Trastorns temporomandibulars

En la major part dels casos, la causa no està identificada llevat que sigui fruit d’un traumatisme; més aviat es considera que pot estar associada a l’estrès o als estils de vida.

L’evidència científica no dona suport a la teoria que la maloclusió pugui ser-ne la causa.

Els símptomes poden ser molt variats i inclouen:

• dolor a la part anterior, dins o al voltant del forat de l’oïda.
• bloqueig, és a dir, dificultat o limitació per obrir o tancar la boca.
• dolor a l’articulació, en diferents punts de la mandíbula o de la cara (especialment mal de cap).
• dificultat o dolor per mastegar, badallar, etc.

El diagnòstic es basa principalment en l’estudi dels símptomes.

Cal explorar per dins i per fora de la boca els músculs que en permeten el moviment, així com palpar l’articulació en repòs i en moviment per detectar eventuals asincronies, sorolls o punts dolorosos.

L’objectiu del tractament és doble: restituir la funció perduda i eliminar el dolor. Segons l’evidència científica, en el 75% dels casos el trastorn es resol sense tractament en un període de 6 mesos.

Els sorolls de l’articulació com a signe únic no es consideren fruit de l'afecció i no requereixen un tractament específic.

En altres ocasions és necessari combinar diferents tipus de mesures:

• Mesures per millorar la funció del sistema masticatori, com ara aplicar calor o fred, mastegar aliments més petits, no fer obertures forçades o evitar el consum d’excitants com el te o el cafè.
• Tractament amb medicaments, que pot incloure analgèsics, antiinflamatoris o relaxants musculars.
• Rehabilitació.