Contacte
Llagues a la boca / Úlceres bucals
Les aftes són úlceres o llagues que apareixen dins la boca, especialment a les zones toves que es poden moure, com la llengua, el paladar tou, la base de les genives o les galtes. Són molt freqüents i una de cada cinc persones n’acaba tenint en algun moment de la seva vida.
Són habitualment petites (d’un màxim de 10 mm de diàmetre), rodones o ovals i de color blanc o groc, envoltades per una zona vermella i brillant. Acostumen a sortir d’una en una, tot i que de vegades poden formar petits grups. A diferència d’altres lesions de la boca, com l’herpes labial, no són contagioses. En alguns casos poden ser grans i arribar al centímetre de diàmetre.
Poden produir dolor, malestar general i febre. Generalment desapareixen sense necessitat de tractament en un termini d’entre una i dues setmanes. Poden reproduir-se els episodis actius diverses vegades a l’any. Són més habituals en el cas de les dones que en el dels homes, fet que es relaciona amb els canvis hormonals més freqüents en el sexe femení durant la menstruació.
Font: Dr. Elias Casals Peidró
No se’n coneix la causa exacta, però es creu que poden ser fruit d’un mal funcionament del sistema immunitari que fa que els glòbuls blancs ataquin les cèl·lules de la mucosa de la boca.
Hi ha alguns factors que poden contribuir a desencadenar-ne l’aparició:
- Una infecció vírica.
- Ferides a la boca: per exemple, les derivades de mossegar-se l’interior del llavi o de raspallar-se les dents amb massa força, però també les produïdes pel fregament d’una pròtesi mal ajustada o per un aparell d’ortodòncia.
- Els antecedents familiars.
- L’al·lèrgia a determinats aliments.
- Una reacció amb el lauril sulfat de sodi (LSS), un compost present en algunes pastes de dents i en certs col·lutoris.
- Una alimentació pobra en vitamines i minerals (mancada de ferro, àcid fòlic i vitamina B12).
- Els canvis hormonals.
- L’estrès.
No cal cap prova per diagnosticar les aftes.
Si no es curen o apareixen més de tres vegades l’any, el metge o metgessa pot sol·licitar proves per esbrinar si hi ha altres afeccions que calgui tenir en compte, com ara deficiències nutricionals, problemes al sistema immunitari, al·lèrgies alimentàries o, fins i tot, càncer oral.
En la majoria de casos, les aftes desapareixen per si soles. L’objectiu del tractament és alleujar el dolor, accelerar el procés de curació i reduir la freqüència d’aparició.
Els medicaments analgèsics, com el paracetamol i l’ibuprofèn, poden reduir el dolor. També hi ha disponibles productes específics per a les aftes de venda lliure a la farmàcia, com ara gels o col·lutoris.
Mentre duren les aftes, s’han d’evitar els aliments picants, condimentats, àcids, durs o cruixents, que poden agreujar el dolor. També cal vigilar de no fregar-les amb el raspall mentre es renten les dents. Es recomana, a més, evitar l’ús de dentifricis i col·lutoris que continguin lauril sulfat de sodi (LSS) o alcohol.
En casos greus, pot ser necessari fer una visita mèdica o odontològica perquè es prescriguin medicaments com ara corticoesteroides, que s’apliquen sobre les aftes o que es prenen en forma de pastilla, o bé col·lutoris amb gluconat de clorhexidina, que és un producte antisèptic d’alta potència.