Contacte
Butllofes febrils / Herpes oral / Panses
L’herpes labial és una infecció freqüent causada pel virus de l’herpes simple de tipus 1 (VHS-1). És benigna, però molt contagiosa. Se sol adquirir durant la infància i es manifesta com primoinfecció per herpes virus. Una vegada es contrau, el virus es manté latent durant tota la vida i es reactiva donant lloc a l’aparició de lesions d’herpes labial en determinades situacions desencadenants.
Primoinfecció per herpes virus
És típica en infants menors de sis anys. La persona afectada presenta febre alta (38,5° a 40 °C) durant 2 a 4 dies, així com inflamació i engrandiment dels ganglis limfàtics del coll, malestar general, mal de cap i irritabilitat. Apareixen petites butllofes en qualsevol localització de la cavitat oral. L’infant té dificultat per menjar a causa del dolor.
Les lesions poden trigar fins a dues setmanes a remetre. Posteriorment el virus queda latent al gangli del nervi trigemin, que és un dels 12 parells de nervis cranials que s’originen a la base del cervell.
Herpes labial
La manifestació de la reactivació del virus té uns símptomes més amables. A causa dels factors desencadenants, el virus es trasllada a la zona del cos on apareixerà la butllofa a través de les terminacions nervioses. Aquesta zona comença a picar, coure o experimentar formigueig i hi apareix una protuberància vermella, que es converteix en butllofa (no s’ha de confondre amb les aftes). Generalment desapareix sense necessitat de tractament en un termini d’entre 1 i 2 setmanes. El virus s’inactiva de nou.
Tot i que aquesta és la presentació més freqüent de la reactivació, en algunes persones pot ocasionar lesions en diferents localitzacions de la boca o una estomatitis (inflamació de la mucosa bucal) recurrent.
Destaquem
La majoria dels casos d’herpes labial són causats pel virus de l’herpes simple tipus 1 (VHS-1). N’hi ha, però, que es poden produir a conseqüència del virus de l’herpes simple tipus 2 (VHS-2). El VHS-2 acostuma a provocar herpes genital, pot comportar l’aparició de butllofes a qualsevol part del cos i es pot transmetre a la boca a través del sexe oral.
Informació relacionada
- Determinades malalties, com ara el refredat o la grip.
- L’exposició a la llum solar, la calor, el fred o la sequedat intensa.
- Fatiga i estrès.
- Canvis hormonals, com són els propis de la menstruació o l’embaràs.
- Deshidratació i dèficits alimentaris.
- Manipulacions orals.
- L’acció de certs medicaments.
L’herpes labial és molt contagiós. El virus es transmet per contacte directe pell amb pell, sobretot de boca a boca, però també a través de les secrecions orals, com la saliva, i de les genitals. També és possible contraure’l en tocar objectes prèviament manipulats per una persona infectada.
El risc de transmissió és més alt quan hi ha butllofes.
El VHS-1 es pot transmetre amb el sexe oral i produir un herpes genital.
Els símptomes poden ser de caràcter lleu o greu, en funció de si es tracta de la primera infecció (greus) o d’un episodi de reactivació del virus (lleus).
Generalment l’herpes labial es manifesta amb l’aparició d’úlceres als llavis o a la boca. Aquestes lesions també poden sortir al mentó, al nas, a les galtes o a l’interior de la boca. En aquest darrer cas es poden confondre amb les aftes, que són un altre tipus de lesions orals no contagioses.
Abans de l’aparició de la butllofa, les persones afectades noten una sensació de formigueig, picor o cremor a la zona. També poden presentar febre, mal de coll i de cap, dolors musculars, inflamació dels ganglis limfàtics i dolor en empassar.
La freqüència de reactivació del virus varia en funció de la persona. Les butllofes sempre acostumen a sortir a la mateixa zona, i tendeixen a ser més lleus i a durar menys temps que la primera vegada que apareixen.
El diagnòstic es basa en l’estudi dels símptomes. També es poden fer proves com ara cultius de secrecions orals, proves serològiques o PCR específiques per al virus, tot i que no acostumen a ser necessàries.
L’herpes labial no té cura.
Els símptomes poden desaparèixer per si sols en un termini d’entre 1 i 2 setmanes. El tractament en pot reduir la intensitat, la durada i la freqüència d’aparició.
Els fàrmacs antivírics són els més efectius per accelerar el procés de curació. Requereixen prescripció mèdica i funcionen millor si s’administren abans de l’aparició de les butllofes, davant dels primers símptomes. La majoria d’aquests fàrmacs tenen forma de píndola per empassar, però també n’hi ha que són cremes que cal aplicar a les lesions diverses vegades al dia.
Els analgèsics poden ajudar a reduir el dolor que provoquen les lesions.
Altres mesures efectives són: aplicar gel sobre l’úlcera, evitar les begudes calentes i els aliments picants, salats o àcids, per evitar irritacions, i menjar aliments freds o gelats, per reduir el dolor i evitar la deshidratació.
La prevenció té un doble objectiu: evitar la transmissió de la infecció i evitar la reactivació del virus.
Per prevenir la transmissió del virus cal:
- Evitar:
- El contacte directe amb les persones infectades.
- Compartir objectes prèviament manipulats per persones infectades, com ara gots, coberts, tovalloles, esponges, mocadors, etc.
- Tocar, rascar o treure les crostes de les úlceres per evitar la propagació del virus a altres parts del cos.
- Rentar-se les mans després de tocar-se un mateix i de tocar altres persones.
- Rentar amb aigua calenta els teixits utilitzats per les persones infectades, com les tovalloles i els llençols.
Per prevenir la reactivació del virus cal:
- Aplicar un bàlsam labial hidratant que contingui òxid de zenc o que protegeixi del sol abans d’exposar-s’hi.
- Seguir una alimentació saludable.
- Descansar el suficient.
- Evitar situacions d’estrès.