Contacte
Berrugues genitals / Berrugues venèries
Els condilomes acuminats, també anomenats berrugues genitals o berrugues venèries, són una infecció de transmissió sexual causada pel virus del papil·loma humà. La infecció pel virus del papil·loma humà és molt freqüent, tant en homes com en dones, en el nostre entorn i en diversos països del món.
Existeixen més de cent tipus diferents de virus del papil·loma humà. Alguns d'ells poden infectar les mucoses de l'àrea anogenital. Una persona es pot contagiar amb més d'un tipus diferent d'aquests virus.
Alguns tipus (majoritàriament els tipus 6 i 11) poden originar berrugues (condilomes), generalment indolores a la regió genital o anal i més rarament a la boca.
Uns altres tipus de virus del papil·loma humà (el 16 i el 18 principalment, i també el 31, el 33, el 35 i altres) no donen lloc a berrugues però s'associen a un risc més elevat de contraure càncer de coll d'úter i d'altres tipus (de l'anus, del penis o de la vulva).
Pel que fa a les berrugues genitals, rarament progressen a canvis precancerosos o càncer. Tampoc no hi solen haver complicacions en el cas de la dona embarassada: moltes dones que han tingut condilomes abans de quedar-se embarassades no han patit complicacions ni problemes durant l'embaràs ni el part.
D'altra banda, cal assenyalar que les berrugues genitals poden comportar problemes afectius i socials a les persones que les pateixen atès que, tant per la seva localització com per la seva aparença, poden resultar desagradables.
La transmissió d'aquest virus es produeix durant les relacions sexuals amb o sense penetració (vaginal, anal); la transmissió urogenital és poc freqüent. El contacte directe per la pell és la manera més eficaç de transmissió. El virus no es transmet pels fluids com la sang o el semen. Es calcula que un 60% de les parelles de persones amb berrugues genitals se'n contagiaran.
Només en rares ocasions una dona embarassada transmetrà el virus al seu fill o filla durant el part i, en aquest supòsit, també en molt pocs casos el contacte amb el virus provocarà que el nadó presenti berrugues o condilomes.
La infecció pel virus del papil·loma humà pot afectar qualsevol persona sexualment activa, encara que sol ser més freqüent en persones joves amb diverses parelles sexuals. El risc d'infectar-s'hi augmenta si:
- S'inicien les relacions sexuals a edats primerenques.
- Un membre de la parella ha tingut múltiples parelles sexuals.
- El sistema immunitari està debilitat (càncer, virus de la immunodeficiència humana, etc.).
- Es consumeix alcohol i tabac.
Aquest virus es pot contagiar encara que la persona infectada no presenti símptomes visibles. Així, és possible que les berrugues genitals es propaguin malgrat que no es vegin.
Moltes persones no saben que estan infectades pel virus del papil·loma humà perquè no presenten cap lesió ni símptoma o perquè tenen lesions difícils de veure a primera vista, bé sigui a causa de la mida, bé de la localització (coll de l'úter, uretra, etc.). D'altra banda, de vegades passen diversos mesos entre el moment del contagi pel virus i l'aparició de les berrugues genitals.
Les berrugues genitals o condilomes són generalment lesions aspres, indolores, de color carn, grisós o blanc rosat. Tot i no provocar dolor, quan s'irriten poden causar picor i fins i tot sagnar una mica. Poden tenir diferents mides, ser planes o tenir forma de coliflor, i també presentar-se com a lesions úniques o estar agrupades.
En la dona, poden aparèixer a la vulva, al coll de l'úter o matriu, i a l'interior de la vagina. En l'home, a la punta i a la pell del penis, a l'escrot i a la uretra. Tant en un cas com en l'altre, és possible l'aparició de les berrugues genitals al voltant de l'anus, al recte i a les cuixes. Encara que no amb tanta freqüència, també podem trobar berrugues genitals fora de l'àrea genital, com ara la boca, els llavis o la gola.
En les persones que tenen alguna malaltia o problema de salut que els afecti el sistema immunitari (les defenses) i també en les dones embarassades, les berrugues genitals poden tenir un mida més gran o ser més nombroses.
En la majoria de casos, el diagnòstic dels condilomes es fa mitjançant l'examen visual i manual de les lesions a l'àrea genital i anal. El metge o la metgessa realitza un examen de la pell al voltant de l'anus i els genitals, i en les dones també un examen vaginal i de cèrvix durant la revisió ginecològica. També pot fer-se l'avaluació de berrugues intraanals per anoscòpia.
Algunes vegades pot ser necessari prendre una mostra del teixit afectat (biòpsia) per avaluar-ne l'estat evolutiu.
Els diversos tractaments emprats per a les berrugues genitals o condilomes serveixen per tractar o destruir aquestes lesions però no per eliminar-ne el virus. Per tant, hi ha moltes probabilitats que tornin a sortir al cap d'un temps.
Aquests tractaments es basen en l'aplicació sobre la berruga de substàncies que la destrueixen (podofil·lí o imiquimod en crema); la congelen (ús de nitrogen líquid o crioteràpia) o l'extirpen mitjançant tècniques de petita cirurgia (làser, cauterització).
Normalment, aquests tractaments els du a terme el metge o la metgessa directament, però, en algunes circumstàncies, se'ls pot aplicar la mateixa persona. En qualsevol cas, en el tractament dels condilomes hi ha d'haver seguiment mèdic.
En alguns casos és difícil curar les berrugues i en d'altres no es poden eliminar del tot i van apareixent de manera recurrent. El fet que una persona s'hagi curat de berrugues genitals no vol dir que no n'hi tornin a sortir, encara que hagi estat molt de temps sense tenir-ne.
En ocasions, els condilomes poden desaparèixer sols, sense tractament.
La vacuna contra el VPH protegeix de manera eficaç contra les infeccions del VPH que causen la majoria dels càncers de coll uterí i les berrugues genitals.
La vacuna contra el VPH és un producte biològic que en ser administrat estimula la creació de defenses davant els tipus del virus inclosos a la vacuna. Amb la vacunació s’aconsegueix que, en el moment d’entrar en contacte amb el virus, el sistema immunitari s’activi ràpidament i eviti la infecció. Evitant la infecció, evitem les malalties provocades pel virus incloses en les vacunes, que en el cas del VPH pot arribar a ser tan greu com un càncer de coll uterí.
Per assegurar que la vacuna sigui el més efectiva possible, es recomana administrar-la abans d’iniciar les relacions sexuals. En les persones que hagin iniciat les seves relacions sexuals, l’eficàcia de la vacuna pot ser menor, atès que, si en el moment de la vacunació estan infectades per algun dels tipus virals que conté la vacuna, aquesta no podrà ajudar-les a resoldre la infecció. Tanmateix, quedaran immunitzades pels altres tipus inclosos en la vacuna dels quals no tinguin una infecció activa en el moment de la vacunació.
La vacunació a les escoles
La vacunació es pot iniciar a partir dels 9 anys d’edat i no hi ha edat límit per vacunar-se. La vacuna està inclosa en el calendari de vacunacions sistemàtiques del Departament de Salut i s'administra als centres educatius a tot l’alumnat de 6è de primària, noies i nois d’11 i 12 anys.
A l’inici de curs, els centres d’atenció primària es coordinen amb les escoles per establir quin dia és el millor per iniciar aquesta vacunació.
Abans de posar les vacunes, les infermeres realitzen a cada infant una sèrie de preguntes protocol·làries per assegurar que el procés es fa amb total seguretat. Els pares i les mares dels infants han hagut d’autoritzar la vacunació prèviament i els infants van a l’escola amb el llibre de vacunes on, les infermeres, registren la vacuna que els hi posen. Al cap d’uns mesos d’haver rebut la primera dosi de la vacuna, les infermeres tornaran a l’escola a posar les segones dosis.
Altres col·lectius per als quals es recomana la vacunació
A més de la vacunació dels nois i noies de 12 anys dins del programa de vacunació escolar, a Catalunya, la vacunació contra el VPH també està finançada per a determinats col·lectius, com ara dones amb lesions precanceroses greus, dones i homes afectats per certes malalties, com per exemple el VIH, o persones treballadores del sexe. Per a més informació consulteu amb el vostre professional sanitari de referència.
Seguretat de la vacuna
La vacuna contra el VPH és una vacuna molt segura, comparable amb altres vacunes que s’administren de manera rutinària i no s’han observat efectes secundaris importants. Com qualsevol altra vacuna, la vacuna contra el VPH pot produir molèsties locals en el lloc d'administració (com ara dolor, inflamació i vermellor) i/o malestar general (febre moderada, mal de cap o marejos) en algun cas.
La vacunació contra el VPH també ajuda a protegir altres persones. Com més persones es vacunin a la comunitat, menys es propagarà la malaltia.
Tota persona sexualment activa pot estar en risc d'infectar-se amb el virus del papil·loma humà. La utilització correcta i regular del preservatiu en les pràctiques sexuals (vaginals, anals o orals) pot reduir el risc de contraure i de transmetre la infecció per aquest virus. No obstant això, cal tenir en compte que aquelles zones que no es poden cobrir amb el preservatiu, restaran desprotegides (per exemple, l'escrot o la vulva).
D'altra banda, les següents mesures poden també a ajudar a evitar el contagi de les berrugues a altres zones del cos i a altres persones:
- Si noteu la presència d'alguna lesió a la zona genital o anal, cal fer-vos visitar per un metge o una metgessa al més aviat possible.
- No us heu de gratar les lesions.
- Mantingueu una bona higiene i eviteu la humitat a la zona del cos on es localitzen les berrugues.
- Si us heu tocat la zona on hi ha les lesions, cal que us renteu bé les mans.
- Procureu no tenir contactes sexuals fins que no se us hagin curat les berrugues.
Quan una persona té condilomes, és important que ho faci saber a la seva parella o parelles sexuals, tant per decidir quines mesures de protecció cal adoptar en les seves relacions sexuals com per la conveniència que l'altra persona sigui avaluada per un professional sanitari i rebi el tractament adequat si escau.
És especialment important que les dones, especialment amb parelles que tenen o han tingut condilomes, segueixin la pauta dels controls periòdics (prova de Papanicolau o citologia cervicovaginal) per detectar com més aviat millor una possible infecció pel virus del papil·loma humà.
Informació relacionada
Podeu demanar més informació sobre les infeccions de transmissió sexual als metges o els infermers de capçalera, als ginecòlegs, als llevadors, als farmacèutics, o podeu trucar al telèfon d'informació i consultes 061 Salut Respon, disponible les 24 hores.