Contacte
Boca seca / Síndrome de la boca seca / Sequedat bucal
La xerostomia és la sensació de sequedat bucal persistent que no sempre es deriva d’una manca de saliva. Aquest terme, però, no es pot considerar una malaltia, sinó un símptoma.
Quan la sensació de boca seca és deguda a una manca de saliva s'anomena hiposiàlia, però sovint es fa servir el terme xerostomia com a sinònim de manca de saliva o sensació de boca seca.
La manca d’hidratació de la boca pot arribar a dificultar accions quotidianes com parlar i menjar, i també es pot associar a mal alè (halitosi). La manca de saliva pot augmentar el risc de patir càries o candidiasi oral. La funció habitual de les glàndules salivals és menor durant la nit, per això és quan s’accentua la sensació de sequedat.
La menor quantitat de saliva pot ser un efecte secundari de determinats fàrmacs sobre les glàndules salivals.
Destaquem
La xerostomia pot ser deguda a:
- Determinades malalties, com ara els trastorns de les glàndules salivals, el VIH, la diabetis, la malaltia d’Alzheimer i la síndrome de Sjögren.
- Certs tractaments, com la radioteràpia i la quimioteràpia per al càncer oral.
- L’efecte secundari d’alguns fàrmacs.
- Les lesions als nervis del cap o el coll.
- El consum de tabac, alcohol o altres drogues.
Els símptomes de la xerostomia inclouen:
- Sequedat a la boca, als llavis, a la llengua i a la gola.
- Sensació de cremor a la boca.
- Problemes per mastegar, empassar o parlar.
- Dolor a la gola.
- Alteració del sentit del gust.
- Desconfort en l’ús de pròtesis dentals.
El tractament depèn de la causa de la xerostomia, sempre que sigui possible identificar-la.
Si esdevé com a efecte secundari d’algun medicament, el metge o metgessa en pot reduir la dosi o substituir-lo per un fàrmac alternatiu.
En cas que sigui conseqüència d’una malaltia, el tractament d’aquesta malaltia pot millorar la boca seca.
A banda d’això, hi ha alguns consells que poden ajudar a millorar la hidratació dels teixits:
- Hidratació freqüent, preferiblement amb aigua i begudes sense sucre.
- Xuclar glaçons.
- Mastegar xiclets sense sucre o xuclar caramels sense sucre.
- Utilitzar productes especialment dissenyats per a la sequedat bucal (saliva artificial o similars), amb recepta o de venda lliure, com ara els col·lutoris i comprimits que contenen xilitol i que també serveixen per prevenir la càries.
- Consumir aliments suaus, humits i a temperatura ambient o freds.
- Menjar sopes, cremes i iogurts.
- Evitar:
- la ingesta d’aliments ensucrats, que s’enganxin al paladar, picants, salats o àcids.
- el consum de tabac, alcohol i altres drogues.
- el consum de cafè i te.
- l’ús de col·lutoris que contenen alcohol.
- Utilitzar un humidificador per mantenir l’aire de l’habitació humit, especialment durant la nit.
- Respirar pel nas en lloc de fer-ho per la boca.
- Hidratar els llavis amb bàlsams o cremes.
- Raspallar-se les dents després de cada àpat amb una pasta fluorada.
Si la sequedat bucal és intensa i les mesures anteriors no són suficients, el metge o metgessa o l’odontòleg o odontòloga també pot valorar la necessitat de prescriure medicaments que estimulen la producció de saliva.