Contacte
Avulsió dental / Concussió dental / Fractura dental / Lesió dental / Luxació dental / Subluxació dental
Els traumatismes dentals són lesions a les dents i als teixits de la boca provocades per una caiguda o un cop. Tot i que es poden produir a qualsevol edat, són més freqüents durant la infància.
Aquestes lesions poden afectar les dents de llet o les dents permanents i poden tenir diferents conseqüències en funció de la gravetat de l’impacte que les ha originat. A més, solen anar acompanyats de lesions a estructures veïnes com els llavis o el mentó.
Destaquem
- Fractura. La corona o part visible de la dent es trenca. En funció de la gravetat, pot afectar l’esmalt (part blanca que recobreix i protegeix la corona), la dentina (teixit que protegeix la polpa o el nervi), la polpa o el nervi, o el ciment (cobreix l’arrel i permet la unió de la dent amb l’os).
- Concussió. Afecta l’estructura de la dent, però la peça no es mou ni es desplaça.
- Subluxació. Afecta l’estructura de la dent. La dent es mou, però no es desplaça.
- Luxació. La dent es desplaça.
- Avulsió. La dent surt completament de la seva ubicació a l’os maxil·lar.
El traumatisme pot provocar dolor, inflamació i hemorràgia.
Davant la pèrdua d’una dent per traumatisme, podeu seguir les recomanacions següents:
- Mantingueu la calma.
- Si la persona afectada és un infant, cal diferenciar si es tracta d’una dent de llet o definitiva.
- En el cas de dents temporals, caldrà atenció sanitària per avaluar l’afectació dels teixits implicats en l’impacte.
- En el cas de dents definitives:
- Busqueu la dent i agafeu-la per la corona (la part blanca que habitualment sobresurt de la geniva). Eviteu tocar-ne l’arrel.
- Si està bruta, renteu-la amb aigua tèbia durant, com a màxim, 10 segons. Si hi dediqueu més temps l’aigua podria matar les cèl·lules de la superfície de l’arrel que faciliten la col·locació de la dent.
- Intenteu reimplantar la peça en la seva posició correcta i mossegueu una gasa per mantenir-ne la posició.
- Si no és possible reimplantar-la, introduïu la dent en un mitjà de conservació adequat, com ara llet, sèrum fisiològic o saliva de la persona afectada.
- Visiteu l’odontòleg o odontòloga per rebre atenció urgent.
El tractament varia en funció del tipus de traumatisme dental i del tipus de dent afectada (de llet o permanent).
La dent afectada pot requerir: polit d’angles trencats, reconstrucció, tractament del nervi de la dent, recol·locació i fixació mitjançant una fèrula, eliminació de fragments o extracció de la peça.
En general, cal aplicar fred a la zona, seguir una dieta tova, mantenir una bona higiene bucodental i fer visites de control periòdiques amb l’odontòleg, atès que un traumatisme sense afectació en forma de fractura pot produir símptomes al cap d’uns mesos.
