Contacte
Si teniu un nadó nascut entre l’abril de 2026 i el març de 2027, consulteu el vostre professional sanitari de referència per immunitzar-lo contra el virus respiratori sincicial (VRS) i així protegir-lo davant les bronquiolitis.
Destaquem
És un virus molt contagiós que circula habitualment en els mesos de tardor i hivern. Habitualment causa refredats, però pot produir bronquiolitis, pneumònies o altres complicacions.
Causa una infecció molt freqüent en els infants menors d’un any, i pot ser especialment greu en els lactants i nadons més petits, prematurs o amb condicions de risc.
És la causa més freqüent de bronquiolitis.
Més informació
Habitualment el nadó té congestió nasal, tos, febre i falta de gana.
En casos més greus, pot respirar més ràpid del que és habitual, tenir cansament, estar irascible i presentar dificultat per respirar. Els símptomes lleus poden arribar a ser greus en poques hores.
El nadó pot requerir hospitalització o, fins i tot, ingrés a l’UCI.
Cal trucar al 061 Salut Respon o acudir a un professional sanitari si els símptomes són greus o s’aguditzen.
- Mantenir una higiene freqüent de mans i de joguines;
- Posar-se mascareta si es tenen símptomes de refredat;
- Ventilar els espais tancats;
- Evitar que el nadó romangui en espais on es fumi;
- Evitar dur el nadó a espais tancats i amb molta gent;
- Immunitzar el nadó contra les infeccions causades pel virus respiratori sincicial (VRS).
El virus respiratori sincicial (VRS) és molt freqüent entre els lactants i nadons; aproximadament, 9 de cada 10 de menys de dos anys se’n contagien abans dels dos anys de vida.
La immunització és molt efectiva i evita en molts casos que el nadó desenvolupi una bronquiolitis o una pneumònia greu, i que requereixi ingrés.
La immunització es pot aconseguir mitjançant la vacunació, mitjançant l’administració d’anticossos o havent passat la malaltia.
Quan s’administren anticossos, com és el cas del nirsevimab contra el virus sincicial respiratori que causa bronquiolitis, aquests dificulten que el virus entri directament a les cèl·lules. Per tant, produeixen una protecció directa i immediata, però temporal (aproximadament 5 mesos).
Quan es parla de vacunació, s’administren estímuls que fan que el mateix cos generi les defenses (per exemple, que el cos produeixi els anticossos). La protecció generalment és duradora, però necessita unes setmanes per produir-se. Actualment, no hi ha vacunes autoritzades contra el VRS per a infants.
S’utilitza un anticòs monoclonal, el nirsevimab, que protegeix els nadons contra les infeccions respiratòries que causa el virus respiratori sincicial (VRS) directament i immediatament durant 5 mesos. Aquest anticòs monoclonal ha demostrat en estudis clínics ser molt eficaç i segur.
S’administra una única dosi d’acord amb el pes del nadó (excepte en infants d’alt risc fins als 24 mesos).
Aquest anticòs monoclonal, el nirsevimab, va ser autoritzat el 31 d’octubre de 2022 a la Unió Europea.
La immunització als nadons menors de 6 mesos comença:
- En els nascuts entre l’abril i el setembre de 2026, a partir del 15 de setembre al CAP.
- En els nascuts entre la segona quinzena de setembre de 2026 i el març de 2027, a l’hospital abans de l’alta hospitalària.
La immunització consisteix en una única dosi segons el pes del nadó (excepte en infants d’alt risc fins als 24 mesos). La injecció és intramuscular, preferiblement a la cuixa, tal com es fa habitualment amb les vacunes.
La immunització és segura i es pot administrar conjuntament amb les vacunes.
Sí, el nirsevimab es pot administrar amb seguretat amb les vacunes que reben els nadons en els primers mesos de vida, com ara les antigripals, la vacuna contra la varicel·la, la vacuna hexavalent o la vacuna contra el meningococ B i C i ACWY, per exemple.
El nirsevimab està contraindicat per a qualsevol nadó que tingui hipersensibilitat al principi actiu o derivats d’algun dels components que inclou, com ara L-histidina, hidroclorur d’L-histidina, hidroclorur d’L-arginina, la sacarosa o el polisorbat 80.