Fricció de les dents / Grinyol de les dents

El bruxisme és la fricció, generalment involuntària, de les dents. Sol ser més habitual durant la nit, mentre es dorm, però també és possible durant el dia.
Els casos lleus no requereixen tractament. Però, si l’hàbit persisteix i és suficientment intens, cal aturar-lo perquè pot arribar a tenir conseqüències greus.
Serrar o relliscar les dents pot danyar l’estructura de les peces dentals, pressionar els músculs i els teixits que envolten la mandíbula fins a crear trastorns de la masticació i provocar contractures dels músculs de la cara, mal de cap, dolor d’oïda i insomni.
Font: Dr. Elias Casals Peidró
Destaquem
No se’n coneix la causa exacta, però es creu que pot ser fruit d’una combinació de diversos factors.
- L’estrès i l’ansietat.
- Certs medicaments, com ara els antidepressius.
- Algunes malalties, com l’epilèpsia, la malaltia de Parkinson, la demència i el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH).
- Els trastorns del son, com l’apnea del son o les parasòmnies.
- El tipus d’alimentació, que inclou un consum excessiu de cafè o te.
- Unes dents mal alineades.
- El consum d’alcohol, tabac i drogues.
Els símptomes del bruxisme poden incloure:
- Dolor a la cara.
- Mal de cap.
- Dolor d’oïda.
- Dents fracturades, partides, amb certa mobilitat, amb l’esmalt desgastat o més sensibles als aliments calents, freds o dolços.
- Dolor, rigidesa o inflamació de la mandíbula.
- Sensibilitat muscular.
- Insomni.
- Trastorns alimentaris.
Algunes persones no presenten símptomes i no s’adonen que pateixen bruxisme fins que apareixen complicacions relacionades amb aquest trastorn.
En alguns casos, no cal tractament perquè el bruxisme és lleu o se supera de manera espontània, especialment durant la infància.
En cas que sigui necessari, el tractament té l’objectiu de reduir la fricció de les dents, millorar-ne els símptomes i prevenir complicacions.
L’ús de fèrules i protectors bucals durant la nit acostuma a ser una opció molt efectiva. Aquests dispositius igualen la pressió sobre la mandíbula i creen una barrera física entre les dents superiors i les inferiors per evitar que es danyin.
Els protectors bucals són similars als que s’utilitzen per a la pràctica d’alguns esports, com ara la boxa. Són de goma o de plàstic i es poden fer a mida. Són més econòmics que les fèrules, però acostumen a durar menys temps (com a màxim, un any).
Les fèrules de descàrrega són motlles de la pròpia dentadura elaborats amb un material de plàstic específic. Són més cares que els protectors, però poden durar diversos anys.
En casos greus, pot ser necessària una ortodòncia per alinear les dents i la col·locació de fundes per reparar les peces danyades.
Una altra mesura que pot ajudar a reduir el bruxisme i a millorar-ne els símptomes és el control dels factors que s’associen a la seva aparició:
- Controlar l’estrès i l’ansietat.
- Tractar les malalties i els trastorns del son.
- Evitar:
- L’ús dels medicaments que produeixen bruxisme com a efecte secundari. En aquest cas, cal consultar el metge perquè miri de reduir-ne la dosi o els substitueixi per altres fàrmacs alternatius.
- El consum de cafè i te.
- El consum d’alcohol, tabac i drogues.
- Tractar i prevenir problemes de salut bucodental.
L’odontòleg pot ensenyar exercicis per practicar la posició correcta de la boca i la mandíbula.