Les vacunes sistemàtiques són aquelles que estan indicades per a tota la població, a partir de l'edat infantil, i s'apliquen d'acord amb el calendari de vacunació per prevenir la infecció.
Les vacunes sistemàtiques protegeixen de les malalties següents:
Diftèria
Malaltia transmissible aguda causada pel bacteri Corynebacterium diphteriae i la toxina que produeix, amb l’afectació de les amígdales, la faringe, la laringe, la mucosa del nas i altres membranes mucoses o de la pell, que provoca lesions principalment al cor, als ronyons i al sistema nerviós. Hi ha formes greus que poden produir la mort.
L’eficàcia de la vacuna és aproximadament del 97%.
La vacuna s'administra als 2, 4 i 11 mesos (Hexavalent), als 6 anys (DTPa-Pl), als 14, 40 i 65 anys (Td) i a les dones embarassades al més aviat possible a partir de la setmana 27 de gestació, preferentment en les setmanes 27 o 28 (dTpa).
Tètanus
El tètanus és una malaltia infecciosa produïda pel bacteri Clostridium tetani, que es troba generalment a la terra, als fems, a les escombraries i al tracte digestiu de les persones sanes, i la forma més freqüent de contagi és en penetrar mitjançant lesions a la pell (ferides, mossegades, cremades, pírcings i tatuatges realitzats amb materials no esterilitzats, agulles, etc.). El bacteri allibera una toxina que bloqueja els senyals nerviosos des de la medul·la espinal fins als músculs, la qual cosa provoca l’aparició d’espasmes musculars a tot el cos i rigidesa que, si no s’actua amb rapidesa, pot ser fatal. Aquesta malaltia no es contagia d’una persona a una altra.
L’eficàcia de la vacuna és aproximadament del 100%.
La vacuna s'administra als 2, 4 i 11 mesos (Hexavalent), als 6 anys (DTPa-Pl), als 14, 40 i 65 anys (Td) i a les dones embarassades al més aviat possible a partir de la setmana 27 de gestació, preferentment en les setmanes 27 o 28 (dTpa).
Tos ferina
La tos ferina és una malaltia respiratòria transmissible aguda produïda pel bacil Bordetella pertussis, que pot infectar persones de totes les edats, però és especialment greu en el primer any de vida. Cursa amb crisis greus de tos seguides d’un soroll anormal característic d'aquesta tos i acompanyades sovint de vòmit o asfíxia. La pneumònia és la complicació més freqüent en tots els grups d’edat. La durada de la malaltia és de 6 a 10 setmanes.
La vacuna contra la tos ferina té una eficàcia del 80-90%.
La vacuna s'administra als 2, 4 i 11 mesos (Hexavalent), als 6 anys (DTPa-Pl) i a les dones embarassades a partir de la setmana 27 de gestació, preferiblement entre les setmanes 27 i 28 (dTpa).
Poliomielitis
Malaltia transmissible aguda produïda pel virus poliovirus amb manifestacions clíniques molt diverses. Pot cursar com una infecció asimptomàtica, un quadre febril, una meningitis i també com una paràlisi, que és la forma més coneguda (envaeix el sistema nerviós central i ataca de forma selectiva les cèl·lules nervioses motores).
L’eficàcia de la vacuna és aproximadament del 99%.
La vacuna s'administra als 2, 4 i 11 mesos (Hexavalent) i als 6 anys (DTPa-Pl).
Malaltia per Haemophilus influenzae tipus b
La infecció per aquest bacteri pot ocasionar malalties molt diverses: meningitis, inflamació de les vies respiratòries superiors, pneumònia o infecció generalitzada (sèpsia) i d’altres de menor gravetat. El bacteri de tipus b és el que sol causar les infeccions més greus (també conegudes com a malalties invasives) i, principalment, afecta infants menors de 5 anys.
L’eficàcia de la vacuna és superior al 95%.
La vacuna s'administra als 2, 4 i 11 mesos (Hexavalent).
Hepatitis B
Malaltia transmissible produïda pel virus de l’hepatitis B que afecta el fetge i és de gravetat molt variable: des d’una infecció asimptomàtica a hepatitis aguda o fulminant, o infeccions cròniques que poden evolucionar a cirrosi o hepatocarcinoma, amb un risc de mortalitat d’un 20-25%. Hi ha més risc de cronicitat en els infants.
La vacuna s'administra als 2, 4 i 11 mesos (Hexavalent).
Malaltia per meningococ A, B, C, W i Y
Malaltia transmissible greu causada pel bacteri Neisseria meningitidis amb aparició sobtada de febre, mal de cap, fàstics i a vegades vòmits, rigidesa a la nuca i fotofòbia, de possible ràpida evolució en les formes fulminants. La meningitis és la forma clínica més freqüent. Aquesta es pot presentar a qualsevol edat encara que és més freqüent en nens d'entre un i cinc anys.
La vacuna contra la malaltia per meningococ B s'administra als 2, 4 i 12 mesos.
La vacuna contra la malaltia per meningococ C s'administra als 4 mesos.
La vacuna contra la malaltia per meningococ A, C, W i Y s'administra als 12 mesos i als 11-12 anys.
Hepatitis A
Malaltia transmissible produïda pel virus de l’hepatitis A que cursa amb afectació de caràcter moderat o greu, amb febre, pèrdua de gana, esgarrifances, dolor abdominal i icterícia (coloració groguenca de la pell i les mucoses provocada per l'augment de la bilirubina circulant a la sang). Els infants desenvolupen la malaltia de forma benigna o sense cap símptoma, mentre que els més grans i les persones adultes tenen més probabilitats de presentar símptomes d’afectació del fetge i més gravetat.
L’eficàcia de la vacuna és superior al 95%.
La vacuna s'administra als 15 mesos i als 6 anys, i en infants susceptibles de patir la malaltia, també als 11-12 anys.
Xarampió
Malaltia aguda altament transmissible produïda pel virus del xarampió que es caracteritza per una fase inicial amb símptomes semblants als d'un refredat. Posteriorment, apareix un exantema (erupció), inicialment a la cara i després s’estén cap a la resta del cos. Poden aparèixer complicacions com ara otitis, pneumònia o diarrea.
La vacuna té una eficàcia superior al 95%, i s'administra als 12 mesos i als sis anys (triple vírica).
Rubèola
La rubèola és una malaltia transmissible lleu produïda pel virus de la rubèola que es caracteritza per un exantema, que a vegades es pot assemblar al del xarampió o al de l’escarlatina. Pot tenir conseqüències greus, si les dones s’infecten durant l’embaràs, ja que la síndrome de la rubèola congènita pot afectar el desenvolupament del fetus i causar des de la mort fetal o avortaments espontanis fins a una gran varietat de defectes congènits.
L’eficàcia de la vacuna és aproximadament del 90-95%, i s'administra als 12 mesos i als sis anys (triple vírica).
Parotiditis
Malaltia transmissible vírica i aguda que es caracteritza per la inflor d’una o més glàndules salivals, generalment les paròtides. Normalment la malaltia és benigna i autolimitada, però poden aparèixer complicacions: després de la pubertat, la més freqüent en els nois és l’orquitis (inflamació del testicle) i en les noies, l’ooforitis (inflamació de l’ovari).
La vacuna té una eficàcia aproximada del 95%, i s'administra als 12 mesos i als sis anys (triple vírica).
Virus del papil·loma humà
El virus del papil·loma humà produeix una infecció de transmissió sexual d'elevada transmissibilitat que infecta la pell i les mucoses, i pot produir majoritàriament lesions benignes, com ara berrugues cutànies i berrugues genitals, i amb menys freqüència, lesions malignes, com alguns tipus de càncer (càncer de coll uterí o cèrvix, de penis, de vulva o d'anus).
L'eficàcia de la vacuna és superior al 70% per prevenir el càncer de cèrvix, i s'administra als nois i les noies d'11-12 anys.
Varicel·la
Malaltia molt transmissible causada pel virus de la varicel·la o de l'herpes zòster que afecta principalment infants, però també adults en els quals poden aparèixer complicacions. La malaltia comença de forma sobtada, amb febre generalment moderada, malestar general, pèrdua de la gana i una erupció generalitzada a la pell acompanyada de pruïja.
L'eficàcia de la vacuna és superior al 95%, i s'administra als 15 mesos, als tres anys en infants susceptibles de patir la malaltia, també als 11-12 anys.
Grip
La grip és una malaltia respiratòria transmissible causada pel virus de la influença que produeix febre elevada, tos, mal de cap i malestar general, amb una recuperació entre una i dues setmanes sense necessitat de rebre tractament amb fàrmacs específics. Afecta principalment els infants, les persones grans i els malalts de risc. Pot produir una mortalitat remarcable per les complicacions associades a la malaltia, ja que contribueix a descompensar altres malalties de base.
L'eficàcia de la vacuna és del 70-90%. S'administra cada any als infants d’entre 6 i 59 mesos, les persones de 60 anys o més, les qui pateixen malalties cròniques, les dones embarassades i els professionals de la salut.
Malaltia per pneumococ
El bacteri Streptococcus pneumoniae pot causar infeccions localitzades lleus com ara otitis, sinusitis i formes clíniques invasores més greus com pneumònia, sèpsies i meningitis, i amb possibles efectes fulminants. Afecta principalment els malalts de risc o d'edat avançada i infants.
La vacuna s'administra als 2, 4 i 11 mesos, i als 65 anys.
Herpes zòster
L’Herpes Zòster és una manifestació local que apareix quan es reactiva una infecció prèvia pel virus de la varicel·la zòster. Es caracteritza per l’aparició de lesions a la pell acompanyades de dolor, una sensació de pessigolleig o formigueig i picor intensa, que evolucionen a vesícules i finalment a crostes. Aquestes lesions es limiten a zones de la pell on actuen els nervis sensitius dels ganglis afectats i en general es localitzen a les zones del tòrax, els ulls i les cervicals. La complicació més freqüent de l'HZ és el dolor, intens i persistent, en l'àrea de distribució d'un o més nervis (neuràlgia postherpètica), que apareix en el 10-15% dels casos.
L’eficàcia de la vacuna és superior al 91%.
La vacuna s'administra a les persones de 65, 80 i 90 anys o més, les qui tenen casos d’herpes de repetició i les qui segueixen un tractament immunosupressor.