Contacte
Fricció de les dents / Grinyol de les dents
El bruxisme és la fricció, generalment involuntària, de les dents. Sol ser més habitual durant la nit, mentre es dorm, però també és possible durant el dia. No el podem considerar una malaltia sinó una parafunció.
Serrar o relliscar les dents pot malmenar l’estructura de les peces dentals i pressionar els músculs i els teixits que envolten la mandíbula fins a crear trastorns de la masticació i provocar contractures dels músculs de la cara, mal de cap, dolor d’oïda o insomni.
Destaquem
El bruxisme no es pot associar a un factor causal, però s’han identificat situacions en què apareix sovint associat:
- L’estrès i l’ansietat.
- Certs medicaments, com ara els antidepressius.
- Algunes malalties, com l’epilèpsia, la malaltia de Parkinson, la demència i el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH).
- Els trastorns del son, com l’apnea del son o les parasòmnies.
- El tipus d’alimentació, que inclou un consum excessiu de cafè o te.
- Unes dents mal alineades.
- El consum d’alcohol, tabac i drogues.
Els símptomes del bruxisme poden incloure:
- Dolor a la cara.
- Mal de cap.
- Dolor d’oïda.
- Dolor, rigidesa o inflamació de la mandíbula.
- Sensibilitat muscular.
- Insomni.
Algunes persones no presenten símptomes i no s’adonen que pateixen bruxisme fins que apareixen complicacions relacionades amb aquest trastorn.
En alguns casos, no cal tractament perquè els símptomes són lleus i el bruxisme remet de forma espontània, especialment durant la infància.
La principal mesura per controlar el bruxisme és treballar sobre els factors associats a la seva aparició que s’hagin identificat:
- Controlar l’estrès i l’ansietat.
- Tractar les malalties i els trastorns del son.
- Evitar:
- L’ús dels medicaments que produeixen bruxisme com a efecte secundari. En aquest cas, cal consultar el metge o metgessa perquè miri de reduir-ne la dosi o els substitueixi per altres fàrmacs alternatius.
- El consum d’alcohol, tabac i drogues.
- El consum de cafè i te.
- L’odontòleg/a pot ensenyar exercicis per practicar la posició correcta de la boca i la mandíbula.
- Fisioteràpia.
En algunes situacions, pot requerir la valoració conjunta d’un/a odontòleg/a i d’un/a fisioterapeuta, que poden acordar la necessitat d’ús de protectors bucals o fèrules de descàrrega.