Contacte
La malaltia de boca-mà-peu és una infecció freqüent, causada per diferents virus del gènere enterovirus, que principalment afecta infants menors de cinc anys. En adults és poc freqüent, ja que el fet d'haver patit aquesta malaltia durant la infància o bé qualsevol altra causada per altres enterovirus proporciona immunitat.
Es caracteritza per l’aparició d’aftes a la boca i d’una erupció al palmell de les mans i a la planta dels peus que, de vegades, pot presentar lesions vesiculars (butllofes).
Aquesta infecció habitualment és lleu i no produeix complicacions però és molt contagiosa. Generalment desapareix en un termini d’entre cinc i set dies sense necessitat de tractament.
El virus que causa més freqüentment aquesta infecció és el virus Coxsackie, un virus RNA de la família dels Picornaviridae, del gènere Enterovirus. Altres enterovirus també poden causar la infecció.
El virus es pot mantenir a la femta i en les vies respiratòries diverses setmanes després de patir la malaltia, la qual cosa facilita la transmissió encara que els símptomes hagin desaparegut.
Les persones afectades poden transmetre el virus fàcilment a través del contacte directe amb les secrecions del nas i de la boca (mocs, saliva, esput), la femta i el líquid de les butllofes. A les escoles bressol es propaga fàcilment pel canvi freqüent de bolquers i per la tendència dels infants a posar-se les mans a la boca.
També es pot produir el contagi a través de superfícies o d’objectes contaminats, com ara tasses, vasos, coberts o altres objectes, i també a través de mocadors, taules, llençols i tovalloles.
Les persones amb la malaltia de boca-mà-peu generalment són més contagioses durant la primera setmana encara que, de vegades, també poden transmetre el virus durant dies o setmanes després de la desaparició dels símptomes.
El període d’incubació (interval des del moment de la infecció fins a l'aparició dels símptomes) de la boca-mà-peu és de tres a set dies.
Els símptomes més comuns són febre, dolor en empassar, pèrdua de la gana, nàusees i malestar general. Apareixen aftes per fora i dins la boca (paladar, genives, llengua) i una erupció al palmell de les mans, a la planta dels peus i a l’àrea del bolquer. Aquesta erupció no causa picor i es presenta amb taques vermelles planes o lleugerament elevades, de vegades amb butllofes. Les lesions es curen en un període de cinc a deu dies.
Aquesta infecció generalment cursa de forma lleu i sense complicacions però també pot cursar sense símptomes.
No hi ha cap tractament específic.
Es poden administrar analgèsics per alleujar els símptomes.
Si durant l’evolució també queden afectades les ungles, s’han de tractar amb higiene i hidratació.
Hi ha algunes mesures que poden ajudar a reduir el risc de contraure o transmetre la infecció:
- Rentar-se les mans sovint i sempre després de determinades activitats com després d'anar al bany o canviar un bolquer, abans de preparar o menjar aliments i després de netejar-se el nas, tossir o esternudar. Les mans s’han de rentar durant almenys 20 segons. Si no es disposa d'aigua ni de sabó, s’ha d’utilitzar un desinfectant de mans.
- Netejar i desinfectar les àrees, les superfícies i els objectes que es comparteixen, com ara les joguines i els panys de les portes.
- Evitar el contacte proper. Com que la malaltia de la boca-mà-peu és molt contagiosa, les persones malaltes han de limitar la seva exposició a altres persones mentre tinguin símptomes.
Quan cal consultar amb un professional sanitari?
- Si l'infant no pot beure aigua de forma habitualment i hi ha risc de deshidratació.
- Si l’infant no està despert i no respon de forma adequada.
- Si l’infant té febre durant més de tres dies.
- Si els símptomes no milloren després de deu dies.
- Si l’infant té el sistema immunitari debilitat (la capacitat del cos per combatre microbis i malalties).
- Si els símptomes són greus (deshidratació, pèrdua d’ungles de mans i peus, meningitis viral, encefalitis o paràlisi).
- Si l’infant és menor de sis mesos.
