Dermatitis atòpica

Èczema / Pell atòpica

Una metgessa d'esquenes observa el braç d'una nena amb dermatitis atòpica

La dermatitis atòpica és un trastorn crònic de la pell, que produeix inflamació, sequedat, picor i envermelliment. És el tipus més comú d’èczema, sobretot en nadons i infants petits, i pot persistir o començar també en l’edat adulta. Es manifesta en forma de brots, no és contagiosa i en molts casos millora amb el pas del temps.

Tot i que se’n desconeix la causa exacta, se sap que hi ha una predisposició genètica a patir-la, ja que sovint afecta les persones amb al·lèrgies o antecedents familiars d’aquest tipus de malalties. De fet, atòpica fa referència a la hipersensibilitat que causa reaccions davant la presència d'al·lèrgens, com ara el pol·len o els àcars de la pols.

Tenir cura de la pell i mantenir-la hidratada és fonamental per a les persones afectades, així com evitar tots aquells factors que poden desencadenar un brot, com ara la calor, el contacte amb la llana, o l’ús de sabons irritants.

Se’n desconeix la causa exacta, però en la seva aparició hi intervenen factors genètics, concretament una alteració que afecta la barrera protectora de la pell. La funció d’aquesta barrera és reduir la pèrdua d’aigua i protegir les capes més profundes, així com impedir-hi l’entrada de substàncies nocives, agents químics, microorganismes i al·lèrgens.

Per això, les persones amb èczema, al·lèrgies o asma, o antecedents familiars d’aquestes afeccions, tenen més risc de patir dermatitis atòpica.

D’altra banda, hi ha alguns factors que poden desencadenar-ne o agreujar-ne els símptomes, com ara:

  • Els canvis bruscos de temperatura i la humitat.
  • Els al·lèrgens ambientals, com ara els àcars de la pols, el pol·len, el pèl d’alguns animals o les espores dels fongs.
  • El contacte amb:
    • sabons i detergents irritants
    • teixits aspres, com ara la llana o les fibres sintètiques, i
    • colònies i perfums, especialment si contenen alcohol
  • Els al·lèrgens alimentaris, com ara la proteïna de la llet de vaca o els ous.
  • La pell seca.
  • La suor.
  • L’estrès emocional.
  • Les infeccions de la pell.
  • El fum del tabac.

Els símptomes de la dermatitis atòpica s’agreugen en determinats períodes (brots), que s’alternen amb períodes de millora (remissió).

Generalment, s’inicia amb sequedat i picor intensa. La pell s’envermelleix, s’irrita i s’inflama, sovint com a conseqüència de gratar-se contínuament induït per la picor.

Les zones més afectades acostumen a ser els plecs de la pell, com ara la zona interior dels colzes i de darrere dels genolls, a les mans i els peus i, en el cas dels infants, a les galtes i al cuir cabellut. Tot i així, pot afectar tot el cos.

Poden aparèixer butllofes que supuren i formen crostes, petites protuberàncies, escates o plaques de pell engrossida.

Cal no gratar-se per evitar lesions i prevenir infeccions.

Les zones afectades poden enfosquir-se o aclarir-se temporalment, fins i tot després que les lesions hagin desaparegut.

L’equip mèdic diagnostica la dermatitis atòpica a partir de l’entrevista i l’exploració física per avaluar l’aspecte de la pell, i es basa en el conjunt de signes i símptomes com la presència de picor, lesions eczematoses cròniques o recurrents en llocs de la pell típics de la dermatitis atòpica.

No hi ha cap prova concreta que permeti diagnosticar aquest trastorn.

També és possible que l’equip mèdic derivi el pacient a dermatologia o a al·lergologia per confirmar-ne el diagnòstic i descartar altres trastorns que produeixen símptomes similars, com la psoriasi o la dermatitis de contacte.

El tractament habitual inclou l’ús diari de cremes emol·lients (molt hidratants). Quan es produeix un brot, s’utilitzen medicaments que s’apliquen directament a la pell (tòpics) en forma de pomada o crema, principalment els corticoides i els fàrmacs tacrolimús i pimecrolimús, per reduir la inflamació i alleujar la picor. Un cop el brot remet, el metge pot considerar de continuar el tractament per evitar recaigudes i millorar la qualitat de vida de la persona afectada.

En persones amb dermatitis moderada o greu que no responen bé al tractament, es pot valorar la fototeràpia, que consisteix d’aplicar llum ultraviolada després d'haver-se pres o aplicat un medicament que fa que la pell sigui més sensible a la llum.

En els casos que no responen als tractaments anteriors i, en general en persones amb dermatitis atòpica greu, s’usen medicaments immunosupressors, que s’administren durant períodes curts per via oral. Recentment també s’ha comercialitzat, per als casos més greus de persones adultes, un medicament biològic d’administració subcutània.

Durant l’embaràs i la lactància, els emol·lients i els corticoides tòpics són els tractaments que s’escullen.

És molt important evitar de gratar-se per prevenir l’engrossiment de la pell, el sagnat i el risc d’infecció. En aquest sentit, convé tallar-se les ungles i/o utilitzar guants. 

La cura diària de la pell és fonamental per a les persones amb dermatitis atòpica.

Es recomanen dutxes curtes, per exposar la pell a l’aigua el mínim temps possible, amb aigua tèbia i amb un sabó no irritant o específic per a la dermatitis atòpica. En acabar, cal assecar la pell amb una tovallola suau i amb petits cops, sense fregar-la. Quan encara està humida, convé aplicar una crema emol·lient (molt hidratant), que ajuda a reduir la pèrdua d’aigua i ajuda a mantenir la pel·lícula protectora de la pell.

També convé evitar els factors que poden desencadenar o agreujar els símptomes de l’èczema:

  • El contacte amb productes o substàncies irritants, com ara sabó, colònia o roba de llana.
  • L’exposició a al·lèrgens, inclosos els alimentaris (pol·len, àcars de la pols, ous, etc.) en pacients sensibilitzats.
  • La humitat a casa mitjançant un humidificador.
  • Les activitats que puguin generar calor i sudoració.
  • L’estrès, amb l’ajuda de tècniques de relaxació.
Data d'actualització:  06.05.2021