
L'al·lèrgia alimentària és una resposta immunològica exagerada de l'organisme que es produeix en persones hipersensibles com a conseqüència de la ingestió, la inhalació o el contacte amb un aliment determinat o els seus derivats, o amb un additiu contingut en aquest aliment. Les persones que en pateixen presenten símptomes quan ingereixen, inhalen o tenen contacte amb aliments que per a la majoria de la població són segurs i saludables.
En algunes ocasions les al·lèrgies alimentàries poden provocar trastorns greus i, fins i tot, arribar a comprometre la vida de les persones: això passa quan es desencadena el que es coneix com a anafilaxi, un procés de molta gravetat que pot afectar tot l'organisme i que requereix atenció mèdica urgent.
Cal diferenciar entre al·lèrgia i intolerància alimentària (per exemple, a la lactosa o al gluten), ja que tot i produir en alguns casos una simptomatologia similar, la intolerància no desencadena reaccions del sistema immunitari o de defensa.
La incidència de les al·lèrgies alimentàries ha augmentat de manera significativa en els darrers anys en els països occidentals. Tot i que poden presentar-se a qualsevol edat, són més freqüents en els infants; a Europa, per exemple, afecten de l'1 al 3% de la població adulta i del 4 al 6% de la infantil. En persones atòpiques (amb predisposició genètica a patir al·lèrgies), aquests percentatges poden arribar al 10%. Els infants que pateixen afeccions com l'asma o la dermatitis atòpica tenen més probabilitats de desenvolupar reaccions al·lèrgiques alimentàries.
Les al·lèrgies alimentàries també poden agreujar afeccions com l'asma o l'èczema, entre d'altres.