Contacte
La síndrome de Sjögren és una malaltia reumàtica, inflamatòria crònica i autoimmune. Els símptomes principals són la sequedat als ulls i a la boca a causa d’una disminució de la secreció de llàgrimes i de saliva. La disminució de la funció de les glàndules lacrimals i salivals és deguda al procés inflamatori que les afecta.
La malaltia pot afectar també altres òrgans i sistemes del cos, per això es diu que és sistèmica. Entre els òrgans que més sovint s’afecten hi ha les articulacions, on ocasiona dolor i inflamació, altres glàndules de secreció externa del cos (que són les que lubrifiquen la pell i les mucoses) i també els pulmons, els ronyons o zones de l’aparell circulatori i del sistema nerviós.
Pot aparèixer a qualsevol edat i en tots dos sexes, però afecta majoritàriament a dones de 40 a 60 anys.
És una malaltia crònica que evoluciona lentament. La majoria de persones amb síndrome de Sjögren presenten únicament els símptomes de sequedat i no presenten mai problemes greus a causa de la seva malaltia.
Destaquem
Hi ha dues formes de malaltia:
- Síndrome de Sjögren Primària: quan no s’associa a cap altra malaltia.
- Síndrome de Sjögren Associada: quan apareix simultàniament a una altra malaltia com l’artritis reumatoide, el lupus eritematós sistèmic, l’esclerodèrmia o la cirrosi biliar primària.
Es desconeixen les causes que la provoquen, però se sospita que hi intervenen factors genètics, ja que de vegades es dona més d’un cas en una mateixa família, a més a més de factors hormonals o ambientals (virus, bacteris…).
Les persones que pateixen síndrome de Sjögren tenen una alteració del sistema immunitari que actua contra el mateix organisme. Per aquest motiu, les cèl·lules del sistema immunitari (limfòcits) destrueixen les glàndules de secreció externa (lacrimals, salivals, vaginals…) i altres òrgans en alguns casos.
La destrucció progressiva d’aquestes glàndules fa disminuir la producció de llàgrimes, saliva, secrecions vaginals, intestinals, bronquials i de la suor, i provoca sequedat.
Els símptomes més comuns són:
- Boca seca: la disminució de la saliva produeix sequedat de boca, dificultat per mastegar, empassar-se els aliments sòlids i necessitat de beure aigua durant els menjars amb molta freqüència. També afavoreix l’aparició de càries.
- Ulls secs: sensació de sorra als ulls, lleganyes matinals, enrogiment i augment de la sensibilitat a la llum solar. Pot produir conjuntivitis freqüents i úlceres de còrnia.
Entre altres manifestacions que poden presentar-se trobem:
- sequedat vaginal i dolor durant les relacions sexuals
- dolor en les articulacions i, de vegades, inflamació
- cansament
- restrenyiment
- refredats freqüents
- dificultat per menjar i per parlar
- úlceres bucals
Es diagnostica mitjançant una visita mèdica, que inclou una història clínica i exploració minucioses, anàlisi de laboratori i proves específiques per confirmar que hi ha sequedat a la boca o als ulls (examen de Schrimer, biòpsia de glàndules salivals, examen de llàgrimes, etc.).
La síndrome de Sjögren sol diagnosticar-se de manera tardana, ja que els símptomes són habitualment inespecífics (la sequedat pot estar produïda per moltes altres causes) i no se’ls dona importància.
No hi ha tractament que pugui curar la malaltia, però hi ha tractaments que milloren la funció glandular i alleugereixen els símptomes produïts per la sequedat.
És recomanable tenir en compte els consells següents per millorar els símptomes produïts per:
Sequedat ocular
- utilitzar llàgrimes artificials diverses vegades al dia.
- col·locar-se un drap o gases humides sobre els ulls, durant diversos minuts, al matí en aixecar-se.
- utilitzar ungüents oculars durant la nit.
- utilitzar ulleres de sol amb protectors laterals durant el dia per protegir-se del sol i del vent.
- fer-se revisions oftalmològiques periòdiques.
Sequedat bucal
- utilitzar saliva artificial i beure aigua sovint.
- evitar el consum d’alcohol, tabac i de medicaments que produeixen sequedat bucal.
- evitar els aliments o les begudes ensucrades.
- mastegar xiclets o menjar caramels, sempre sense sucre.
- cuidar la higiene bucal per evitar les càries i les infeccions.
- raspallar les dents tres vegades al dia utilitzant dentifricis especials per a boques seques, esbandir la boca amb elixirs rics en fluor.
- anar al dentista periòdicament.
Sequedat vaginal
- utilitzar lubrificants vaginals.
- visitar periòdicament el ginecòleg.
Sequedat de la pell
- utilitzar cremes hidratants.
- usar sabons i xampús de civada.