Càries

La càries no té una única causa. En la seva aparició hi participen la flora de la boca, restes d’aliments (especialment els sucres), la poca resistència de l’esmalt dental i la capacitat més o menys protectora de la saliva.

La placa dental és una capa adhesiva transparent que recobreix les dents. Es forma quan els bacteris de la boca s’alimenten de les restes de menjar que es queden a les dents. Si no s’elimina amb una bona higiene bucodental, la placa s’endureix i forma tosca. Aquesta tosca dificulta l’eliminació de la placa i protegeix els bacteris.

Els bacteris transformen els sucres dels aliments en àcids que provoquen la pèrdua dels minerals de l’esmalt i de la dentina de les dents. Aquesta desmineralització produeix forats o perforacions a les peces i, a mida que evoluciona, arriba a la dentina i acaba afectant la polpa o nervi. Inicialment la polpa s’inflama, s’irrita i produeix dolor; finalment, el teixit de la polpa pot arribar a morir-se, el que es coneix tècnicament com a necrosi de la polpa, i posteriorment provocar una infecció.

L’aparició de la càries depèn de la combinació de diferents factors:

• L'excés de sucres a la dieta.
• La manca d'higiene oral, que facilita la presència de bacteris a la boca i la manca de l’acció preventiva i reparadora del fluor de la pasta dental.
• La susceptibilitat de les dents, si no es tracten amb fluor, que protegeix l’esmalt i la dentina de la dent, així com l’anatomia de la superfície triturant, amb estries o fissures que retenen la placa bacteriana i les restes d’aliments i faciliten la desmineralització.
• El tipus de bacteris. No tots els bacteris que viuen a la boca produeixen els àcids que causen la lesió desmineralitzadora de la càries. Hi ha diferents bacteris responsables de l’aparició de lesions i amb els avenços en microbiologia cada cop es coneixen més i millor.

Els símptomes varien en funció de l’extensió i de la situació de la càries:

• Si només afecta l’esmalt de les dents, no acostuma a produir-ne.
• Quan arriba a la dentina, que conté petits túbuls connectats amb les terminacions nervioses de la dent, pot provocar sensibilitat o dolor lleu en beure o menjar aliments freds, calents, dolços o àcids.
• En cas que s’acosti o arribi a la polpa o nervi, el dolor es pot agreujar i aparèixer espontàniament, sense cap estímul. Si produeix un dany irreversible a la polpa o arriba a provocar la mort dels teixits, el dolor pot desaparèixer temporalment, però finalment pot infectar-se i fer mal en mossegar o en pressionar la peça amb la llengua o les altres dents.

La càries també pot produir taques de color gris, marró o negre a les dents, forats visibles a les peces afectades, mal alè (halitosi) i una sensació desagradable a la boca.

Una detecció precoç pot reduir el dany que produeix la càries i salvar una part més gran de la dent. Cal dir que en els primers estadiatges de la lesió, el tractament reparador no invasiu amb fluor assoleix la recuperació íntegra del 100% de la dent. Per això és molt important visitar l’odontòleg com a mínim una vegada a l’any, en el cas dels adults, i cada sis mesos, en el cas dels infants.

La càries es pot detectar amb un examen dental perquè la superfície de la dent afectada és tova o bé perquè ja s’observa una cavitat a la dent o, en una fase prèvia, per un canvi de color visible a través de l’esmalt dental.

El diagnòstic és bàsicament visual, per canvi de color (tenir un solc una mica enfosquit no és indicatiu de tenir una càries).

En algunes ocasions cal fer una radiografia dental, que pot mostrar la càries molt abans que sigui visible. Alguns dentistes disposen també de sistemes de diagnòstic de lesions de càries mitjançant il·luminació i captadors digitals.

El tractament de la càries depèn de la seva extensió i gravetat:

• Tractament amb fluor. Està indicat en cas que la càries no hagi arribat a la dentina i permet remineralitzar l’esmalt de la dent afectada. Inclou l’ús d’una pasta dentífrica d’alt contingut en fluor així com gel o vernissos per a aplicacions de fluor d’alta concentració a la consulta del dentista. Aquest és el tractament preventiu que més es fa als centres d’atenció primària d’arreu de Catalunya.
• Empastament. És la principal opció de tractament quan la càries ha destruït tant el teixit que no es pot remineralitzar i recuperar la dent en la seva totalitat.
• Funda. És necessària quan la càries és de mida molt gran i ha danyat tant la dent que un empastament no l’enfortiria prou.
• Endodòncia. S’aplica si la càries s’ha estès a la polpa i l’ha inflamat de forma irreversible o n’ha provocat la mort (necrosi).
• Extracció. Cal fer-la quan la dent està tan danyada i deteriorada que no es pot restaurar ni amb una corona.

Per prevenir l'aparició de la càries, cal que:

• Reduïu el consum de dolços de la dieta, particularment entre àpats, atès que afavoreixen la multiplicació dels bacteris. Tingueu en compte que si preneu refrescs, sucs envasats o brioixeria, més de dos cops per setmana, sobrepasseu la quantitat de sucre recomanable.
• Augmenteu el consum d'aliments que redueixen el risc de patir càries: formatges, llet, aliments rics en midó, com ara cereals, llegums i tubercles. També n'hi ha que afavoreixen l’augment de la saliva, protectora natural de les dents davant la càries: fruits secs, formatge sec, farines integrals i xiclets sense sucre.
• Us raspalleu les dents després de cada àpat. Cal raspallar les dents, com a mínim, dos cops al dia amb una pasta fluorada des de l’inici de l’erupció dental, amb una quantitat de la mida d’una llentia. A partir dels 3 anys, utilitzeu una quantitat de pasta de la mida d’un pèsol.
• Augmenteu la resistència de l'esmalt dental amb glopejos de solucions fluorades, a partir dels sis anys.
• Visiteu el dentista un cop a l'any com a mínim, en el cas dels adults, i cada sis mesos, en el cas dels infants.

La càries s’encomana?

No, la càries no s’encomana, però els bacteris que la provoquen poden passar d’un individu a un altre si compartim el raspall de dents.

No tots els microbis tenen la mateixa capacitat de fabricar l’àcid, ens podem contagiar d’un tipus de microbi que fabrica més àcid.

La càries és hereditària?

No, no ho és. Els membres d’una família tenen els mateixos costums de dieta i d’higiene; per això és freqüent que tots ells tinguin el mateix risc de malaltia.

Un cop comença una càries es pot aturar?

Sí, quan la càries està en una fase inicial es pot aconseguir remineralitzar (reparar) una lesió i que no calgui empastar la dent. En aquesta remineralització hi intervé el fluor (vegeu Tractament amb fluor dins la pestanya "Tractament").

Per què a vegades una dent amb càries fa mal i d’altres no?

La dent està formada externament per dos tipus diferents de teixit dur, l’esmalt i la dentina, que no tenen sensibilitat. Al seu interior hi ha un teixit tou que anomenem polpa; és un teixit viu i sensible perquè conté un nervi. Quan la càries s’hi va apropant és quan tenim dolor.

Hi ha diferents tipus de càries?

Sí, les lesions de càries poden tenir diferents aspectes:

• Taca blanca: és una càries jove d’evolució ràpida.
• Taca marró: càries de llarga evolució que pot estar creixent o no.
• Taca negra d’aspecte brillant: lesió aturada, remineralitzada, que no creix.