Bronquiolitis

Un nadó plorant al bressol

La bronquiolitis és una infecció respiratòria freqüent en infants menors de dos anys, especialment durant la tardor i l’hivern (d’octubre a abril, aproximadament).

Produeix una inflamació dels bronquíols, que són els conductes més petits que s’encarreguen de transportar l’oxigen pels pulmons des dels bronquis als alvèols. Aquesta inflamació provoca que es formin mocs, de manera que l’aire té dificultats per entrar i sortir dels pulmons.

La majoria dels infants afectats es recuperen espontàniament en un termini d’entre una i dues setmanes, però n’hi ha que poden requerir hospitalització i presentar posteriorment tendència a patir bronquitis de repetició.

Font: Societat Catalana de Pediatria

La malaltia pot ser causada per diferents tipus de virus. El més freqüent és el virus respiratori sincicial (VRS), tot i que altres virus com el de la grip, els del refredat comú i altres menys freqüents també en poden ser l’origen.

El VRS és la primera causa d’infecció respiratòria aguda greu en forma de bronquiolitis i és cada any la primera causa d’hospitalització per infecció respiratòria en nens menors de dos anys.

Factors de risc

Hi ha alguns factors que poden augmentar el risc de patir bronquiolitis, com ara:

  • L’edat. Els infants menors de sis mesos encara no tenen els pulmons i el sistema immunitari completament desenvolupats i, per tant, estan més predisposats a contraure la infecció.
  • La presència d’altres problemes de salut, com ara cardiopaties congènites, malalties pulmonars cròniques, malalties neuromusculars, o deficiències immunològiques.
  • El naixement prematur (abans de la setmana 37 de l’embaràs).
  • L’exposició al fum del tabac.
  • L’absència de lactància materna.
  • El contacte habitual amb altres infants, per exemple a l’escola bressol o amb germans escolaritzats.

El virus es transmet a través de les gotetes que s’expulsen en tossir, esternudar o parlar. Aquestes gotetes es poden inhalar o recollir d’objectes o superfícies contaminades, si després d’haver-hi entrat en contacte es toquen els ulls, el nas o la boca.

Durant els primers 2-3 dies els símptomes de la bronquiolitis són similars als del refredat comú i poden incloure congestió nasal, tos seca i febre.

A mesura que la malaltia evoluciona, sobretot en infants menors d’un any d’edat, la tos pot augmentar i acompanyar-se de dificultat respiratòria i sorolls pulmonars (sons relativament aguts que es produeixen en respirar). Com a conseqüència, l’infant pot presentar dificultats per menjar o vòmits.

El procés acostuma a durar entre 7 i 10 dies, però la tos pot persistir fins a 2-3 setmanes.

En quins casos cal una atenció mèdica urgent?

Si l’infant:

  • Respira molt ràpid.
  • Ha de fer molt d’esforç per respirar (se li enfonsa el pit, mou molt l’abdomen, emet un gemec en respirar).
  • Està endormiscat o irritable.
  • Rebutja els aliments o té dificultats per ingerir-los.
  • Vomita i té els bolquers massa secs (podria ser símptoma de deshidratació).
  • Presenta febre molt alta.
  • Té la pell, els llavis o la llengua d‘un color blavós.
  • Fa pauses respiratòries.

En la majoria dels casos, el diagnòstic de la bronquiolitis es basa en els símptomes. El metge o metgessa pot identificar-la mitjançant l’auscultació dels pulmons amb un estetoscopi.  

Per determinar-ne el grau de gravetat cal mesurar la concentració d’oxigen a la sang mitjançant una pulsioximetria (es determina amb una pinça que es posa als dits de l'infant).

En alguns casos, es pot analitzar la mucositat de l’infant per determinar la presència del virus que causa la infecció.

Davant de dubtes amb el diagnòstic, un empitjorament sobtat o casos greus, pot ser necessari practicar una radiografia de tòrax.

Actualment no hi ha cap tractament per curar la bronquiolitis. Les mesures recomanades es dediquen a alleujar-ne els símptomes:

  • Fer rentats freqüents del nas de l’infant amb sèrum fisiològic i aspirar els mocs amb un aparell de succió nasal, especialment abans de menjar i de dormir.
  • Col·locar l’infant en posició semiincorporada per facilitar la respiració.
  • Si té febre, administrar-li medicaments per abaixar-la.
  • Donar-li de menjar més sovint i en petites quantitats.
  • Procurar que es mantingui hidratat.
  • Evitar que s’exposi al fum del tabac.

 

En la majoria de casos, els infants afectats evolucionen favorablement, però n’hi ha que requereixen d'ingrés hospitalari. El tractament pot incloure oxigenoteràpia per millorar la dificultat respiratòria i l’administració de líquids per via intravenosa per prevenir-ne la deshidratació.

Als infants amb major risc de patir bronquiolitis greu i amb determinades condicions clíniques, els professionals dels serveis de pediatria poden decidir administrar-los, de forma preventiva i abans de la temporada de bronquiolitis (octubre), un medicament que redueix el risc de contraure-la de manera greu. 

Les mesures adreçades a prevenir la bronquiolitis inclouen:

  • Rentar-se freqüentment les mans, especialment abans de tocar l’infant o els seus estris (xumet, joguines, biberons, plats....).
  • Cobrir-se la boca i el nas en tossir i esternudar amb un mocador d’un sol ús i llençar-lo immediatament.
  • Netejar bé els objectes personals de l’infant. 
  • Evitar:
    • El contacte de l’infant amb persones amb símptomes respiratoris o febre.
    • Portar l’infant a llocs concorreguts o on es puguin produir aglomeracions.
    • Exposar l’infant al fum del tabac.
Data d'actualització:  15.01.2021

Informació relacionada