Obesitat. Canal Salut

Sobrepès / Excés de pes

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l’obesitat com l'acumulació anormal o excessiva de greix que representa un risc per a la salut física, emocional i social.

S’estima que, actualment, l’obesitat afecta uns 800 milions de persones arreu del món i causa un mínim de 2,8 milions de morts l’any.

A Catalunya, segons dades de l’Enquesta de salut de Catalunya de l’any 2020, la meitat de la població de 18 a 74 anys té excés de pes ─sobrepès o obesitat─ (el 58,8% dels homes i el 42,4% de les dones). Pel que fa als infants de 6 a 12 anys, el 35,9% tenen excés de pes (el 24,2% tenen sobrepès i l’11,7% tenen obesitat).

Causes

L’obesitat és un problema de salut; és una malaltia complexa i multifactorial. Malgrat que la causa fisiològica d’aquesta malaltia és un desequilibri energètic entre l’energia o les calories consumides i l’energia o calories gastades, el seu origen es troba en una interacció tant genètica com ambiental. És a dir, els estils de vida i els hàbits d’ingesta, l’alimentació i la pràctica d’activitat física estan sovint condicionats per factors de l’entorn els quals poden propiciar el desenvolupament de l’obesitat en persones genèticament predisposades.

Aquests factors de l’entorn o ambientals, també anomenats “determinats socials de la salut”, conformen el denominat "ambient obesogènic" i són la suma de diferents influències que els entorns, les oportunitats o les circumstàncies de la vida tenen per promoure l’obesitat en les persones o en la societat. Alguns exemples d’això són la disponibilitat d’equipaments als barris, el tipus d’establiments de menjar propers, el nivell socioeconòmic de les persones o famílies, el nivell d’educació, els sistemes de transport disponibles, els mitjans de comunicació i la publicitat i, en general, les polítiques públiques, especialment les vinculades a l’alimentació i l’activitat física.

En resum, les causes de l’obesitat són:

La biologia humana. El cos humà està dotat de mecanismes propis per protegir-se de la fam i això, en un entorn d’abundància d’aliments i sedentarisme, pot fomentar l’excés de pes i també dificultar-ne la pèrdua.

La genètica. Els gens determinen entre el 40 i el 70% de la probabilitat de desenvolupar obesitat.

Els determinants socials desfavorables: habitatge, educació, treball, transport, etc.

L’alimentació. L’elevat consum d’aliments ultraprocessats (rics en sucres, greixos i sal), que ara tenen una elevada presència arreu del món, contribueixen al ràpid augment de l’obesitat.

La manca d’activitat física i el sedentarismeque han estat identificades com unes de les principals causes per a l’increment de l’obesitat en la població mundial.

Certes situacions i etapes de la vida. La vida prenatal, l’adolescència, l’embaràs, les malalties i els medicaments poden influir en l’augment de pes.

La manca de son, ja que altera les hormones que poden afectar el pes, igual que els alts nivells d’estrès.

La salut mental. Els símptomes d’alguns trastorns de salut mental i els seus medicaments associats poden provocar un augment de pes.

El màrqueting. Hi ha una relació complexa entre els sistemes alimentaris i la salut, amb la comercialització d’aliments que tenen un vincle conegut amb l’obesitat. No es pot oblidar l’impacte de la publicitat directa i indirecta en les eleccions alimentàries i el consum final d’aquests aliments.

L’estigmatització. L’estigmatització sobre el pes reforça la idea que l’obesitat és només una responsabilitat individual de la persona. Això fa que les persones amb obesitat sovint se sentin culpables de patir aquesta malaltia i no busquin l’atenció i el suport adequats i necessaris.

Tractament

El pes és un indicador de l’obesitat, però tractar l’obesitat comporta millorar la salut en general, no només perdre pes. Es tracta d’aconseguir canviar els comportaments relacionats amb la salut.

Cal destacar la importància de rebre assessorament professional a l’hora de perdre pes. En aquest sentit:

No us refieu de les “dietes i productes miracle”, que prometen una pèrdua de pes ràpida i sense esforços. La immensa majoria d’aquestes no tenen cap evidència científica, no són eficaces a llarg termini, són un engany o frau i poden suposar mancances nutricionals i determinats riscos per a la salut.

Tingueu en compte que el contingut i la informació de les aplicacions mòbils relacionades amb la nutrició (dietes, balanç energètic, consells, exercici, etc.) no sempre són fiables, ja que els desenvolupadors no sempre són professionals experts en salut.

Per tant, si necessiteu assessorament sobre la vostra alimentació i el vostre pes, consulteu sempre amb el vostre equip sanitari de referència (professionals de medicina i infermeria de família).

Actualment aquests professionals d’atenció primària compten amb la col·laboració i l’assessorament de dietistes-nutricionistes per prevenir i tractar problemes associats a una mala alimentació, mitjançant la promoció d’hàbits i estils de vida saludables i sostenibles, i d’una alimentació adaptada a les condicions particulars.

El tractament de l’obesitat es basa en:

Canvis progressius d’ hàbits dietètics. La identificació d’ingestes inadequades i les propostes de millora adaptades a les característiques i necessitats de cada persona són la principal intervenció en l’objectiu de pèrdua de pes. És important tenir en compte els antecedents, les preferències personals, les circumstàncies socials, l’experiència, el resultat de tractaments previs i els riscos de patir altres malalties, considerant sempre els riscos i beneficis de la intervenció per a la salut.

L’increment de la pràctica habitual d’activitat física. És una de les estratègies actives més potents; pot ajudar a perdre pes, mantenir el pes perdut a llarg termini, i millorar l’estat emocional, reduint la ingesta motivada per l’estrès o l’ansietat, per exemple. Cal fer activitat física de manera regular, amb una durada i intensitat adequades. Realitzar una mica d’activitat física sempre és millor que no fer-ne gens. És important començar amb petites quantitats d’activitat física i augmentar-ne gradualment la freqüència, la intensitat i la durada en el temps, combinant diferents tipus d’activitats (de resistència, de força, d’equilibri, etc.) amb l’objectiu de millorar la forma física y també de reduir el pes corporal.

Suport psicològic i teràpia conductual. Són essencials per treballar el prejudici, l’estereotip i l’estigmatització social, la insatisfacció amb la imatge corporal i l’autoestima baixa, els trastorns de l’estat d’ànim, l’ansietat i l’estrès, etc., i oferir estratègies d’afrontament i superació a la persona amb obesitat.

Altres tractaments

Tractament amb medicaments. Quan el seguiment adequat de les pautes dietètiques no va acompanyat d’una resposta terapèutica acceptable, el professional de la salut pot valorar la conveniència de prescriure medicaments.

Tractaments endoscòpics o quirúrgics. Aquest tipus d’intervencions es reserven per a casos d’obesitat extrema, quan altres tractaments no han funcionat.

Complicacions

Les persones que viuen amb obesitat tenen un risc més gran de patir altres malalties cròniques com la diabetis, les malalties cardiovasculars i determinats tipus de càncers. L’obesitat també és un factor de risc de complicacions de la COVID-19.

Al mateix temps, l’estigmatització que pateixen les persones afectades en perjudica el benestar físic i emocional, i no les ajuda a adoptar estils de vida més saludables, sinó tot el contrari: fa que se sentin culpables i sovint no demanin ajuda.

En el cas dels infants, l’obesitat els pot afectar profundament la salut física, les relacions socials, el benestar emocional i l’autoestima. La malaltia s’associa a un baix rendiment acadèmic i una menor qualitat de vida. S’ha demostrat, a més, que l’obesitat infantil sol persistir durant l’edat adulta.

Prevenció

Segons l’OMS, el sobrepès i l’obesitat, majoritàriament, es poden prevenir.

En el pla individual, les persones poden optar per:

Limitar la ingesta especialment d’aliments rics en greixos i sucres.
Augmentar el consum de fruites i verdures, així com de llegums, cereals integrals i fruita seca.
I realitzar activitat física periòdica:
- En el cas dels infants i joves, 60 minuts diaris
- En el cas de les persones adultes:
  - almenys 150 minuts d’activitat física d’intensitat moderada, o
  - 75 minuts d’activitat física intensa,
  - o una combinació al llarg de la setmana, i,
  - com a mínim, 2 dies d’activitats d’enfortiment muscular d’intensitat moderada o més elevada.

Els professionals d’atenció primària poden ajudar a adquirir hàbits alimentaris saludables i a prescriure pautes dietètiques adequades, amb el suport i la col·laboració de dietistes nutricionistes.

No obstant això, la responsabilitat individual només pot tenir ple efecte si les persones tenen accés a entorns saludables que influeixin en les seves eleccions, de manera que l’opció més senzilla (la més accessible, disponible i assequible), en matèria d’aliments i d’activitat física, sigui la més saludable. En aquesta línia, és important:

L’establiment de polítiques alimentàries, com ara la implantació d’un impost sobre les begudes ensucrades.
L’execució d’accions efectives i coordinades per promoure hàbits alimentaris saludables i augmentar l’activitat física i reduir el sedentarisme, com les iniciatives del Pla Integral per a la Promoció de l’Activitat Física i l’Alimentació Saludable (PAAS).
I el compromís de la indústria alimentària, amb actuacions com ara la reducció del contingut de greix, sucre i sal dels aliments processats.

Recursos per als professionals

Pla Integral per a la Promoció de l’Activitat Física i l’Alimentació Saludable (PAAS)

Pla dissenyat pel Departament de Salut l’any 2006, d’acord amb l’estratègia mundial de l’OMS sobre l’obesitat i l’Estratègia per a la Nutrició, Activitat Física i Prevenció de l’Obesitat (NAOS), del Ministeri de Sanitat i Consum.
Programa de revisió de menús escolars (PReME)

Projecte conjunt dels Departaments de Salut i Ensenyament, que ofereix als centres educatius de Catalunya la revisió de la programació de menús del menjador escolar per millorar la qualitat de l’oferta.
Promoció d’activitat física saludable

Iniciativa per difondre les recomanacions d’activitat física per a una bona salut i per aconseguir una població més activa, que s’inclou dins del Pla de salut i el Pla interdepartamental de salut pública (PINSAP), i que forma part de les iniciatives de l’àmbit sanitari del Pla integral de promoció de l’activitat física i l’alimentació saludable (PAAS).
Curs en línia Consell alimentari en la infància i l'adolescència

Formació virtual adreçada als professionals sanitaris d’atenció primària, en el marc del Pla integral per a la promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable (PAAS) de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT).
Revisió de les intervencions adreçades a l’obesitat i el sobrepès infantil i juvenil

Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS)
Revisión crítica de las intervenciones dirigidas a la obesidad infantojuvenil

Informe del conveni entre l’Institut de Salut Carlos III i l’AQuAS, finançat pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.
Eficàcia i seguretat sobre la cirurgia bariàtrica en persones amb obesitat mòrbida

Informe de la Xarxa Espanyola d’Agències d’Avaluació de Tecnologies Sanitàries i Prestacions del Sistema Nacional de Salut.
La cirugía bariátrica mediante la banda gástrica ajustable

Informe del conveni entre l’Institut de Salut Carlos III i l’AQuAS, finançat pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.

Data d'actualització: 16.05.2022

Informació relacionada

Materials per a la prevenció de l’obesitat

Destaquem

4 de març, Dia Mundial de l'Obesitat