Contacte
Boca seca / Síndrome de la boca seca / Sequedat bucal
La xerostomia és la sequedat bucal persistent derivada de la manca de saliva. Va més enllà de notar la boca seca ocasionalment en determinades situacions, com ara tenir set o nerviosisme.
Es produeix perquè les glàndules salivals no produeixen la quantitat de saliva necessària per mantenir la boca humida.
Pot dificultar accions tan quotidianes com parlar i menjar i pot produir mal alè (halitosi). També augmenta el risc de patir càries, gingivitis, periodontitis, aftes i candidiasi oral.
Tot i que és més freqüent en gent gran, la xerostomia no forma part del procés natural d’envelliment, sinó que és conseqüència d’algunes malalties i de certs tractaments farmacològics i de radioteràpia.
Font: Dr. Elias Casals Peidró
Destaquem
La xerostomia es pot produir per diverses causes, com ara les següents:
- Determinades malalties, com ara els trastorns de les glàndules salivals, el VIH, la diabetis, la malaltia d’Alzheimer i la síndrome de Sjögren.
- Certs tractaments, com la radioteràpia i la quimioteràpia per al càncer oral.
- Alguns medicaments, especialment els que s’utilitzen per tractar la depressió, l’ansietat i la hipertensió arterial, així com alguns antihistamínics, relaxants musculars i analgèsics.
- Les lesions als nervis del cap o el coll.
- El consum de tabac, alcohol i altres drogues.
Els símptomes de la xerostomia inclouen:
- Sequedat a la boca, als llavis, a la llengua i a la gola.
- Sensació de viscositat o de cremor a la boca.
- Problemes per mastegar, empassar o parlar.
- Dolor a la gola.
- Canvis en el sentit del gust.
- Problemes per utilitzar les pròtesis dentals.
El tractament depèn de la causa de la xerostomia, sempre que sigui possible identificar-la.
Si esdevé com a efecte secundari d’algun medicament, el metge o metgessa en pot reduir la dosi o substituir-lo per un altre fàrmac alternatiu.
En cas que sigui conseqüència d’una malaltia, el tractament d’aquesta malaltia pot millorar la boca seca.
A banda d’això, hi ha alguns consells que poden ajudar a combatre la xerostomia:
- Beure molts líquids, especialment aigua i begudes sense sucre.
- Xuclar glaçons.
- Mastegar xiclets sense sucre o xuclar caramels sense sucre.
- Utilitzar productes especialment dissenyats per a la sequedat bucal, amb recepta o de venda lliure, com ara els col·lutoris i comprimits que contenen xilitol i que també serveixen per prevenir la càries, i la saliva artificial.
- Consumir aliments suaus, humits i a temperatura ambient o freds.
- Menjar sopes, cremes i iogurts.
- Evitar:
- la ingesta d’aliments ensucrats, que s’enganxin al paladar, picants, salats o àcids.
- el consum de tabac, alcohol i altres drogues.
- el consum de cafè i te.
- l’ús de col·lutoris que contenen alcohol.
- Utilitzar un humidificador per mantenir l’aire de l’habitació humit, especialment durant la nit.
- Respirar pel nas en lloc de fer-ho per la boca.
- Hidratar els llavis amb bàlsams o cremes.
- Raspallar-se les dents després de cada àpat amb una pasta fluorada.
- Visitar el dentista un cop a l’any, com a mínim.
Si la sequedat bucal és intensa i les mesures anteriors no són suficients, el metge o metgessa o l’odontòleg o odontòloga també pot prescriure medicaments que estimulen la producció de saliva, com ara pilocarpina o cevimelina.