Contacte
Butllofes febrils / Herpes oral / Panses
L’herpes labial és una infecció freqüent causada pel virus de l’herpes simple de tipus 1 (VHS-1).
Es caracteritza per l’aparició de petites butllofes, de color vermellós i plenes de líquid, als llavis o al voltant de la boca. Aquestes lesions, que també poden sortir dins de la boca, especialment a les genives o al paladar, acostumen a ser doloroses i no s’han de confondre amb les aftes. Generalment desapareixen sense necessitat de tractament en un termini d’entre 1 i 2 setmanes.
La infecció és molt contagiosa, se sol adquirir durant la infància i dura tota la vida. Tot i que no és greu, en alguns casos pot complicar-se i provocar una infecció bacteriana de la pell potencialment mortal per a les persones amb un sistema immunitari dèbil, com ara els nadons o les persones amb càncer o VIH.
Font: Dr. Elias Casals Peidró
Destaquem
La majoria de casos d’herpes labial estan causats pel virus de l’herpes simple tipus 1 (VHS-1). N’hi ha, però, que es poden produir com a conseqüència del virus de l’herpes simple tipus 2 (VHS-2). El VHS-2 acostuma a provocar herpes genital i pot comportar l’aparició de butllofes a qualsevol part del cos; es pot transmetre a la boca a través del sexe oral.
La majoria de les persones infectades contrauen el virus durant la infància, tot i que no sempre en presenten símptomes. Després de la primera infecció, el virus s’inactiva i roman als teixits nerviosos de la cara. Posteriorment pot reaparèixer periòdicament com a conseqüència de diversos factors:
- Determinades malalties, com ara el refredat o la grip.
- L’exposició a la llum solar, la calor, el fred o la sequedat intensa.
- Lesions a la pell.
- Fatiga i estrès.
- Canvis hormonals, com són els propis de la menstruació o l’embaràs.
- Deshidratació i dèficits alimentaris.
- Les extraccions dentals.
- L’acció de certs medicaments.
Quan es reactiva, el virus es trasllada a la zona del cos on apareixerà la butllofa a través de les terminacions nervioses. Aquesta zona comença a picar, coure o experimentar formigueig i hi apareix una protuberància vermella, que es converteix en butllofa. Aquesta butllofa supura, s’asseca i s’hi forma una crosta de color groguenc, que acaba caient. El virus s’inactiva de nou.
En alguns casos, el virus es manté latent durant tota la vida.
Informació relacionada
L’herpes labial és molt contagiós. El virus es transmet per contacte directe pell amb pell, sobretot de boca a boca, però també a través de les secrecions orals, com la saliva, i de les genitals. També és possible contraure’l en tocar objectes prèviament manipulats per una persona infectada.
El risc de transmissió és més alt quan hi ha butllofes.
El VHS-1 es pot transmetre amb el sexe oral i produir un herpes genital.
Els símptomes poden ser de caràcter lleu o greu, en funció de si es tracta de la primera infecció (greus) o d’un episodi de reactivació del virus (lleus). Són més freqüents en infants d’entre 1 i 5 anys, i en la majoria dels casos apareixen entre una i tres setmanes després de contraure la infecció. Algunes persones no en presenten mai.
Generalment l’herpes labial es manifesta amb l’aparició d’úlceres als llavis o a la boca. Aquestes lesions també poden sortir al mentó, al nas, a les galtes o a l’interior de la boca. En aquest darrer cas es poden confondre amb les aftes, que són un altre tipus de lesions orals no contagioses.
Abans de l’aparició de la butllofa, les persones afectades noten una sensació de formigueig, picor o cremor a la zona. També poden presentar febre, mal de coll i de cap, dolors musculars, inflamació dels ganglis limfàtics i dolor en empassar.
La freqüència de reactivació del virus varia en funció de la persona. Les butllofes sempre acostumen a sortir a la mateixa zona, i tendeixen a ser més lleus i a durar menys temps que la primera vegada que apareixen.
L’herpes labial no té cura. Una vegada es contrau, el virus es manté durant tota la vida.
Els símptomes poden desaparèixer per si sols en un termini d’entre 1 i 2 setmanes. El tractament en pot reduir la intensitat, la durada i la freqüència d’aparició.
Els medicaments antivírics, com l’aciclovir, el famciclovir i el valaciclovir, són els més efectius per accelerar el procés de curació. Requereixen prescripció mèdica i funcionen millor si s’administren abans de l’aparició de les butllofes, davant dels primers símptomes. La majoria d’aquests fàrmacs tenen forma de píndola per empassar, però també n’hi ha que són cremes que cal aplicar a les lesions diverses vegades al dia.
També hi ha disponibles medicaments de venda lliure a la farmàcia, generalment en forma de loció o crema, que estoven les crostes de les úlceres o les assequen.
Els analgèsics, com el paracetamol i l’ibuprofèn, poden ajudar a reduir el dolor que provoquen les lesions.
Altres mesures efectives són: aplicar gel sobre l’úlcera, evitar les begudes calentes i els aliments picants, salats o àcids, per evitar irritacions, i menjar aliments freds o gelats, per reduir el dolor i evitar la deshidratació.
La prevenció té un doble objectiu: evitar la transmissió de la infecció i evitar la reactivació del virus.
Per prevenir la transmissió del virus cal:
- Evitar:
- El contacte directe amb les persones infectades.
- Compartir objectes prèviament manipulats per persones infectades, com ara gots, coberts, tovalloles, esponges, mocadors, etc.
- Tocar, rascar o treure les crostes de les úlceres per evitar la propagació del virus a altres parts del cos.
- Rentar-se les mans després de tocar-se un mateix i de tocar altres persones.
- Rentar amb aigua calenta els teixits utilitzats per les persones infectades, com les tovalloles i els llençols.
Per prevenir la reactivació del virus cal:
- Aplicar un bàlsam labial hidratant que contingui òxid de zenc o que protegeixi del sol abans d’exposar-s’hi.
- Seguir una alimentació saludable.
- Descansar el suficient.
- Evitar situacions d’estrès.