Contacte
Avulsió dental / Concussió dental / Fractura dental / Lesió dental / Luxació dental / Subluxació dental
Els traumatismes dentals són lesions a les dents i als teixits de la boca provocades per una caiguda o un cop. Tot i que es poden produir a qualsevol edat, són més freqüents durant la infància.
Aquestes lesions poden afectar les dents de llet o les dents permanents i poden tenir diferents conseqüències en funció de la gravetat de l’impacte que les ha originat (des d’una fractura fins a la pèrdua de la peça dental).
Els traumatismes dentals poden provocar inflamació, dolor, sagnat o coloració fosca de la corona, incrementar la mobilitat i comportar infeccions. També poden modificar l’oclusió dental (relació entre les dents del maxil·lar i de la mandíbula en mastegar, parlar o estar en repòs) i, per tant, alterar el funcionament de la boca per mossegar, mastegar, empassar o parlar. Si les lesions es produeixen en dents de llet, poden afectar el desenvolupament de les dents permanents, especialment en infants de menys de tres anys d'edat.
Font: Dr. Elias Casals Peidró
Destaquem
- Fractura. La corona o part visible de la dent es trenca. En funció de la gravetat, pot afectar l’esmalt (part blanca que recobreix i protegeix la corona), la dentina (teixit que protegeix la polpa o el nervi), la polpa o el nervi, o el ciment (cobreix l’arrel i permet la unió de la dent amb l’os).
- Concussió. Afecta l’estructura de la dent, però la peça no es mou ni es desplaça.
- Subluxació. Afecta l’estructura de la dent. La dent es mou, però no es desplaça.
- Luxació. La dent es desplaça.
- Avulsió. La dent surt totalment de la seva posició.
El traumatisme pot provocar dolor, inflamació i hemorràgia.
En el cas dels infants, cal tenir en compte que, tot i que no es queixin de dolor, si les genives s’inflamen, cal portar-los a l’odontòleg o odontòloga perquè hi podria haver una infecció o una fractura interna de les dents o de l’os maxil·lar.
Davant la caiguda d’una peça per traumatisme, podeu seguir les recomanacions següents:
- Mantingueu la calma.
- Si la persona afectada és un infant, assegureu-vos que no es tracta d’una dent de llet, ja que no se’n recomana la reimplantació.
- Busqueu la dent i agafeu-la per la corona. Eviteu tocar-ne l’arrel.
- Si està bruta, renteu-la amb aigua tèbia durant, com a màxim, 10 segons. Si hi dediqueu més temps l’aigua podria matar les cèl·lules de la superfície de l’arrel que faciliten la col·locació de la dent.
- Intenteu reimplantar la peça en la seva posició correcta i mossegueu un mocador per mantenir-ne la posició.
- En cas que no sigui possible, introduïu la dent en un mitjà de conservació adequat, com ara llet o sèrum. Eviteu guardar-la en aigua. També podeu mantenir-la dins la boca fins arribar a la consulta de l’odontòleg o odontòloga.
- Visiteu l’odontòleg o odontòloga per rebre atenció urgent.
El tractament varia en funció del tipus de traumatisme dental i del tipus de dent afectada (de llet o permanent). En tots els casos, es recomana consultar l’odontòleg o odontòloga.
En general, cal aplicar fred a la zona, seguir una dieta tova, mantenir una bona higiene bucodental i realitzar visites de control periòdiques.
Opcions terapèutiques segons el tipus de traumatisme dental
- Fractura. En alguns casos, no cal tractament. En cas que sigui necessari, varia en funció de la gravetat de la fractura i de la seva extensió i localització.
- Dents de llet. El tractament pot incloure:
- Polit o restauració de la corona.
- Recobriment de la polpa o el nervi.
- Extracció d’un fragment de la peça o de la peça sencera.
- Dents permanents. Hi ha diverses opcions terapèutiques:
- Polit, restauració o reconstrucció de la corona amb compòsit o una corona.
- Recobriment de la polpa o el nervi.
- Extracció d’un fragment de la peça o de la peça sencera.
- Adhesió a la dent del fragment fracturat.
- Endodòncia.
- Dents de llet. El tractament pot incloure:
- Concussió i subluxació. Es realitza una radiografia per descartar possibles desplaçaments i l’afectació de la polpa o el nervi. Tot i que no cal tractament, pot col·locar-se una fèrula flexible per estabilitzar la dent.
- Luxació. En la majoria dels casos, requereix la recol·locació correcta i la fixació mitjançant una ferulització dental (s’enganxen diferents dents entre elles per assegurar la que té mobilitat).
- Dents de llet. Es realitza una radiografia per mostrar la posició de la dent desplaçada i la seva relació amb la dent permanent que l’hagi de substituir. Hi ha dues opcions de tractament:
- Recol·locació de la dent. Si les dents encaixen bé, es deixa que la peça es recol·loqui sola. En cas que no sigui així, la recol·locació la realitza l’odontòleg o odontòloga després d’administrar anestèsia local.
- Extracció de la dent. És el tractament d’elecció si l’arrel de la dent de llet col·lideix amb l’origen de la dent permanent.
- Dents permanents. El tractament pot incloure:
- Recol·locació espontània de la dent. Si no es produeix en un termini de poques setmanes, cal reposar-la.
- Reposició de la dent. Pot ser quirúrgica, si es fa ràpidament, o amb teràpia ortodòntica.
- També pot ser necessària una endodòncia.
- Dents de llet. Es realitza una radiografia per mostrar la posició de la dent desplaçada i la seva relació amb la dent permanent que l’hagi de substituir. Hi ha dues opcions de tractament:
- Avulsió. Cal realitzar una radiografia per descartar que hagin quedat fragments de la dent, que la peça hagi quedat dins l’os, o que s’hagi danyat l’os o el maxil·lar.
- Dents de llet. No se’n recomana la reimplantació per evitar la lesió de la dent definitiva.
- Dents permanents.
- Cal reimplantar la peça en el seu alvèol dentari al més aviat possible per obtenir la major probabilitat d’èxit. En cas que no es pugui, es pot optar per col·locar un implant o una pròtesi parcial fixa.
- El pronòstic millora com menor sigui el temps que transcorri des del traumatisme fins a la reimplantació (menys de 30 minuts es considera el temps òptim per obtenir un resultat bo a llarg termini, i disminueix aquesta possibilitat en els casos de tractament realitzat després de les dues hores).
- També és molt important el mitjà de conservació de la peça fins que es reimplanta, i es recomana submergir-la en llet, sèrum fisiològic o posar-la en contacte amb saliva dins de la pròpia boca del pacient o, fins i tot, en la d’un familiar. Posteriorment, s’ha de ferulitzar durant unes dues setmanes, i practicar una endodòncia de la peça afectada. Es recomana protecció antibiòtica.
- En cas que la dent no es pugui reimplantar, es pot optar per col·locar un implant o una pròtesi parcial fixa.
