El càncer de coll d'úter és un tumor maligne que s’inicia a la part més baixa de l'úter o la matriu.
Un tumor maligne és una massa o teixit format per un excés de cèl·lules que el cos no necessita. Les cèl·lules d’aquests tumors poden envair teixits propers o bé disseminar-se per altres parts del cos. Aquesta disseminació des d’una part del cos a una altra s’anomena metàstasi.
L’úter o la matriu és un òrgan de l’aparell reproductor femení constituït per dues parts totalment diferenciades: la primera és el cos uterí, en el qual es produeix la gestació, i la segona el coll uterí o cèrvix, que ocupa la part més inferior i contacta amb la vagina.
El coll uterí està format per:
Les cèl·lules glandulars i les cèl·lules escamoses es troben en un lloc anomenat “zona de transformació”. La majoria dels càncers de coll d’úter s’originen en les cèl·lules d’aquesta zona. Aquestes cèl·lules experimenten canvis de forma gradual i, en algunes dones, al llarg dels anys, esdevenen canceroses.
Avui en dia sabem que el VPH és l’agent principal causant del càncer de coll uterí. Això vol dir que tots els càncers de coll uterí presenten una infecció prèvia pel VPH.
La infecció pel VPH és una condició necessària, però no suficient, per al desenvolupament del càncer de coll uterí. No totes les dones amb una infecció pel VPH desenvolupen un càncer de coll uterí.
Només les dones amb una infecció persistent en el temps per tipus de VPH d'alt risc oncogènic tenen més probabilitats de desenvolupar un càncer de coll uterí, ja que al seu sistema immune li costa eliminar el virus.
El període de temps entre l’adquisició de la infecció pel VPH i l'aparició del càncer és variable, però normalment està al voltant dels deu anys o més.
Una vegada es té una infecció pel VPH hi ha diversos factors que poden ajudar que aquesta infecció no s’elimini i pugui progressar a càncer:
El càncer de coll uterí és un dels càncers més freqüents entre les dones, però la seva freqüència varia segons la zona geogràfica:
En general, el desenvolupament d’aquest càncer es produeix transcorregut un llarg període de temps després d’infectar-se pel VPH. Entre la infecció pel VPH i la detecció del càncer poden passar més de 10 anys.
Només si la infecció per un tipus de VPH d’alt risc es manté en el temps (no regressa espontàniament durant anys) podem estar a risc de desenvolupar un càncer de coll uterí.
Si la infecció pel VPH no s’elimina, aquesta pot provocar canvis a les cèl·lules del coll uterí. Són les anomenades lesions precanceroses, que són lesions benignes en les quals el tractament és molt efectiu. El fet de patir-les no significa tenir un càncer. El càncer constitueix la darrera fase de tot aquest procés de canvis cel·lulars.
Les lesions precanceroses precedeixen l'aparició d'un càncer i es denominen SIL (lesió escamosa intraepitelial, de l'anglès Squamous Intraepithelial Lesion) o CIN (neoplàsia cervical intraepitelial, de l'anglès Cervical Intraepithelial Neoplàsia).
Segons el grau d'alteració aquestes es classifiquen en baix grau (LSIL/CIN1) o alt grau (HSIL/CIN2-3).
En la majoria de les ocasions les lesions LSIL/CIN1 es resolen de forma espontània sense necessitat de realitzar cap tipus de tractament. Això no sol ocórrer amb les lesions HSIL/CIN2-3, que solen ser lesions persistents, amb baixa probabilitat de resolució espontània i amb un risc significatiu de transformació maligna.
En cas que sigui diagnosticada d'una lesió precancersosa, cal consultar el ginecòleg o ginecòloga corresponent quina és la conducta més adequada que s’ha de seguir.
Hi ha diversos tipus de tractaments que permeten destruir o extirpar les lesions produïdes pel VPH, tots ells igual d'efectius:
Tant l'extirpació com la destrucció de les lesions es consideren tractaments conservadors, ja que permeten que el coll uterí, després de la seva curació, es regeneri en gran mesura sense impacte en la salut reproductiva de la dona i, per tant, en la seva capacitat per quedar-se embarassada. Només quan aquests tractaments es realitzen sobre una àmplia àrea lesional o quan es repeteixen perquè reapareix la lesió, poden repercutir en la capacitat reproductiva.
Principalment hi ha dos tipus de càncer de coll d’úter:
En alguns casos, el càncer de coll uterí presenta característiques tant de carcinoma de cèl·lules escamoses com d’adenocarcinoma. Aquests tumors s’anomenen carcinomes adenoescamosos o carcinomes mixtos. El VPH és responsable de l’aparició de tots dos tipus.
La vacuna contra el VPH protegeix de manera eficaç contra les infeccions del VPH que causen la majoria dels càncers de coll uterí i les berrugues genitals.
La vacuna contra el VPH és un producte biològic que en ser administrat estimula la creació de defenses davant els tipus del virus inclosos a la vacuna. Amb la vacunació s’aconsegueix que, en el moment d’entrar en contacte amb el virus, el sistema immunitari s’activi ràpidament i eviti la infecció. Evitant la infecció, evitem les malalties provocades pel virus incloses en les vacunes, que en el cas del VPH pot arribar a ser tan greu com un càncer de coll uterí.
Per assegurar que la vacuna sigui el més efectiva possible, es recomana administrar-la abans d’iniciar les relacions sexuals. En les persones que hagin iniciat les seves relacions sexuals, l’eficàcia de la vacuna pot ser menor, atès que, si en el moment de la vacunació estan infectades per algun dels tipus virals que conté la vacuna, aquesta no podrà ajudar-les a resoldre la infecció. Tanmateix, quedaran immunitzades pels altres tipus inclosos en la vacuna dels quals no tinguin una infecció activa en el moment de la vacunació.
La vacunació a les escoles
La vacunació es pot iniciar a partir dels 9 anys d’edat i no hi ha edat límit per vacunar-se. La vacuna està inclosa en el calendari de vacunacions sistemàtiques del Departament de Salut i s'administra als centres educatius a tot l’alumnat de 6è de primària, noies i nois d’11 i 12 anys.
A l’inici de curs, els centres d’atenció primària es coordinen amb les escoles per establir quin dia és el millor per iniciar aquesta vacunació.
Abans de posar les vacunes, les infermeres realitzen a cada infant una sèrie de preguntes protocol·làries per assegurar que el procés es fa amb total seguretat. Els pares i les mares dels infants han hagut d’autoritzar la vacunació prèviament i els infants van a l’escola amb el llibre de vacunes on, les infermeres, registren la vacuna que els hi posen. Al cap d’uns mesos d’haver rebut la primera dosi de la vacuna, les infermeres tornaran a l’escola a posar les segones dosis.
Altres col·lectius per als quals es recomana la vacunació
A més de la vacunació dels nois i noies de 12 anys dins del programa de vacunació escolar, a Catalunya, la vacunació contra el VPH també està finançada per a determinats col·lectius, com ara dones amb lesions precanceroses greus, dones i homes afectats per certes malalties, com per exemple el VIH, o persones treballadores del sexe. Per a més informació consulteu amb el vostre professional sanitari de referència.
Seguretat de la vacuna
La vacuna contra el VPH és una vacuna molt segura, comparable amb altres vacunes que s’administren de manera rutinària i no s’han observat efectes secundaris importants. Com qualsevol altra vacuna, la vacuna contra el VPH pot produir molèsties locals en el lloc d'administració (com ara dolor, inflamació i vermellor) i/o malestar general (febre moderada, mal de cap o marejos) en algun cas.
La vacunació contra el VPH també ajuda a protegir altres persones. Com més persones es vacunin a la comunitat, menys es propagarà la malaltia.
La majoria d'ocasions, el càncer de coll uterí no és simptomàtic fins que no està en un període avançat.
Els principals símptomes són:
Contacte
