Fongs a la boca / Muguet

La candidiasi oral és una infecció de la boca causada per l’acumulació d’un fong anomenat Candida.
Es caracteritza per la formació de plaques d’un color blanquinós a la llengua o a l’interior de les galtes. Aquestes plaques es desprenen si s’hi fa pressió de raspat. Una taca blanca que no es desprèn en raspar-la és signe d’altres malalties, com el liquen pla o la leucoplàsia. Cal consultar un dentista o un metge per determinar el diagnòstic correcte. En alguns casos, la candidiasi també pot afectar la part superior de la boca, les genives, les amígdales o la part posterior de la gola.
Tot i que qualsevol persona pot patir-la, la candidiasi oral és més freqüent en nadons i en persones grans. S’acostuma a associar a deficiències en el sistema immunitari del cos, a l’ús de pròtesis dentals i a altres problemes de salut bucodental.
En la majoria de casos es pot eliminar amb l’administració de medicaments antifúngics.
Font: Dr. Elias Casals Peidró
Destaquem
La candidiasi oral es produeix per la proliferació d’un fong, anomenat Candida, que viu normalment en petites quantitats a la boca, la vagina i el tub digestiu dels éssers humans. El més freqüent és el Candida albicans.
El sistema immunitari i alguns bacteris beneficiosos s’encarreguen de controlar la quantitat d’aquests fongs presents a l’organisme. Si aquesta protecció es debilita (per exemple, com a conseqüència d’una malaltia o del tractament amb determinats medicaments), el fong pot créixer, multiplicar-se i provocar la infecció.
Hi ha alguns factors que poden afavorir el creixement del fong Candida i, per tant, l’aparició de la infecció:
- Tenir un sistema immunitari dèbil. Pot ser conseqüència de l’edat, en el cas dels nadons, de determinades malalties, com ara el VIH i el càncer, i de certs tractaments, com la quimioteràpia.
- Patir una diabetis no controlada. La saliva pot contenir nivells alts de sucre, que poden alimentar la Candida.
- Prendre determinats medicaments. Els antibiòtics i alguns inhaladors que s’utilitzen per al tractament de l’asma o la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) poden eliminar els bacteris beneficiosos que viuen al cos i que ajuden a mantenir controlada la quantitat de fongs.
- Tenir altres problemes de salut bucodental. La xerostomia (boca seca) i l’ús de pròtesis dentals poden augmentar el risc de candidiasi oral. Es recomana dormir sense la pròtesi amovible, que es pot retirar, per evitar el risc de candidiasi, així com netejar-la correctament.
Informació relacionada
Els símptomes de la candidiasi oral poden incloure:
- Lesions blanquinoses a la boca, a la llengua, als llavis, a les genives, al paladar i a la part interna de les galtes.
- Sagnat, en gratar les lesions.
- Envermelliment, cremor, inflamació o dolor a la boca, que pot provocar dificultats i dolor en empassar.
- Clivellament i envermelliment de les comissures de la boca.
- Pèrdua del gust.
- Molèsties, irritabilitat, pèrdua de la gana, en el cas dels nadons.
Generalment la candidiasi oral es pot detectar a partir de l’observació de la boca i la llengua perquè les lesions que produeix són fàcilment identificables.
Per confirmar el diagnòstic, el metge o el dentista pot prendre una mostra de les plaques blanques per examinar-les amb un microscopi.
En cas que sigui necessari, també es pot fer una exploració física i una anàlisi de sang per identificar possibles causes de la infecció.
Si la candidiasi afecta l’esòfag, el conducte que connecta la boca amb l’estómac, també pot ser necessària una biòpsia del teixit i una endoscòpia.
Informació relacionada
El tractament té com a objectiu aturar el creixement dels fongs i varia en funció de l’edat, l’estat general de salut de la persona afectada i de la causa i la gravetat de la infecció.
Als infants i adults, el metge o el dentista els pot prescriure medicaments antifúngics, com ara la nistatina o el fluconazole, en forma de píndoles, xarops o col·lutoris.
Als nadons, se’ls pot aplicar una solució antifúngica a l’interior de la boca diverses vegades al dia. El pediatre pot recomanar iogurt amb lactobacils, que són un tipus de bacteris beneficiosos que poden ajudar a eliminar els fongs.
Hi ha algunes recomanacions que poden ajudar a prevenir l’aparició de candidiasi oral:
- Raspalleu-vos les dents després de cada àpat.
- Visiteu el dentista un cop a l'any, com a mínim.
- Tingueu cura de les pròtesis dentals. Traieu-vos-les a la nit i assegureu-vos que s’ajusten bé i que no produeixen irritació. Netegeu-les i desinfecteu-les diàriament.
- Si utilitzeu inhaladors, esbandiu-vos la boca amb aigua o raspalleu-vos les dents després d’administrar-los.
- Reduïu el consum de sucre.
- Si patiu diabetis, controleu els nivells de sucre a la sang.
- Si teniu xerostomia (boca seca), tracteu-la.