La boca i les dents

La boca està formada per:

• Les mucoses. Recobreixen i protegeixen l’interior de la boca. Contenen les glàndules salivals menors que produeixen i secreten saliva fent que la mucosa es mantingui humida.
• El paladar. És la part superior de la boca i està cobert per mucosa. La part anterior s’anomena paladar dur, ja que està suportat per os, i la part posterior, paladar tou o vel del paladar.
• La llengua. És un múscul cobert en la seva part superior de petites protuberàncies, anomenades papil·les, que permeten captar el sabor dels aliments.
• Les glàndules salivals. Es localitzen a les parets i a la base de la boca. S’encarreguen de secretar saliva, la qual humiteja els aliments i ajuda a descompondre’ls gràcies als seus enzims. La saliva és l'escut protector natural davant la càries. Té el poder de neutralitzar l'àcid que fabriquen els microbis de la boca quan metabolitzen els sucres dels aliments. La saliva no sempre té la mateixa composició, hi ha persones que tenen una saliva més protectora envers la càries que d’altres.
• Els llavis. Són replecs al voltant de l’orifici bucal, coberts de pell per la part externa i de mucosa per la part interna. S’uneixen pels extrems formant les comissures labials.
• Les dents.
• Estan formades per tres parts (corona, coll i arrel/s):
  • La corona. Part visible de la dent.
  • El coll. Unió entre la corona i l’arrel.
  • L’arrel o arrels. Part coberta per l’os i la geniva en estat de salut. En cas de pèrdua de l’os de suport de les dents, les arrels poden quedar exposades a l’exterior.
• També estan formades per quatre tipus de teixits:
  • Esmalt. Part blanca que recobreix i protegeix la corona. Està format per sals de calci i és insensible al dolor perquè no té terminacions nervioses. És el teixit més dur del cos.
  • Dentina. Es troba per sota de l’esmalt i li proporciona elasticitat. És responsable del color de les dents i protegeix la polpa o nervi. La dentina té sensibilitat perquè té terminacions nervioses dins els seus túbuls.
  • Polpa o nervi. Part més tova de la dent on trobem els vasos sanguinis, que condueixen la sang a la dent, i les terminacions nervioses, que proporcionen la sensibilitat.
  • Ciment. Cobreix l’arrel i permet la unió de la dent amb l’os mitjançant unes fibres que la sostenen que s’anomenen lligament periodontal.
• Les genives. És un teixit de color rosat que recobreix l’os maxil·lar superior i inferior.
• Els maxil·lars. Són els ossos que subjecten les dents. L’os maxil·lar inferior s’anomena també mandíbula.

• Mastegar. Les dents, amb ajuda de la saliva i de la llengua, trituren, humitegen i comencen a digerir els aliments formant el bol alimentari. El bol s’empassa a través de la faringe i arriba a l’estómac per extreure’n els nutrients.
• Parlar. Algunes dents serveixen, juntament amb els llavis i la llengua, per formar sons i pronunciar correctament determinades paraules.
• Estètica. Les dents formen part del nostre aspecte. Les dents donen forma a la cara i faciliten l’expressió de les emocions.

• Incisives. N’hi ha vuit: quatre superiors i quatre inferiors. Tenen forma de pala i s’encarreguen de tallar els aliments en porcions més petites.
• Canines. N’hi ha quatre: dues superiors (també anomenades ullals, especialment en el cas dels animals) i dues inferiors. Són llargues i afilades i la seva funció principal és esquinçar els aliments.
• Premolars. N’hi ha vuit: quatre superiors i quatre inferiors. S’utilitzen tant per esquinçar com per triturar els aliments.
• Molars. N’hi ha dotze: sis superiors i sis inferiors. Es divideixen en primeres, segones i terceres molars (també anomenades queixals del seny). Tenen puntes i solcs i habitualment més d’una arrel. Serveixen per xafar i triturar els aliments i transformar-los en una massa tova que es pugui empassar o deglutir.