Periodontitis

Malaltia de les genives / Piorrea

Periodontitis

La periodontitis és una forma avançada de malaltia de les genives que s’inicia amb una gingivitis. Es caracteritza per una inflamació que danya el teixit i l’os que subjecta les dents. Si no s’atura, pot provocar la pèrdua de les peces dentals. 

La malaltia acostuma a ser conseqüència de la gingivitis o inflamació de les genives i de l’acumulació, a llarg termini, de placa (una capa de bacteris) i tosca (placa endurida) a les dents. 

La periodontitis no sempre produeix símptomes i, per tant, és molt important visitar periòdicament l’odontòleg per poder detectar-la a temps. A banda dels tractaments disponibles per combatre-la, uns bons hàbits d’higiene i cura de la boca i de les dents són fonamentals per evitar que empitjori.

Font: Dr. Elias Casals Peidró

 

La placa dental és una capa adhesiva transparent que recobreix les dents. Es forma quan els bacteris de la boca s’alimenten de les restes de menjar que es queden a les dents. 

Si no s’elimina amb una bona higiene bucodental, la placa es pot anar endurint fins a formar tosca. Aquesta tosca dificulta l’eliminació de la placa i protegeix els bacteris. Amb el temps, la placa i la tosca irriten les genives i causen inflamació. 

La inflamació persistent de les genives pot provocar que les genives se separin de les peces dentals i s’hi formin bosses que s’omplen de placa, tosca i bacteris. Amb el temps, aquestes bosses esdevenen més profundes i produeixen una infecció que s’estén a les arrels de les dents i que acaba destruint l’os que les manté subjectes. A llarg termini, les peces dentals comencen a moure’s i acaben caient.

Hi ha alguns factors que poden predisposar les persones a patir periodontitis:

  • L’edat. Sovint apareix durant l’adolescència o durant les primeres etapes de l’edat adulta, com a conseqüència dels canvis hormonals. També és més freqüent a mesura que s’envelleix. 
  • Els antecedents familiars. 
  • Els canvis hormonals, com els relacionats amb l’embaràs, el cicle menstrual o l’ús de píndoles anticonceptives. 
  • La manca d’higiene bucodental, que facilita la presència de bacteris a la boca. 
  • El consum de tabac. Fumar és el factor de risc més significatiu dels relacionats amb el desenvolupament de la periodontitis. D’acord amb l’evidència científica actual, com més gran sigui el nombre de cigarretes fumades, més pèrdua de suport ossi hi ha. Alhora, a més quantitat d’anys d’hàbit tabàquic, també és major la pèrdua. 
  • Una alimentació poc saludable. 
  • Determinades malalties, com una diabetis no controlada o les que redueixen les defenses de l’organisme, com ara el VIH. Les persones amb diabetis tenen més risc de desenvolupar infeccions, entre les quals la periodontitis, atesa la capacitat defensiva menor enfront de l’agressió bacteriana i als defectes en la vascularització. La periodontitis, en ser un focus infecciós, dificulta el control glucèmic d’aquests pacients i alguns estudis han mostrat que el tractament periodontal millora el control glucèmic ja que disminueix la necessitat de tractament farmacològic un cop tractada i controlada la infecció periodontal. 
  • L’estrès, que provoca una disminució en la capacitat immunitària del cos i, per tant, més dificultat per controlar les infeccions, com ara les malalties periodontals. 

Els símptomes de la periodontitis inclouen: 

  • Sagnat freqüent de les genives, especialment en raspallar-se les dents o utilitzar fil dental. 
  • Envermelliment i inflamació de les genives. 
  • Separació entre les genives i les dents. 
  • Mobilitat o canvis de posició de les peces dentals. 

En principi, la malaltia no produeix dolor excepte en el cas que la infecció formi pus o que la pèrdua d’os sigui tan gran que les dents es moguin en mastegar.

Com que la periodontitis sovint no presenta símptomes, pot ser difícil de detectar. 

L’odontòleg o odontòloga examina les dents i mesura amb una sonda fina la profunditat de les bosses de placa i tosca. Per determinar-ne la gravetat, s’utilitza el sondatge periodontal. La sonda té una part activa allargada, fina i de punta final roma (atraumàtica), calibrada en mil·límetres, que permet identificar la presència d’inflamació periodontal (amb el sagnat durant la inserció entre geniva i dent) i el nivell aproximat de pèrdua d’inserció si n’hi ha (amb els mil·límetres que penetra en el solc gingival). 

Les radiografies són útils per valorar la quantitat d’os que s’ha perdut. Cal recordar que l’os perdut és difícilment recuperable i pot requerir d’intervencions quirúrgiques per assolir-ho.

La periodontitis requereix un tractament professional continuat, que pot aturar la pèrdua de l’os que subjecta les dents i, en alguns casos, arribar a regenerar-ne la part danyada. Pot incloure: 

  • Antibiòtics. Serveixen per combatre la infecció bacteriana i evitar que s’estengui. Poden ser orals, és a dir, en forma de píndola per empassar, com ara metronidazole o amoxicil·lina, o tòpics, com ara col·lutoris o gels, que cal aplicar en l’espai entre les dents i les genives o dins les bosses de placa i tosca. 
  • Cirurgia. Està indicada en els casos més avançats. Consisteix a obrir i netejar les bosses periodontals que contenen bacteris, i cosir les genives perquè es fixin millor a les dents i es redueixi la mida de les bosses periodontals. Si el teixit de les genives està molt danyat i no es pot cosir bé, s’hi pot empeltar teixit sa d’altres zones de la boca. En alguns casos, pot ser necessari extreure les peces dentals més afectades. 

És fonamental seguir els consells d’higiene bucodental específics per a la periodontitis i que poden incloure l’ús de fil dental, raspalls interdentals o certs col·lutoris, com els que contenen clorhexidina, i la realització de neteges dentals professionals més freqüents. 

L’odontòleg o odontòloga també pot recomanar, en cas que sigui necessari, algunes mesures per reduir els factors de risc a patir gingivitis, com ara deixar de fumar, o corregir l’alineació de les dents. 

Els antiinflamatoris, com ara l’ibuprofèn, poden ajudar a reduir la inflamació, i els analgèsics, com ara el paracetamol, poden alleujar les molèsties o el dolor.

Per prevenir l’aparició de periodontitis, cal que:

  • En cas de patir gingivitis, seguiu el tractament prescrit per l’odontòleg o odontòloga. 
  • Us raspalleu les dents després de cada àpat i feu servir un gel o col·lutori amb principis actius específics per a la malaltia periodontal. 
  • Visiteu el dentista un cop a l’any, com a mínim. 
  • Eviteu el consum de tabac.
Data d'actualització:  09.10.2018