Contacte
Rosa / Xarampió alemany / Xarampió de tres dies / Rosèola epidèmica
La rubèola és una infecció contagiosa que es presenta amb una erupció a la pell i que pot anar precedida d'un període d'un a cinc dies de durada amb febre, mal de cap o conjuntivitis. Afecta principalment infants i persones adultes joves, i també és coneguda amb els noms de rosa, xarampió alemany, xarampió de tres dies i rosèola epidèmica.
Normalment, la rubèola és lleu i fins i tot pot passar inadvertida. En canvi, és perillosa per al fetus des de la concepció i fins als sis primers mesos d'embaràs, ja que pot patir la síndrome de la rubèola congènita, que pot afectar-li tots els òrgans o donar lloc a un part prematur o a una mort fetal.
L'agent responsable és el virus de la rubèola. La malaltia es contrau directament per contacte directe o per l'aire amb secrecions nasofaríngies de persones infectades o a través d'objectes contaminats amb aquestes secrecions.
El període d'incubació (interval des del moment de la infecció fins a l'aparició dels símptomes) és de 14 a 21 dies i el període en què una persona malalta en pot contagiar d'altres oscil·la des d'una setmana abans de l'aparició de l'erupció, fins a quatre dies després.
Les criatures, en general, presenten pocs símptomes i poden no notar-los, mentre que els adults poden experimentar febre, dolors musculars o articulars, mals de cap, indisposició general i secreció nasal abans de l'aparició de l'erupció cutània.
La importància de la rubèola està en la seva transmissió al fetus durant els primers mesos de l'embaràs, cosa que dona lloc a avortaments o a nadons amb la síndrome de la rubèola congènita. Les manifestacions més freqüents de la rubèola congènita són: sordesa, defectes cardíacs, anomalies neurològiques, defectes oculars i alteracions òssies, entre altres.
També es poden presentar altres símptomes com ara:
- Hematomes (molt poc freqüent).
- Inflamació dels ulls (ulls injectats de sang).
Es pot diagnosticar la rubèola mitjançant una anàlisi de sang per detectar-hi anticossos específics, o de l'exsudat faringi o nasal per a la detecció del virus. L'examen físic que evidencia la presència d'adenopaties retroauriculars (ganglis inflamats de la zona del darrere de les orelles), els dolors articulars i la granissada a la pell també orienten cap al diagnòstic.
La rubèola no té tractament. Les persones afectades poden prendre paracetamol per reduir la febre i locions antihistamíniques per a la picor.
Tampoc no es disposa d'un tractament específic per a la síndrome de la rubèola congènita, i per aquesta raó és tan important la prevenció mitjançant la vacunació. Als infants amb múltiples problemes relacionats amb aquesta síndrome els cal un tractament precoç per part d'un equip d'experts mèdics.
La rubèola sempre requereix dirigir-se als serveis mèdics, però molt especialment si la pateix una dona en edat de procrear que no està segura d'haver estat vacunada.
La rubèola és una malaltia transmissible que es pot prevenir mitjançant la vacunació. La vacuna contra la rubèola està inclosa al calendari de vacunacions sistemàtiques i es combina amb la vacuna contra el xarampió i la parotiditis, coneguda com a triple vírica. La triple vírica és una vacuna segura i efectiva.
Es recomana d'administrar la vacuna triple vírica a tots els infants i, rutinàriament, aplicar-ne una primera dosi als dotze mesos d’edat, i una segona dosi de reforç al cap de tres anys.
A les dones en edat de procrear se’ls pot fer un examen de sang per veure si tenen immunitat contra la rubèola. Si no són immunes, han d’evitar quedar embarassades durant els 28 dies següents a la recepció de la vacuna. Tot i això, quan excepcionalment ha passat, no ha comportat problemes per als nadons.
Tampoc no s’ha de vacunar aquella persona que tingui el sistema immunitari afectat pel fet de patir un càncer, fer un tractament de corticoesteroides o de radiació.
Informació relacionada
Els factors de risc de contagi són no estar vacunats contra la rubèola i estar exposats al virus.
Es pot transmetre la malaltia des d'una setmana abans de l'aparició de l'erupció fins a una setmana després de la seva desaparició. La malaltia és menys contagiosa que el xarampió (xarampió vermell). Després d'una infecció, es té immunitat a la malaltia tota la vida.
Les dones embarassades de menys de vint setmanes han d'evitar estar en contacte amb persones afectades de rubèola. Donada la situació epidèmica d’alguns països, s’aconsella a les dones gestants no immunitzades que consultin amb el seu metge o amb el centre d’atenció al viatger abans de viatjar.
-
Informació i recursos per a professionals de la salut (Obre en una nova finestra)
Definició de cas de rubèola postnatal i rubèola congènita, notificació a la XVEC, protocol d'actuació, informes i altres recursos. (ASPCAT)