Contacte
El virus del papil·loma humà (VPH) és un virus molt freqüent i es caracteritza per infectar la pell i les mucoses tant d’homes com de dones.
Hi ha més de cent tipus de VPH diferents. Alguns tipus infecten la pell de les mans, la cara o les plantes dels peus, mentre que d’altres infecten la pell o les mucoses de la regió anogenital o la cavitat oral. Els tipus de VPH que infecten la regió anogenital i orofaríngia es transmeten mitjançant les relacions sexuals.
Alguns d'ells causen berrugues genitals o condilomes i altres poden provocar càncer de coll uterí, de vulva, de penis, de vagina, d'anus o d’orofaringe.
Se sap que la infecció pel VPH és una causa necessària per al desenvolupament del càncer de coll uterí en les dones, però no suficient. Això vol dir que sense una infecció prèvia per VPH no es pot desenvolupar càncer de coll uterí, però haver-ne estat infectada no vol dir que s'hagi de desenvolupar el càncer ja que el 90% de les infeccions es curen de manera espontània, sense fer cap tractament.
Els tipus de VPH que poden causar càncer poden, inicialment, no donar cap símptoma ni provocar cap lesió aparent. Així, per exemple, les lesions inicials causades al coll de l'úter només es poden detectar mitjançant proves específiques (prova de Papanicolau o citologia cervicovaginal). La infecció pel VPH del coll uterí en la dona pot arribar a ser greu i, per tant, s'ha de diagnosticar i tractar com més aviat millor per evitar que evolucioni i esdevingui un càncer de coll uterí.
Els tipus de VPH es poden classificar en dos grans grups:
- D'alt risc oncogènic. Poden provocar càncer. Exemple: els tipus VPH16 i VPH18 són els responsables del 70% dels càncers de coll uterí en dones.
- De baix risc oncogènic. Causen les berrugues genitals. Exemple: els tipus VPH6 i VPH11 són responsables aproximadament del 95% de les berrugues genitals.
En la majoria dels casos, la transmissió del VPH es produeix per contacte directe (pell a pell) durant les relacions sexuals (vaginals, anals o orals) amb penetració o sense, amb una persona que estigui contagiada per VPH, tingui o no lesions visibles. Aquest virus no es transmet pels fluids com la sang o el semen.
La infecció genital pel VPH és la infecció de transmissió sexual (ITS) més freqüent entre les persones sexualment actives, ja sigui en relacions heterosexuals com homosexuals.
Sabem que almenys 8 de cada 10 de les persones sexualment actives estaran infectades pel VPH genital en algun moment de les seves vides, si bé en 9 de cada 10 casos la infecció remetrà per si mateixa sense haver provocat ni símptomes ni lesions.
És molt difícil que una persona sàpiga qui o com li han transmès una infecció per VPH, sobretot quan ella mateixa o els seus companys o companyes sexuals han tingut relacions anteriors amb altres persones.
Aquest virus és tan comú que és possible que el contagi s’hagi produït mitjançant una relació sexual de fa mesos o anys i que la infecció no hagi presentat símptomes, és a dir, hagi estat “adormida” fins al moment de la detecció.
Qualsevol persona que hagi mantingut o mantingui relacions sexuals, ja siguin heterosexuals o homosexuals, pot infectar-se pel VPH. El VPH es pot transmetre encara que no hi hagi penetració, només amb el contacte sexual.
El risc d'infectar-se pel VPH augmenta si:
- S'inicien les relacions sexuals a edats primerenques.
- S'han tingut relacions sexuals amb diverses persones.
- S’han tingut relacions sexuals amb persones que han tingut moltes parelles sexuals.
- No s'utilitza el preservatiu durant les relacions sexuals. És cert que els preservatius no garanteixen una protecció absoluta davant el VPH, atès que no cobreixen tota la superfície genital o anal, però sí que en redueixen de manera substancial la transmissió si s’usen sistemàticament.
Moltes persones no saben que estan infectades pel virus del papil·loma humà perquè no en tenen cap símptoma o perquè presenten lesions difícils de veure a primera vista, bé sigui a causa de la mida, bé de la localització (coll de l'úter, uretra, etc.). D'altra banda, de vegades passen diversos mesos entre el moment del contagi pel virus i l'aparició dels símptomes.
Les berrugues genitals o condilomes són generalment lesions aspres, indolores, de color carn, grisós o blanc rosat. Tot i no provocar dolor, quan s'irriten poden causar picor i fins i tot sagnar una mica. Poden tenir diferents mides, ser planes o tenir forma de coliflor, i també presentar-se com a lesions úniques o estar agrupades.
El càncer de coll d'úter acostuma a ser simptomàtic fins que no està en un període avançat. Els principals símptomes són sagnat vaginal anormal; dolor a la part inferior de l'abdomen, pelvis, esquena i cames; pèrdua de pes, i dolor durant les relacions sexuals.
En cas que la infecció produeixi condilomes o berrugues genitals, en la majoria de casos el diagnòstic es fa mitjançant l'examen visual i manual de les lesions a l'àrea genital i anal.
Si no hi ha símptomes d'infecció, el VPH es pot detectar mitjançant dues proves:
- La citologia cervicovaginal o Papanicolau. Permet detectar i identificar canvis anormals en les cèl·lules del coll de l'úter produïdes per la infecció per VPH. Aquests canvis o lesions en les cèl·lules es produeixen abans del desenvolupament d’un càncer, però no tenen perquè evolucionar a càncer.
- La prova de VPH. Identifica la presència o no del virus en les cèl·lules del coll uterí i no necessàriament és indicatiu del desenvolupament d’un càncer.
Tanmateix, aquestes proves només es recomanen a les dones que hagin tingut relacions sexuals i dins d’un programa de detecció precoç i prevenció de càncer de coll uterí. En el programa actual de detecció precoç de Catalunya, la citologia cervicovaginal es recomana com a prova de cribratge a les dones d'entre 25 i 29 anys, i el test del VPH a les dones entre 30 i 65 anys.
Actualment, el protocol de detecció precoç de càncer de coll uterí s’està actualitzant a Catalunya i la seva implementació s’està fent de manera progressiva a tot el territori; per això, segons on visqueu, pot ser que encara que tingueu 30 anys o més us facin una citologia com a prova de detecció precoç. No us heu de preocupar per si us fan una prova o una altra. Totes dues han demostrat ser eficaces per a la detecció del càncer de coll uterí. No obstant això, és important repetir la prova de detecció precoç en el termini indicat, segons la prova que es faci.
Si en el moment de conèixer que s'està infectat pel VPH es té parella, podria ser que aquesta ja tingui la infecció pel VPH, tot i no tenir-ne cap símptoma, i també és molt probable que pugui eliminar la infecció pel seu compte. En aquest sentit, no hi ha motiu per deixar de tenir relacions sexuals. En tot cas, es recomana l’ús del preservatiu ja que redueix el risc de transmissió. També cal tenir en compte que la infecció per VPH no afecta la capacitat de quedar-se embarassada.
Actualment, no existeix cap tractament per curar la infecció pel VPH. En més del 90% de les persones infectades pel VPH, el cos l’elimina de forma natural. No obstant això, hi ha tractaments per a les malalties que el VPH pot produir:
- Les berrugues genitals. Les berrugues o condilomes es poden eliminar utilitzant cremes antivirals o bé mitjançant crioteràpia o làser. Tot i haver rebut tractament, les berrugues poden reaparèixer i requerir un nou tractament.
- Les lesions precanceroses del coll uterí. Si la infecció pel VPH no s’elimina, aquesta pot provocar canvis a les cèl·lules del coll uterí que podrien desenvolupar a càncer. Són les anomenades lesions precanceroses, que són lesions benignes en què el tractament és molt efectiu i evita que es desenvolupi el càncer.
La vacuna contra el VPH protegeix de manera eficaç contra les infeccions del VPH que causen la majoria dels càncers de coll uterí i les berrugues genitals.
La vacuna contra el VPH és un producte biològic que en ser administrat estimula la creació de defenses davant els tipus del virus inclosos a la vacuna. Amb la vacunació s’aconsegueix que, en el moment d’entrar en contacte amb el virus, el sistema immunitari s’activi ràpidament i eviti la infecció. Evitant la infecció, evitem les malalties provocades pel virus incloses en les vacunes, que en el cas del VPH pot arribar a ser tan greu com un càncer de coll uterí.
Per assegurar que la vacuna sigui el més efectiva possible, es recomana administrar-la abans d’iniciar les relacions sexuals. En les persones que hagin iniciat les seves relacions sexuals, l’eficàcia de la vacuna pot ser menor, atès que, si en el moment de la vacunació estan infectades per algun dels tipus virals que conté la vacuna, aquesta no podrà ajudar-les a resoldre la infecció. Tanmateix, quedaran immunitzades pels altres tipus inclosos en la vacuna dels quals no tinguin una infecció activa en el moment de la vacunació.
La vacunació a les escoles
La vacunació es pot iniciar a partir dels 9 anys d’edat i no hi ha edat límit per vacunar-se. La vacuna està inclosa en el calendari de vacunacions sistemàtiques del Departament de Salut i s'administra als centres educatius a tot l’alumnat de 6è de primària, noies i nois d’11 i 12 anys.
A l’inici de curs, els centres d’atenció primària es coordinen amb les escoles per establir quin dia és el millor per iniciar aquesta vacunació.
Abans de posar les vacunes, les infermeres realitzen a cada infant una sèrie de preguntes protocol·làries per assegurar que el procés es fa amb total seguretat. Els pares i les mares dels infants han hagut d’autoritzar la vacunació prèviament i els infants van a l’escola amb el llibre de vacunes on, les infermeres, registren la vacuna que els hi posen. Al cap d’uns mesos d’haver rebut la primera dosi de la vacuna, les infermeres tornaran a l’escola a posar les segones dosis.
Altres col·lectius per als quals es recomana la vacunació
A més de la vacunació dels nois i noies de 12 anys dins del programa de vacunació escolar, a Catalunya, la vacunació contra el VPH també està finançada per a determinats col·lectius, com ara dones amb lesions precanceroses greus, dones i homes afectats per certes malalties, com per exemple el VIH, o persones treballadores del sexe. Per a més informació consulteu amb el vostre professional sanitari de referència.
Seguretat de la vacuna
La vacuna contra el VPH és una vacuna molt segura, comparable amb altres vacunes que s’administren de manera rutinària i no s’han observat efectes secundaris importants. Com qualsevol altra vacuna, la vacuna contra el VPH pot produir molèsties locals en el lloc d'administració (com ara dolor, inflamació i vermellor) i/o malestar general (febre moderada, mal de cap o marejos) en algun cas.
La vacunació contra el VPH també ajuda a protegir altres persones. Com més persones es vacunin a la comunitat, menys es propagarà la malaltia.
Informació relacionada
A banda de la vacunació, per prevenir la infecció pel VPH es recomana utilitzar el preservatiu a les relacions sexuals. És cert que els preservatius no garanteixen una protecció absoluta davant el VPH, atès que no cobreixen tota la superfície genital o anal, però sí que redueixen de manera substancial la seva transmissió si s’usen sistemàticament. Tanmateix, l’ús del preservatiu protegeix davant altres infeccions de transmissió sexual i de l’embaràs no desitjat.
La possibilitat d’infectar-se pel VPH està directament relacionada amb el nombre de companys sexuals dels dos membres de la parella. Per tant, quants menys companys sexuals tingueu o hàgiu tingut, menys risc d’infecció hi ha.
Podeu demanar més informació sobre les infeccions de transmissió sexual (ITS) als professionals de l'atenció primària, al vostre especialista en ginecologia o llevadora de l’ASSIR, al vostre farmacèutic o farmacèutica, o podeu trucar al 061 Salut Respon.