Contacte
La síndrome de Sjögren és una malaltia reumàtica, inflamatòria crònica i autoimmune. Els símptomes principals són la sequedat als ulls i a la boca a causa d’una disminució de la secreció de llàgrimes i de saliva. La disminució de la funció de les glàndules lacrimals i salivals és deguda al procés inflamatori que les afecta.
La malaltia pot afectar també altres òrgans i sistemes del cos, per això es diu que és una malaltia sistèmica. Entre els òrgans que més sovint s’afecten hi ha les articulacions, on ocasiona dolor i inflamació, altres glàndules de secreció externa del cos (que són les que lubrifiquen la pell i les mucoses) i també els pulmons, els ronyons o zones de l’aparell circulatori i del sistema nerviós.
Pot presentar-se a qualsevol edat i en ambdós sexes, encara que afecta majoritàriament dones de 40 a 60 anys.
En infants un dels símptomes més freqüents és la parotiditis (galteres) recurrent. La sequedat d’ulls i boca, sol trigar anys a aparèixer, la qual cosa dificulta el seu diagnòstic.
És una malaltia crònica que evoluciona lentament. La majoria de persones amb síndrome de Sjögren presenten únicament els símptomes de sequedat i no presenten mai problemes greus a causa de la seva malaltia.
Atenció especialitzada: Xarxa d’Unitats d’Expertesa Clínica (XUEC)
Les formes de síndrome de Sjögren amb més complexitat de maneig poden ser objecte d'atenció de la Xarxa d’Unitats d’Expertesa Clínica (XUEC) per a l’atenció de les malalties minoritàries immunitàries, de l’àrea de malalties autoimmunes sistèmiques. Les XUEC són xarxes de serveis clínics especialitzats, que inclouen un equip multidisciplinari de professionals amb un alt grau de coneixement i expertesa, i treballen de forma coordinada amb els nivells assistencials de salut i de l’àmbit social més propers al domicili de la persona afectada, per tal de donar un servei més personalitzat i eficient. Aquesta xarxa integra dos unitats adscrites als hospitals següents:
- Hospital Sant Joan de Déu amb l’Hospital Clínic de Barcelona
- Hospital Universitari de Bellvitge
- Hospital Universitari Vall d’Hebron
- Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
- Hospital Parc Taulí de Sabadell
- Hospital del Mar
La Síndrome de Sjögren pot presentar-se com a malaltia única, encara que de vegades també es detecta de manera conjunta amb altres malalties autoimmunitàries com l’artritis reumatoide, el lupus eritematós sistèmic, l’esclerodèrmia (engruiximent i enduriment de la pell) o la cirrosi biliar primària (destrucció progressiva de les vies que transporten bilis, un líquid essencial en l'absorció dels greixos, dins del fetge). En aquests casos les dues malalties poden presentar-se de manera sincrònica en el temps.
- Síndrome de Sjögren Primària: quan no s’associa a cap altra malaltia.
- Síndrome de Sjögren Associada: quan s’associa simultàniament a una altra malaltia.
Es creu que la síndrome de Sjögren s'origina per la combinació de factors genètics (ja que de vegades es dona més d’un cas en una mateixa família), factors hormonals, i ambientals (virus, bacteris…). El conjunt de tots aquests factors provoca una alteració de la resposta immunitària normal que fa que les cèl·lules del sistema immunitari (limfòcits) destrueixin les glàndules de secreció externa (lacrimals, salivals, vaginals…), així com l’afectació d’altres òrgans en alguns casos.
La destrucció progressiva d’aquestes glàndules fa disminuir la producció de llàgrimes, saliva, secrecions vaginals, intestinals, bronquials i de la suor, i provoca sequedat local.
Els símptomes més comuns són:
- boca seca: la disminució de la saliva produeix sequedat de boca, dificultat per mastegar, empassar-se els aliments sòlids i necessitat de beure aigua durant els menjars amb molta freqüència. També afavoreix l’aparició de càries.
- ulls secs: sensació de sorra als ulls, lleganyes matinals, enrogiment i augment de la sensibilitat a la llum solar. Pot produir conjuntivitis freqüents i úlceres de còrnia.
Entre altres manifestacions que poden presentar-se trobem:
- sequedat vaginal i dolor durant les relacions sexuals
- dolor en les articulacions i, de vegades, inflamació
- cansament
- restrenyiment
- refredats freqüents
- dificultat per menjar i per parlar
- úlceres bucals
- sequedat de pell
- lesions inflamatòries a la pell
- tos i ofec
- inflamació de glàndules salivals i parotiditis (galteres) recurrent
- inflamació de ganglis
Informació relacionada
La síndrome de Sjögren es diagnostica a partir d'una entrevista clínica ben detallada, una exploració física minuciosa, anàlisi de laboratori i determinades proves específiques per confirmar que hi ha sequedat a la boca o als ulls (com per exemple, el test de Schrimer, la biòpsia de glàndules salivals menors o la mesura de la quantitat de saliva).
La malaltia sol diagnosticar-se de manera tardana, ja que la presència de sequedat es pot veure en altres condicions, com ara en l’envelliment, i de vegades no se li dona la suficient importància.
En l’actualitat no existeix cap tractament que pugui curar la malaltia. De totes maneres existeixen diversos tractaments que poden millorar la funció glandular i alleugerir els símptomes produïts per la sequedat local. Quant s’observa l’afectació d’altres òrgans es disposa de tractaments més específics.
És recomanable tenir en compte els consells següents per millorar els símptomes produïts per:
Sequedat ocular
- utilitzar llàgrimes artificials diverses vegades al dia
- col·locar-se un drap o gases humides sobre els ulls, durant diversos minuts, al matí en aixecar-se
- utilitzar ungüents oculars durant la nit
- utilitzar ulleres de sol amb protectors laterals durant el dia per protegir-se del sol i del vent
- fer-se revisions oftalmològiques periòdiques
Sequedat bucal
- utilitzar saliva artificial i beure aigua sovint
- evitar el consum d’alcohol, tabac i de medicaments que produeixen sequedat bucal
- evitar els aliments o les begudes ensucrades
- mastegar xiclets o menjar caramels, sempre sense sucre
- cuidar la higiene bucal per evitar les càries i les infeccions
- raspallar les dents tres vegades al dia utilitzant dentifricis especials per a boques seques i esbandir la boca amb elixirs rics en fluor
- anar al dentista periòdicament
Sequedat vaginal
- utilitzar lubrificants vaginals
- visitar periòdicament el ginecòleg
Sequedat de la pell
- utilitzar cremes hidratants
- usar sabons i xampús de civada
Altres complicacions
Segons l’òrgan afectat o la presència de símptomes diferents a la sequedat local, es poden aplicar tractaments sistèmics més específics. Si bé actualment no es disposa d'un tractament que curi la malaltia, existeixen diferents alternatives terapèutiques per estabilitzar o millorar algunes complicacions de la síndrome de Sjögren.