Contacte
Fongs a la boca / Muguet
La candidiasi oral és una infecció de la boca causada per fongs. El més sovint implicat és el fong Candida albicans, que forma part de la flora habitual de la boca. En situacions en què n’augmenta molt el nombre de colònies és quan parlem de candidiasi.
Té diferents formes de presentació. Per al seu tractament acostuma a ser necessària l’administració d’antifúngics.
Destaquem
La candidiasi oral es produeix per la proliferació d’un fong, anomenat Candida, que forma part de la flora habitual de la cavitat oral, la vagina i el tub digestiu dels éssers humans, en una situació d’equilibri amb molts altres microorganismes.
Quan la situació d’equilibri es trenca i algun dels microorganismes creix i es multiplica més que la resta poden aparèixer les infeccions. Si la proliferació és de Candida, la infecció resultant és la candidiasi.
Hi ha alguns factors que poden afavorir el creixement del fong Candida i, per tant, l’aparició de la infecció:
- Tenir un sistema immunitari poc competent, per tenir una edat avançada i patir malalties o seguir tractaments que l’afebleixen.
- Patir una diabetis no controlada. La saliva pot contenir nivells alts de sucre, que poden alimentar la Candida.
- Prendre determinats medicaments. Els antibiòtics i alguns inhaladors que s’utilitzen per al tractament de l’asma o la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) poden eliminar els bacteris beneficiosos que viuen al cos i que ajuden a mantenir controlada la quantitat de fongs.
- Tenir altres problemes de salut bucodental. La xerostomia (boca seca) i l’ús de pròtesis dentals poden augmentar el risc de candidiasi oral. Es recomana dormir sense la pròtesi amovible, que es pot retirar, per evitar el risc de candidiasi, així com netejar-la correctament.
Informació relacionada
Els símptomes de la candidiasi oral poden incloure:
- Lesions blanquinoses a la boca, a la llengua, als llavis, a les genives, al paladar i a la part interna de les galtes.
- Sagnat, en gratar les lesions.
- Envermelliment, cremor, inflamació o dolor a la boca, que pot provocar dificultats i dolor en empassar.
- Clivellament i envermelliment de les comissures de la boca (boqueres).
- Pèrdua del gust.
- Molèsties, irritabilitat, pèrdua de la gana, en el cas dels nadons.
Generalment la candidiasi oral es pot detectar a partir de l’observació de la boca i la llengua perquè les lesions que produeix són fàcilment identificables.
Per confirmar el diagnòstic, el metge o el dentista pot prendre una mostra de les plaques blanques fent-ne un frotis, per tal que se’n faci un cultiu.
El tractament té com a objectiu aturar el creixement dels fongs i varia en funció de l’edat, l’estat general de salut de la persona afectada i de la causa i la gravetat de la infecció.
Als infants i adults, el metge o el dentista els pot prescriure medicaments antifúngics en forma de píndoles, xarops o col·lutoris.
Als nadons, se’ls pot aplicar una solució antifúngica a l’interior de la boca diverses vegades al dia.
Hi ha algunes recomanacions que poden ajudar a prevenir l’aparició de candidiasi oral:
- Raspalleu-vos les dents després de cada àpat.
- Visiteu el dentista un cop a l'any, com a mínim.
- Tingueu cura de les pròtesis dentals. Traieu-vos-les a la nit i assegureu-vos que s’ajusten bé i que no produeixen irritació. Netegeu-les i desinfecteu-les diàriament.
- Si utilitzeu inhaladors, esbandiu-vos la boca amb aigua o raspalleu-vos les dents després d’administrar-los.
- Si patiu diabetis, controleu els nivells de sucre a la sang.
- Si teniu xerostomia (boca seca), hidrateu-vos sovint.