Sobrepès / Excés de pes

Obesitat infantil

El sobrepès i l’obesitat es defineixen com un excés de pes corporal, produït per un augment de les reserves de greix per sobre del considerat normal, en funció de les característiques individuals (altura, corpulència, edat i sexe).

La diferència entre un i altre terme és el grau d’excés de pes, que és menor en el sobrepès. Dit d’una altra manera, les persones amb sobrepès poden no tenir obesitat, mentre que les persones obeses sempre tenen sobrepès. 

El pes normal o pes saludable és aquell que permet mantenir un bon estat de salut i gaudir d’una bona qualitat de vida. Es calcula en funció de les característiques (edat, sexe o complexió) de cada persona.

L’excés de pes augmenta el risc de patir malalties cardiovasculars, diabetis, trastorns de l’aparell locomotor i alguns tipus de càncer, entre altres problemes de salut, i pot arribar a produir discapacitat.

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’any 2016 el sobrepès i l’obesitat afectaven més de 1.900 milions de persones adultes (de 18 anys o més) i més de 340 milions d’infants i adolescents (de 5 a 19 anys).

Quant al nostre territori, l’Enquesta de salut de Catalunya 2019 revela que més de la meitat de la població de 18 a 74 anys i el 34,6% de la població de 6 a 12 anys té excés de pes.

L’augment de l’obesitat és tan alarmant en les darreres dècades que l’OMS ha arribat a considerar aquest trastorn com l’epidèmia del segle XXI.

L’excés de pes es produeix quan hi ha un desequilibri entre les calories (unitats de mesura del valor energètic dels aliments) que s’ingereixen i les que es cremen mitjançant la pràctica d’activitat física. El cos emmagatzema aquest excés de calories en forma de greix. Per tant, les dues causes principals del sobrepès i l’obesitat són:

  • Una alimentació poc saludable, rica en greixos i sucre, i pobre en fruites i verdures.
  • La manca d’activitat física, en un context cultural que afavoreix el sedentarisme. 

 

L’excés de pes també pot ser fruit de la combinació d’altres factors:

  • L’herència genètica. Pot contribuir a la predisposició de la persona a augmentar de pes. A més, hi ha alguns trastorns genètics poc freqüents que poden produir obesitat, com la síndrome de Prader-Willi.
  • L’edat. A mesura que s’envelleix, els canvis hormonals i l’adopció d’estils de vida menys actius, així com la reducció de la quantitat de calories necessàries per a l’organisme, poden augmentar el risc de patir obesitat.
  • El sexe. Els homes tenen més capacitat per cremar calories que les dones.
  • Algunes malalties, com ara l’hipotiroïdisme (insuficiència funcional de la glàndula tiroide), la síndrome de Chushing (que comporta una producció excessiva d’hormones) i la síndrome de l’ovari poliquístic. Altres problemes de salut, com l’artritis, poden fer disminuir la pràctica d’activitat física i afavorir, per tant, l’augment de pes.
  • Certs medicaments, com els corticosteroides, els antidepressius o els que s’utilitzen per al tractament de l’epilèpsia, l’esquizofrènia o la diabetis. 
  • Deixar de fumar. Sovint s’associa a l’augment de pes, però a llarg termini és molt més beneficiós que continuar amb l’hàbit. 
  • L’embaràs. Després de tenir un fill, a algunes dones els costa molt perdre el pes que van guanyar durant la gestació. 
  • Els trastorns de la conducta alimentària, especialment la bulímia nerviosa o el trastorn per afartament. 
  • L’estrès i els factors emocionals, que poden contribuir a menjar més de l’habitual. 
  • Manca d’hàbits d’higiene del son. Dormir poc o massa pot causar canvis hormonals que augmenten la gana.

Aquest apartat únicament fa referència a l’obesitat a causa de factors conductuals, psicològics o socioculturals.

Els signes d’alarma són:

  • Àpats desordenats en quantitat i freqüència. 
  • Dietes amb un excés d’aliments rics en hidrats de carboni. 
  • Abús de la pastisseria i les llaminadures. 
  • Disminució del consum de fruites i verdures i augment del consum de menjar ràpid i aperitius.  

 

I en el cas dels infants cal afegir: 

  • El fet de pertànyer a famílies que valoren positivament el sobrepès dels nadons. 
  • L’obtenció de llaminadures com a premi per part de pares i familiars.

Per calcular si una persona té un pes saludable, sobrepès o obesitat, s’utilitza la fórmula de l’índex de la massa corporal:

Índex de massa corporal (IMC) = pes (en quilos) / alçada2 (en metres)

Quan l’índex de massa corporal es troba entre:

  • 18,5 - 25: la persona té un pes adequat
  • 25 - 30: la persona té sobrepès
  • 30 - 35: la persona és obesa en grau I
  • 35 - 40: la persona és obesa en grau II
  • > a 40: la persona és obesa en grau III o mòrbida 

 

Exemple: l’Antoni té 47 anys, mesura 1,72 metres i pesa actualment 87 kg.

L’índex de massa corporal = 87 / (1,72 x 1,72) = 87 / 2,95 = 29,4

Per tant, l’Antoni presenta un excés de pes molt elevat, pràcticament es troba en situació d’obesitat de grau I.

En alguns casos, el càlcul de l’IMC no és un mètode fiable, ja que no permet identificar si l’excés de pes es deriva d’una hipertròfia muscular (augment del volum muscular), pròpia dels esportistes, o d’un augment del greix corporal.

Per això, s’utilitzen altres eines complementàries, com ara l’índex cintura maluc (ICC). L’ICC permet, a més, valorar la distribució del greix, que influeix en el nivell de risc cardiovascular: 

Índex cintura maluc (ICC) =  Perímetre cintura (cm)

Perímetre maluc (cm)

Els valors que es consideren normals són:

  • Dones: 0,71-0,84 
  • Homes: 0,78-0,94 

 

ICC i risc cardiovascular

 

Risc baix

Risc moderat

Risc alt

Dones

< 0,75

0,75 - 0,85

> 0,85

Homes

< 0,90

0,90 - 1,00

> 1,00

 

Infants

En el cas dels infants, un criteri per considerar que estan obesos és que sobrepassin el 20% del seu pes ideal.

No obstant això, actualment hi ha un consens internacional ampli per utilitzar l’IMC com a mètode diagnòstic del sobrepès i l’obesitat en la infància i en l’adolescència, encara que cal tenir molt en compte els aspectes diferencials en relació amb els adults pel que fa a les fases del desenvolupament del teixit adipós en aquestes edats.

Per als valors de referència s’utilitzen els establerts en les taules antropomètriques.

Com que consultar les taules pot ser complex, ha de ser el o la pediatre qui indiqui si l’infant té un pes normal, sobrepès o obesitat.

La millor estratègia per tractar l’excés de pes és reduir el nombre de calories que s’ingereixen i augmentar les que es cremen. Per tant, cal: 

  • Disminuir el consum de greixos i sucres, i seguir una alimentació saludable, rica en fruites, verdures i fibra.
    • Convé assessorar-se amb professionals sanitaris i seguir tractaments dietètics individualitzats que permetin la pèrdua progressiva de pes mitjançant la modificació d’alguns hàbits alimentaris que després es puguin mantenir al llarg del temps.
    • No es tracta de renunciar a menjar bé, sinó de modificar el nombre d’àpats i/o les quantitats, les tècniques culinàries, etcètera.
    • No es tracta de fer dieta per sempre, sinó de tenir un estil de vida actiu i saludable. 
  • Incrementar la pràctica d’activitat física regular, adequada a les possibilitats individuals. Per controlar el pes i mantenir-se sa, es recomanen, com a mínim:
    • 30 minuts d’activitat física moderada cinc dies a la setmana en el cas de les persones adultes.
    • 60 minuts d’activitat física moderada o intensa cada dia en el cas dels infants de més de 5 anys.

 

La motivació per perdre pes és un factor clau per a l’èxit del tractament.

En alguns casos, el metge o metgessa pot prescriure medicaments. Aquests fàrmacs poden modificar la manera com el cervell regula l’impuls de menjar i reduir, per tant, la gana, o bé impedir que els intestins absorbeixin el greix dels aliments que es consumeixen. Cal tenir en compte, però, que els fàrmacs per al tractament de l’obesitat només funcionen si es combinen amb una dieta saludable i activitat física regular.

En casos d’obesitat extrema, es pot optar per la cirurgia (cirurgia bariàtrica).

Una de les intervencions més freqüents és la cirurgia de derivació gàstrica. Consisteix a connectar una part petita de l’estómac (anomenada bossa) a l’intestí prim, de manera que els aliments que s’ingereixen van a parar directament a la bossa. Així, es redueix la quantitat d’aliment que es pot consumir i la quantitat de greix que el cos pot absorbir i acumular.

També es poden implantar dispositius quirúrgicament, com ara:

  • Bandes gàstriques, que limiten la quantitat d’aliments que es poden ingerir i augmenten la durada de la digestió. 
  • Globus gàstrics, que omplen l’espai de l’estómac i, per tant, redueixen la gana.
  • Sistema d’estimulació elèctrica, que bloqueja l’activitat nerviosa entre el cervell i l’estómac.

 

Els tractaments que prometen pèrdues de pes espectaculars en poc temps poden ser perillosos. Si voleu perdre pes, consulteu sempre amb el vostre professional sanitari de referència.

 

Obesitat infantil

Si hi ha indicis d’excés de pes en un infant de quatre a set anys, cal que el pediatre o pediatra avaluï la situació i que la família posi en marxa les mesures necessàries.

Si un nen o nena de vuit a nou anys presenta excés de pes, cal actuar de seguida, ja que a partir d’aquesta edat és més difícil revertir el procés que portarà el nen o la nena cap a l’obesitat i els trastorns de salut associats. És molt important que el tractament dietètic no comprometi les demandes nutricionals del procés de creixement.

L’excés de pes (sobrepès i obesitat) augmenta el risc de patir altres problemes de salut, com ara:

  • Infart agut de miocardi
  • Diabetis mellitus tipus 2
  • Certs tipus de càncer, com el càncer de mama o el de pròstata
  • Hipertensió arterial
  • Colesterol elevat
  • Ictus
  • Malaltia del fetge i de la vesícula
  • Asma, apnea del son i altres problemes respiratoris
  • Artrosi
  • Problemes ginecològics, com ara menstruació anormal o infertilitat
  • Disfunció erèctil i altres problemes relacionats amb la salut sexual
  • Depressió 

 

D’altra banda, l’excés de pes durant la infància i l’adolescència està fent que malalties com ara la diabetis, la hipertensió arterial i l’artrosi es manifestin més sovint en la gent jove. 

A més, un infant amb sobrepès té moltes probabilitats de convertir-se en un adult obès.

Hi ha dues mesures bàsiques per evitar l’excés de pes: 

  • El manteniment d’una alimentació saludable 
  • La pràctica regular d’activitat física 

 

En el cas dels infants, l’excés de pes depèn en gran part de l’alimentació i de l’activitat física que fan habitualment, i d’altres aspectes relacionats amb l’estil de vida i el benestar emocional. També hi tenen un paper molt important els factors socioeconòmics, educatius i d’entorn, que es relacionen amb la facilitat o dificultat per poder seguir un estil de vida saludable.

Cal destacar que els nens i nenes aprenen del que fan les persones més properes: mare, pare, avis, germans.... per això és molt important donar-los exemple seguint un estil de vida saludable en què es consumeixin aliments saludables, s’incorpori l’activitat física en el dia a dia (anar a peu, en bici, transport públic, jugar al parc, etc.) i es respectin unes pautes de son adequades.

Hi ha alguns consells que poden ajudar les famílies a evitar que els seus infants tinguin excés de pes: 

  • La prevenció comença abans de néixer, seguint un estil de vida saludable i satisfactori durant l’embaràs.

 

  • Quant a l’alimentació
    • La lactància materna té un efecte preventiu. Es recomana l’alletament matern exclusiu durant els primers 6 mesos de vida dels infants, i mantenir-lo, mentre es fa la incorporació progressiva d’aliments nous, fins als 2 anys o més, o bé fins que la mare i l’infant ho decideixin.
    • És convenient que els infants facin tres àpats principals: esmorzar, dinar i sopar; i dos o tres de complementaris: esmorzar de mig matí, berenar i ressopó.
    • La base de l'alimentació saludable és l’aigua i els aliments vegetals frescos i mínimament processats: fruites, verdures i hortalisses, llegums, fruita seca, farinacis integrals i oli d’oliva verge extra. Les carns blanques, els peixos, els ous i els lactis s’hi han d’incloure amb menys freqüència i quantitat. En aquest sentit, es recomana:
      • Facilitar que beguin aigua, tant a taula com al llarg del dia.
      • Incloure alguna verdura (cuita o crua) o llegum en dos dels àpats principals, encara que sigui com a acompanyament.
      • Donar-los dues o tres peces de fruita al dia, com a mínim, i mirar d’establir-la com a postres dels àpats o com a ingredient dels complementaris.
      • Prioritzar la llet i els iogurts sense ensucrar.
      • Limitar la freqüència amb què prenen aliments salats, ensucrats i processats, com ara sucres, mel, melmelades, xocolates i cremes de cacau, flams i postres làcties ensucrades, galetes, brioixeria, cereals d’esmorzar ensucrats, sucs i begudes ensucrades, embotits i carns processades, aliments precuinats, menjar ràpid, etc., ja que tenen un contingut calòric molt alt. Eviteu-los en el dia a dia i procureu que no adquireixin el valor ni de premi ni de recompensa.
    • El volum de les racions per als infants ha de ser menor que la dels adults i variarà en funció de l’edat i de la sensació de gana expressada per l'infant.
    • Menjar és i ha de ser una activitat plaent i social, una bona oportunitat per relacionar-se i comunicar-se, i això s’aprèn des de petit. Procureu compartir els àpats amb els infants, sense presses i sense distraccions (televisió, videojocs) per tal que siguin coneixedors d’allò que mengen.
    • També és molt important implicar-los, des de ben menuts, en el procés de compra, tria, preparació i elaboració dels àpats per fomentar la seva autonomia i el seu gaudi.
    • Respecteu la sensació de gana que expressen, sigui quina sigui la seva edat. Si no en tenen, eviteu forçar-los a menjar perquè no aprenguin a menjar més del que necessiten.

 

  • Quant a l’activitat física
    • L’objectiu és sumar 60 minuts o més d’activitat física moderada o intensa cada dia.
    • Si camineu i pugeu escales per als desplaçaments diaris, vosaltres també us en beneficiareu.
    • Trieu activitats extraescolars que siguin físicament actives, respectant les seves preferències si les tenen. No accepteu excuses per no anar-hi i, si finalment l’activitat no agrada, substituïu-la per una altra més satisfactòria.
    • Dediqueu un temps a propostes actives a l’aire lliure, si pot ser a la natura, quan planifiqueu els caps de setmana, com per exemple: passejar, caminar, jugar a pilota, a fet i amagar, anar en bicicleta, buscar bolets o fer algun esport.
    • Procureu limitar al màxim el temps que passen davant la televisió, la consola, la tauleta, el mòbil o altres jocs sedentaris a menys de 2 hores al dia.

 

  • Eviteu l'estigmatització. L’excés de pes, com qualsevol altra característica d’una persona, no ha de ser mai motiu de burla o assetjament. Fomenteu que els infants acceptin el seu cos i sobretot eviteu que ningú faci comentaris negatius sobre el seu aspecte físic.
Data d'actualització:  04.03.2021