Recomanacions per a les famílies

Una vida activa és essencial per a la salut dels nens i nenes. L’activitat física té tots els beneficis per créixer saludablement perquè ajuda a:

• Prevenir problemes de salut com l'obesitat i les malalties cardiovasculars.
• Tenir un bon desenvolupament ossi i muscular.
• Millorar el rendiment acadèmic.
• Desenvolupar-se/créixer amb valors com l’esforç, la perseverança, el treball en equip, etc.
• Gestionar millor les emocions com la frustració, la tristesa, l’estrès.

Es recomana que els infants de menys de 5 anys facin, com a mínim, 3 hores d’activitat física diària i que no passin més d’una hora seguida asseguts (en cotxets, trones, etc.).

En el cas dels infants i adolescents d’entre 5 i 14 anys, convé que facin una hora o més d’activitat física diària i que redueixin el temps destinat a “activitats de pantalla” (televisió, ordinador, consoles, etc.) a menys de dues hores al dia.

D’altra banda, fomentar un estil de vida actiu en família és una gran oportunitat per passar temps de qualitat junts i crear vincles forts. Podeu afavorir la pràctica d’activitat física dels infants i els adolescents en l’entorn familiar si seguiu algunes recomanacions:

• Feu-los provar diferents activitats fins a trobar la que els agrada i faciliteu-los-en la pràctica.
• Compartiu amb ells l’activitat física.
• Combineu diferents tipus d’activitat.
• Fomenteu els esports de grup.
• Faciliteu que tinguin estones de joc actiu i de joc lliure.
• Feu activitats de lleure a l’aire lliure i, si és possible, en contacte amb la natura.

La infància és un període de desenvolupament físic i intel·lectual que requereix un gran consum d’energia i, per tant, una alimentació equilibrada i saludable.

L’alimentació, però, a més de ser un procés nutritiu, té connotacions importants –satisfacció i plaer, relacions afectives i espai de comunicació familiar, identificació social, cultural i religiosa, etc.– que, a la llarga, configuren el comportament alimentari i que poden repercutir en l’estat de salut de la persona.

L’acompanyament dels adults en els àpats ha de ser respectuós, sense coercions i tenint en consideració els gustos i la sensació de gana dels infants.

Per millorar l’alimentació del vostre fill o filla, podeu seguir algunes recomanacions bàsiques:

• Baseu l’alimentació en el consum de fruita, verdura, llegums i fruita seca, tot fresc o mínimament processat; els aliments com la pasta, el pa, els cereals i l’arròs són millor en versió integral i cal que els consumeixi segons la quantitat d’activitat física que fa.
• Procureu que mengi fruita, verdura i hortalisses a cada àpat.
• Eviteu:
  • un consum excessiu de carn (no més de 3-4 vegades a la setmana), sobretot carn vermella i processada (embotits, hamburgueses, salsitxes, etc.). En comptes de carn pot menjar peix (2-3 vegades a la setmana), ous (3-4 vegades a la setmana) i llegums (mínim 3-4 vegades a la setmana).
  • els aliments ensucrats, salats i ultraprocessats (cereals ensucrats d’esmorzar, flams, lactis ensucrats, galetes, brioxeria, xocolates, sucs i altres begudes ensucrades, embotits i carns processades).
• A mig matí o a l’hora de berenar, trieu aliments com ara fruita, fruita seca, lactis no ensucrats, entrepans variats (sense embotits ni cremes de xocolata, ni aliments que portin molt de greix).
• La millor beguda és l’aigua; cal beure en funció de la set.

D’altra banda, també és important que:

• Gaudiu d’almenys un àpat al dia en família.
• Confieu en la sensació de sacietat dels vostres fills i filles i eviteu forçar-los a menjar.
• Converseu durant l’àpat amb tranquillitat i interès, evitant distraccions com la televisió, mòbils, tauletes... De fet, tots els àpats haurien de ser sense pantalles. 
• Eviteu fer ús del menjar com a premi o càstig.
• Reforceu l’acceptació del propi cos, tant del vostre com del de l’infant.
• Eviteu fer comentaris sobre el físic de les persones.
• Ensenyeu els vostres fills i filles a ser crítics amb les imatges i els missatges que apareixen als mitjans en relació amb l’alimentació, el pes corporal i l’aparença física.
• Doneu exemple sobre un estil de vida saludable.

Existeix una relació entre vincle afectiu segur i salut física, psicoemocional i social. La construcció d’un vincle sa entre l’infant i mares/pares determinarà la qualitat de les cures i de la relació, és a dir, de la criança.

La criança positiva es practica en el context familiar i està basada en el respecte mutu, l’empatia i la comunicació efectiva. Aquest enfocament s’allunya dels càstigs i premis tradicionals, i reconeix la individualitat de l’infant, sempre amb un tracte afectiu, dins un marc de normes, límits i valors establerts no des de la imposició violenta, sinó des de l’autoritat positiva del referent adult.

Les habilitats i capacitats de les famílies per a la criança i cura, la comunicació, el diàleg, la resolució de conflictes, la transmissió de normes i hàbits, l’ús de temps compartit, etc. són un factor essencial per millorar les condicions de vida dels infants i adolescents en àmbits com la salut, l’educació i l’aprenentatge, i el desenvolupament cognitiu i emocional.

No obstant això, el bon tracte a infants i adolescents és responsabilitat de tothom. El bon tracte el constitueixen les diferents manifestacions d’afecte, cura, criança, suport i socialització que reben els infants i adolescents de la seva família, del grup social i de les administracions o institucions, de tal manera que se’ls garanteixi comptar amb les condicions necessàries per a un desenvolupament integral adequat: afectiu, psicològic, físic, sexual, intel·lectual i social.

Els equips de pediatria d’atenció primària tenen cura de la promoció del bon tracte a l’infant i adolescent, de la prevenció de les situacions que són perjudicials per al seu desenvolupament integral i pel seu benestar, i de la detecció de possibles casos de violència.

Durant la infància els medicaments produeixen un efecte diferent perquè l'organisme es troba en procés de maduració. Per administrar-los als nens i nenes amb eficàcia i seguretat, els pares i cuidadors heu de tenir en compte algunes recomanacions.

D’altra banda, també cal que eviteu l’administració de medicaments que contenen àcid acetilsalícilic (com l’aspirina) als infants i adolescents menors de 16 anys, excepte en cas que el metge o la metgessa en prescrigui l’ús, per evitar que pateixin la Síndrome de Reye, una malaltia potencialment greu.

El neurodesenvolupament (ND) infantil és l’adquisició progressiva de funcions que presenta l’infant durant els primers anys de vida: el control postural, la manipulació, el desplaçament autònom, la comunicació, el llenguatge verbal, la interacció social i la capacitat intel·lectual. Aquest procés es produeix a través de canvis anatòmics i funcionals en el cervell, que va creixent i adquirint funcions de manera gradual des de la gestació i es consolida a l’edat adulta.

En els primers anys de vida és quan el cervell creix més i adquireix més funcions, però també és el període més vulnerable. Tant els factors genètics i biològics com els ambientals i externs (com ara patir abusos o pobresa, el consum de tòxics durant l’embaràs, factors psicosocials, econòmics i culturals, o problemes abans o després del naixement que provoquen dany cerebral) hi poden influir.

Els trastorns del neurodesenvolupament (TND) són un conjunt ampli i heterogeni de les disfuncions o condicions que alteren el desenvolupament cerebral de forma significativa i persistent, i determinen dèficits en el funcionament personal, social i de rendiment escolar.

La detecció precoç d’aquests trastorns és fonamental per iniciar una intervenció específica el més aviat possible i millorar-ne el pronòstic. Per això, l’equip de pediatria avalua els infants de forma sistemàtica per identificar alguns d’aquests trastorns durant les visites periòdiques corresponents a determinades edats.

L’obesitat és un problema de salut pública i un factor de risc per al desenvolupament de malalties cròniques. Per tant, la seva prevenció, així com la identificació i el tractament precoç són essencials per evitar problemes durant la infància i prevenir malalties cròniques en l’edat adulta.

L’estratègia tant per prevenir com per tractar l’obesitat se centra a potenciar canvis de comportament que puguin ser sostinguts en el temps en torn a quatre eixos fonamentals:

• L’alimentació. Una alimentació malsana s’associa amb un pitjor estat de salut general, mentre que aquells hàbits que tendeixen cap a models com la dieta mediterrània es relacionen amb millors resultats en salut.
• L’activitat física i el lleure actiu. Els infants que practiquen activitat física intensa durant una hora o més al dia (infants actius) o que no són sedentaris (passen menys de 3 hores al dia en activitats sedentàries), tenen una prevalença d’obesitat sensiblement menor que aquells considerats no actius i sedentaris. En canvi, nombrosos estudis relacionen el temps que es dedica a diferents tipus de dispositius electrònics (temps de pantalles) amb l’excés de pes infantil.
• Els bons hàbits de descans. Els infants que dediquen més temps a dormir tenen una prevalença d’obesitat menor que els infants que dormen menys.
• El benestar emocional. D’una banda, el benestar és clau per prevenir l’obesitat infantil i, de l’altra, l’obesitat infantil augmenta la possibilitat de patir discriminació, estigmatització i assetjament escolar i, per tant, condiciona el benestar emocional dels infants. L’obesitat i l’estigmatització poden ser palanca dels trastorns de la conducta alimentària.

Si el vostre fill o filla té excés de pes, convé que consulteu l’equip de pediatria.

L’adolescència és un període clau en l’inici de l’experimentació amb diferents comportaments, incloent-hi el consum de tabac, alcohol i altres drogues. Els consums freqüents o intensius d’aquestes substàncies en edats precoces, abans dels 16 anys, s’associa amb més risc de desenvolupar problemes en l’edat adulta.

És per això que esdevé important prendre mesures orientades a retardar o evitar l’inici del consum, així com la detecció precoç de consums de risc o perjudicials, per tal de reduir els problemes que se’n puguin derivar.

La consulta pediàtrica d’atenció primària és un espai privilegiat on poder actuar, des del primers moments i abans dels primers consums, tant en l’àmbit familiar com en l’individual.

D’altra banda, la prevenció del consum de drogues, legals o il·legals, també passa per donar exemple: és fonamental que els adults també eviteu el consum de tabac, alcohol i altres drogues. En el cas del tabac, a més, convé que protegiu el vostre fill/a del fum abiental. Els infants tenen una freqüència respiratòria més elevada que els adults i, per això, inhalen més quantitat (per quilogram de pes) de compostos químics tòxics del fum del tabac. A més, com que estan creixent, la immaduresa pròpia dels infants fa que siguin més sensibles als seus efectes, cosa que és especialment perillosa per als seus pulmons i el seu sistema immunològic.

La pèrdua d’audició mantinguda en els primers anys de la vida pot interferir tant en l’adquisició del llenguatge com en el desenvolupament intel·lectual, emocional, motor i social de l’infant i, d’aquesta manera, repercutir en la seva evolució integral. En aquest sentit, la detecció precoç de la hipoacúsia (sordesa) infantil és clau.

Per això, a tots els nounats de Catalunya se’ls fa la prova de detecció de la hipoacúsia al centre on han nascut, abans de l'alta hospitalària. A més, al llarg de la infància, l’equip de pediatria realitza periòdicament les proves auditives que corresponen segons l’edat del nen o nena.

Algunes recomanacions us poden ajudar a vetllar per la salut auditiva de l’infant o adolescent:

• Seguiu les pautes d’immunització i vacunació del calendari vacunal.
• Manteniu la lactància materna exclusiva com a mínim fins als 6 mesos i superviseu l’adaptació per evitar otitis derivada de l’ús de xumets o biberons que, a més a més, dificulten uns bons hàbits de succió, deglució i masticació.
• Eviteu l’ús de bastonets.
• Procureu que quan l’infant o adolescent escolti música, ho faci amb un volum suau, ja sigui amb auriculars o sense.
• Ensenyeu l’infant o adolescent que cal fer ús d’elements de protecció auditiva en cas d’exposició a sorolls de volum alt en tot tipus d’entorn.
• Comproveu les mesures de seguretat dels equips electrònics, videojocs, etc.
• Expliqueu a l’infant o adolescent que la pèrdua auditiva, el dolor, sentir contínuament un xiulet o tenir sensació de plenitud són motius de consulta a un professional perquè valori l’estat de la seva audició.
• Consulteu l’equip de pediatria si sospiteu que la nena o el nen no hi sent bé, quan calgui repetir-li paraules amb freqüència o tingui dificultats per entendre una conversa.

La salut bucodental és especialment important a l’edat infantil. Ensenyar als infants hàbits i mètodes d’higiene bucal és una inversió en salut que els proporcionarà beneficis per a tota la vida. La millor manera de fer-ho és convertir aquests hàbits higiènics en una activitat divertida, com ara raspallant-vos les dents amb els vostres fills o deixant-los escollir els seus propis raspalls.

Per garantir una bona salut bucodental i prevenir malalties freqüents com la càries, convé que els infants:

• Es raspallin les dents després de cada àpat. Cal fer-ho:
  • Amb pasta fluorada i des de la primera dent.
  • Amb la vostra supervisió fins als 6-7 anys, ja que abans no són capaços de dur a terme una raspallada efectiva.
  • Sense glopejar en acabar, només escopir.
• Es passin el fil dental per tal d'eliminar la placa bacteriana de l'espai interdental.
• Augmentin la resistència de l'esmalt dental amb glopeigs de solucions fluorades, a partir dels sis anys.
• Redueixin el consum d’aliments ultraprocessats (begudes ensucrades i energètiques, brioixeria, galetes, patates xips i similars, postres làcties ensucrades, plats precuinats, etc.).
• Facin de l’aigua la seva beguda habitual.
• Visitin el dentista un cop l'any, com a mínim.

L’equip de pediatria d’atenció primària realitza periòdicament exploracions de la boca i les dents als infants i adolescents per detectar possibles problemes, com ara càries o maloclusions, i derivar-los, si escau, a l’equip d’odontologia.

Alhora, els equips d’odontologia d’atenció primària es desplacen als centres educatius de tot Catalunya per avaluar la salut bucodental de l’alumnat d’I4, 1r i 6è de primària. Després de la revisió, es lliura a cada infant un informe amb els resultats per a la família.

Les malalties cardiovasculars són una de les principals causes de mortalitat a tot el món. L’adquisició d’hàbits saludables des de la infància redueix el risc de patir-ne i millora la qualitat de vida en l’edat adulta. Mesures com seguir una alimentació saludable, fer activitat física de forma regular i mantenir un pes saludable ajuden a assolir una bona salut cardiovascular.

Alhora, l’equip de pediatria realitza periòdicament exploracions i proves que permeten detectar de forma precoç cardiopaties congènites, bufs al cor (que acostumen a ser benignes i només es deriven a cardiologia pediàtrica en casos concrets) i malalties cardíaques potencialment molt greus, amb risc de mort sobtada. Així mateix, també controla la tensió arterial per detectar els infants amb risc de patir hipertensió arterial en l’edat adulta.

La major part dels infants i adolescents ha crescut en un món amb una àmplia presència de les TIC, per la qual cosa sovint se’ls considera nadius digitals. La seva familiaritat amb les TIC comporta grans avantatges per al desenvolupament personal, però de vegades els riscos per a la salut i la seguretat de les TIC poden ser un motiu de preocupació.

El mal ús de les tecnologies s’associa a trastorns en el neurodesenvolupament i en la salut física i psicosocial. Les millors mesures per prevenir aquests riscos són l’acompanyament digital i l'educació mediàtica:

• Protegiu els infants de les pantalles en les primeres edats i introduïu-les de forma guiada i progressiva.
• Heu de ser “carinyosament” contundent en el compliment de les normes d’ús de les TIC.
• Animeu els infants i adolescents a fer activitats a l’aire lliure i, si és possible, en contacte amb la natura per protegir-los de problemes físics i emocionals.
• No cal que els infants estiguin permanentment distrets: l’avorriment és necessari perquè sorgeixi la creativitat. Afavoriu que facin joc simbòlic i dibuixin. És un factor protector de salut mental.
• És important cultivar l’hàbit de la lectura per afavorir la riquesa de vocabulari i l’aprenentatge.
• Elaboreu un Pla familiar digital i reviseu-lo a mesura que els vostres fills i filles creixin. Es tracta d’un document que us servirà per fomentar el bon ús de les tecnologies a casa, mitjançant l’establiment de límits clars i assumibles en relació amb qüestions com ara:
  • El temps, procurant dosificar l’ús segons l’edat i les responsabilitats de cada infant.
  • Els espais on s’utilitzen les tecnologies digitals (en edats primerenques, haurien de ser espais comuns i oberts).
  • El tipus de dispositius que decidiu tenir a casa.
• Aprofiteu per millorar la vostra salut digital.

Per les seves característiques, la infància és especialment vulnerable als factors mediambientals, amb impactes en salut des de l’etapa prenatal fins a l’edat adulta. Alguns exemples d’aquests factors són la contaminació (de l’aire, dels aliments, de l’aigua, etc.), la radiació ultraviolada, el soroll, els pesticides, el canvi climàtic i el contacte amb la natura.

L’equip de pediatria disposa d’un qüestionari per detectar, reduir i eliminar factors mediambientals de risc a la infància i l’adolescència. A partir de les respostes obtingudes, us pot assessorar sobre les mesures que podeu prendre per reduir o eliminar els riscos identificats.

Entenem per salut mental a la infància el desenvolupament de les capacitats socials i emocionals que permeten als infants experimentar, regular les seves emocions, establir relacions pròximes i segures, i aprendre. D’aquest procés n’obtindrem la capacitat de relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres i d’adaptar-nos als desafiaments que ens porti la vida.

• Per a una bona maduració emocional, els nens i nenes necessiten unes pautes clares i consensuades entre els pares/mares.
• Moltes de les solucions a les situacions de la criança passen per actuar amb sentit comú [consulteu l’apartat de Criança positiva i bon tracte).
• El respecte, la comunicació i el suport mutu són factors protectors de la salut mental.
• Des de la infància el modelatge té un paper clau en l’adquisició i desenvolupament d’habilitats. És important educar amb l’exemple, és a dir, aplicar-se un mateix aquells valors que volem ensenyar als infants. Els nostres fills i filles observen i aprenen de nosaltres
• L’adult ha de sostenir amb les accions allò que ha dit de paraula; si no es fa, la paraula de l’adult perd valor.
• Fomentar el pensament crític és fonamental per a un creixement saludable.
• Dir “No” a un nen o nena és sa mentalment; li ensenya que no sempre es pot fer o tenir tot quan vol i com vol. Això l’obliga a buscar un altre mitjà per satisfer el seu desig.
• Cal ser propers i escoltar els fills i filles, però també distingir la diferència de rols (adults, infants i adolescents).
• Els infants i adolescents han de ser conscients que els seus actes tenen conseqüències en la relació amb els altres.
• L’educació emocional i el foment de l’autoestima són clau per arribar a l’adolescència amb factors protectors davant de canvis que es puguin viure com a problemàtics.

El bon desenvolupament dels ossos i els músculs és clau per créixer amb salut.

Per ajudar el vostre fill/a a mantenir uns ossos i uns músculs forts i sans, podeu seguir algunes recomanacions:

• Durant l’etapa d’aprenentatge de caminar s’aconsella que l’infant no faci ús de:
  • Sabates. Només n’ha d’utilitzar si requereix la protecció del peu (exterior) i han de tenir les característiques adequades.
  • Caminadors, ja que no són apropiats per al desenvolupament i poden causar lesions al xocar amb mobles i marcs de les portes o en cas de caiguda per les escales.
• El peu pla flexible és molt freqüent en la infància i la majoria de vegades no requereix tractament amb plantilles. El desenvolupament de la musculatura del peu es pot estimular amb exercicis com caminar de puntetes o descalç i evitant el calçat rígid.
• Pel que fa a les motxilles escolars:
  • Les més recomanables són les que tenen els tirants amples i encoixinats i la part que correspon a l’esquena encoixinada. Les que s’estiren de tipus carro són menys aconsellables.
  • El pes que hauria de transportar un infant a la motxilla no hauria de superar el 10-15% del seu pes corporal.
  • Per carregar la motxilla es recomana sempre utilitzar les dues nanses; la motxilla ha d’estar centrada a l’esquena i recolzada a la regió lumbar.
• L’infant ha de tenir una postura correcta en seure, recolzar-se a la part posterior de la cadira i amb el respatller recte, i anar variant de posició per evitar dolors d’esquena.
• Convé que la família afavoreixi la pràctica d’exercici físic i d’activitats a l’aire lliure dels infants.

D’altra banda, l’equip de pediatria avalua la salut muscular i òssia dels infants i adolescents periòdicament, amb l’objectiu de detectar possibles anomalies, deformitats o alteracions en la columna vertebral i en les extremitats superiors i inferiors.

La sexualitat de l’infant i l'adolescent s’ha d’entendre com un aspecte fonamental per al seu desenvolupament personal, la seva salut i la satisfacció afectiva.

La sexualitat i la identitat de gènere es van definint des del naixement i és en l’adolescència quan el desenvolupament d’un jo propi esdevé més intens. És normal que en els inicis d’aquesta etapa puguin aparèixer dubtes o un cert grau d’incertesa en relació amb aquests dos aspectes. Cal atendre les necessitats de l’infant i adolescent segons com es va construint la identitat de gènere, l’orientació sexual i buscant els recursos necessaris per donar-li suport.

L’educació afectiva i sexual i l’adquisició d’habilitats sobre la sexualitat i les relacions humanes motiva actituds més responsables i saludables en infants i adolescents.

La funció visual experimenta un desenvolupament ràpid en els primers anys de vida. L’agudesa visual (AV), que en el moment del naixement és molt baixa, es consolida al voltant dels 6 anys. A més, fins als 6-8 anys, les anomalies en la funció visual poden ser reversibles i això fa que sigui important detectar-les al més aviat possible. Per aquest motiu, l’equip de pediatria realitza periòdicament diferents proves i exploracions que serveixen per avaluar la salut visual dels infants i adolescents.

En paral·lel, les famílies podeu seguir algunes recomanacions:

• Assegureu-vos que l’infant manté una bona higiene ocular, lliure de secrecions.
• Si observeu inflamació o envermelliment dels ulls, consulteu l’equip de pediatria.
• Eviteu que l’infant:
  • S’apropi excessivament per realitzar tasques com llegir
  • Adopti postures que comportin tenir l’esquena o el cap girat o doblegat de forma perllongada.
  • Faci els deures, estudiï o jugui a videojocs al llit o estirat, al sofà o a terra.
• Procureu que realitzi les tasques escolars en un espai obert, ordenat, ampli i amb finestres, on la taula no estigui directament sota de la finestra i tingui un reforç de llum que no provoqui ombres i no enlluerni directament els ulls.
• Vetlleu perquè almenys després de cada 30 minuts d’estudi, de fer deures o de mirar pantalles descansin 5 minuts i relaxin la visió de prop mirant de lluny.
• Eviteu un ambient sec que pugui produir irritacions. Comproveu la qualitat de l’aire, la calefacció o l’aire condicionat.
• Si observeu que a l’infant li costa llegir o copiar de la pissarra, parpelleja constantment, no vol llegir o es cobreix un ull per fer-ho, cal que consulteu l’equip de pediatria.
• Recordeu que els infants imiten el comportament dels adults que tenen més a prop. Si abuseu de pantalles o dispositius electrònics, els infants poden copiar aquestes actituds.
• Per prevenir la miopia és important evitar l’ús excessiu de mòbils i tauletes en el temps de lleure i augmentar les activitats a l’aire lliure. En cas que sigui imprescindible que utilitzi aquests dispositius, cal assegurar-se que ho fa a una distància adequada i en bones condicions d’il·luminació.

Els infants són éssers indefensos que depenen totalment dels adults. A poc a poc, juntament amb l’aprenentatge i l’adquisició d’hàbits i funcions, els infants esdevenen cada cop més autònoms. Caldrà que aprenguin a reconèixer els perills i a actuar de la manera més adequada per evitar-los.

Els endolls, les escales, els productes de neteja o, fins i tot, el menjar són elements que poden provocar lesions de diversa gravetat als més petits de la casa. Per això cal que pares i adults estiguin informats dels principals riscos d’accident infantil, de les circumstàncies que els afavoreixen i de les principals normes per prevenir-los.

Els desplaçaments en cotxe també poden posar en perill la seguretat dels nens i nenes. Els sistemes de retenció, com el cinturó de seguretat per als infants d’una alçada igual o superior a 1,35 m, i els cabassos, cadiretes i elevadors per als més petits, redueixen el risc i la gravetat de les lesions en cas de col·lisió.

Les joguines, essencials en el desenvolupament infantil, són una altra causa d’accidents. Llegir les instruccions i les advertències dels fabricants, no adquirir joguines amb elements desmuntables de mida petita i supervisar els infants mentre juguen són algunes de les recomanacions que cal que tingueu en compte per protegir la salut i la seguretat de la canalla.

El son saludable (en quantitat i qualitat) és important per al desenvolupament global de l'infant. Hi ha alguns consells que us poden ajudar a millorar el son del vostre fill/a:

• Procureu que dormi les hores recomanades en funció de l’edat:
  • Dels 0 als 3 mesos : 14-17 hores.
  • Dels 4 als 12 mesos: 12-15 hores.
  • Dels 12 mesos als 2 anys: 11-14 hores.
  • Dels 3 als 5 anys: 10-13 hores.
  • Dels 6 als 13 anys: 9-11 hores.
  • Dels 14 als 17 anys: 8-10 hores.
• Instaureu una rutina agradable abans d’anar a dormir.
• Feu que adquireixi hàbits que remarquin el contrast entre el dia i la nit, fent servir l’exposició a la llum durant el dia.
• Procureu que utilitzi el llit només per dormir. No el castigueu enviant-lo al llit.
• Busqueu un objecte de transició (peluix, manteta), que sigui el seu company.
• L’ambient al dormitori ha de ser tranquil i fosc.
• Eviteu que faci ús de pantalles abans dels 3 anys i en les hores prèvies a anar a dormir.
• L’hora de ficar-se al llit i de llevar-se ha de ser, aproximadament, la mateixa cada dia.
• L’infant pot aprendre a adormir-se sol, sense ajuda. Si fa rebequeries, cal que acteu amb fermesa i sempre de la mateixa manera, i que establiu límits clars amb afectivitat i tranquil·litat. Li heu de transmetre el missatge que no és cap càstig ni una disputa entre vosaltres i ell.
• Fins als 5 anys, és normal que l’infant necessiti dormir migdiada, però eviteu que siguin llargues o tardanes.
• No perdeu la calma a l’hora d’enviar l’infant a dormir. El missatge que volem transmetre és: “ets capaç de gaudir dormint sol”. Si els pares/mares s’enfaden, l'infant s’agitarà encara més.
• Si detecteu que li costa molt adormir-se, es desperta sovint durant la nit, ronca o qualsevol altra situació que interfereixi en el descans, consulteu amb l’equip de pediatria.
• Alguns infants es fan pipí mentre dormen a una edat i amb una freqüència considerades fora de la normalitat. Generalment aquest trastorn, anomenat enuresi, es resol de forma espontània a mida que creixen, però si és el cas del vostre fill/a no dubteu a consultar l’equip de pediatria. Un tractament precoç evitarà que aquest problema causi en l’infant una manca d’autoestima i dificultats relacionals.
• En el cas dels adolescents, també cal tenir en compte dues coses:
  • El son no es recupera. Si es dormen 6 hores de dilluns a divendres i s’aprofita el cap de setmana per dormir 9-10 hores, el cos estarà més descansat, però no recuperarà el dèficit d´hores que porta de dilluns a divendres.
  • Cal evitar les begudes energètiques, amb cafeïna o teïna, i també la xocolata abans d’anar a dormir.

Els primers anys de vida són decisius per als infants. Per això és molt important que de bon començament estiguin protegits contra aquelles malalties que es poden prevenir mitjançant la vacunació. 

Les vacunes sistemàtiques són aquelles que es recomanen a tots els nens i nenes d'una determinada edat sempre que no hi hagi una contraindicació que ho impedeixi. És important administrar les vacunes a l’edat i amb l’interval recomanat i seguir les recomanacions dels professionals sanitaris.

En contraposició, les vacunes no sistemàtiques són aquelles que només es recomanen als infants que, per les seves condicions particulars, tenen més risc d'adquirir la malaltia o una afecció de base que es podria agreujar si pateixen la malaltia previnguda per la vacuna.

Les vacunes són segures, no causen la malaltia i prevenen futures complicacions. Vacunar-se és, a més, una responsabilitat col·lectiva: ajuda a crear immunitat de grup, disminueix els efectes de les malalties sobre la població i minimitza l’impacte de les malalties infeccioses. Vacunar és invertir en salut, en la salut individual i en la de les persones que ens envolten.

D’acord amb el calendari de revisions recomanades, la primera visita s’ha de fer entre els 0 i els 7 dies de vida, i la segona, al primer mes de vida. Les visites successives s’estableixen als 2, 4, 6, 9, 12 i 18 mesos, i als 2, 3, 4, 6, 8, 10, 12 i 14 anys. 

Durant aquestes visites, l’equip de pediatria avaluarà l’estat general de salut del nen o nena i realitzarà les exploracions o proves corresponents en funció de l’edat. Aquestes proves serveixen per detectar problemes de salut i, segons el cas, fer-ne seguiment, prescriure tractament o derivar l’infant a un especialista.

Els professionals de pediatria també us poden donar suport en la cura del l’infant o adolescent, fins i tot en aspectes com ara la criança positiva, l’acompanyament a les sexualitats o la salut digital. No dubteu a consultar amb ells tot allò que us preocupi en relació amb el vostre fill/a.

Cada vegada que porteu l’infant a una visita pediàtrica, convé que presenteu el carnet de salut infantil. Es tracta d’un document que recull les dades principals de salut dels infants: vacunes, creixement i desenvolupament, patologies i taules de desenvolupament psicomotor, calendari de vacunacions sistemàtiques, així com un apartat destinat a les visites periòdiques, preventives o al programa de seguiment de l’infant sa. Aquest carnet és per a ús exclusiu dels nens i nenes, de les seves famílies i dels seus professionals sanitaris. És important tenir-lo al dia.