Virus del papil·loma humà (VPH)

Virus del papil·loma humà

El virus del papil·loma humà (VPH) és un virus molt freqüent i es caracteritza per infectar la pell i les mucoses tant d’homes com de dones.

Hi ha més de cent tipus de VPH diferents. Alguns tipus infecten la pell de les mans, la cara o les plantes dels peus, mentre que d’altres infecten la pell o les mucoses de la regió anogenital o la cavitat oral. Els tipus de VPH que infecten la regió anogenital i orofaríngia es transmeten mitjançant les relacions sexuals.

Alguns d'ells causen berrugues genitals o condilomes i altres poden provocar càncer de coll uterí, de vulva, de penis, de vagina, d'anus o d’orofaringe. Els tipus de VPH que provoquen càncer s'anomenen d’alt risc oncogènic i són diferents dels tipus que causen les berrugues genitals, considerats de baix risc oncogènic. Per exemple, mentre que els tipus VPH6 i VPH11 (tipus de baix risc oncogènic) causen aproximadament el 95% de les berrugues genitals, els tipus VPH16 i VPH18 (tipus d’alt risc oncogènic) són els responsables del 70% dels càncers de coll uterí en dones.

Se sap que la infecció pel VPH és una causa necessària per al desenvolupament del càncer de coll uterí en les dones, però no suficient. Això vol dir que sense una infecció prèvia per VPH no es pot desenvolupar càncer de coll uterí, però haver-ne estat infectat no vol dir que haguem de desenvolupar el càncer ja que el 90% de les infeccions es curen de manera espontània, sense fer cap tractament.

Els tipus de VPH que poden causar càncer poden, inicialment, no donar cap símptoma ni provocar cap lesió aparent. Així, per exemple, les lesions inicials causades al coll de l'úter només es poden detectar mitjançant proves específiques (prova de Papanicolau o citologia cervicovaginal). La infecció pel VPH del coll uterí en la dona pot arribar a ser greu i, per tant, s'ha de diagnosticar i tractar com més aviat millor per evitar que evolucioni i esdevingui un càncer de coll uterí.

En la majoria dels casos, la transmissió del VPH es produeix per contacte directe (pell a pell) durant les relacions sexuals (vaginals, anals o orals) amb penetració o sense, amb una persona que estigui contagiada per VPH, tingui o no lesions visibles. Aquest virus no es transmet pels fluids com la sang o el semen.

La infecció genital pel VPH és la infecció de transmissió sexual (ITS) més freqüent entre les persones sexualment actives, ja sigui en relacions heterosexuals com homosexuals.

Sabem que almenys 8 de cada 10 de les persones sexualment actives estaran infectades pel VPH genital en algun moment de les seves vides, si bé en 9 de cada 10 casos la infecció remetrà per si mateixa sense haver provocat ni símptomes ni lesions.

Qualsevol persona que estigui infectada pot transmetre el virus.

És molt difícil saber qui o com ens ha transmès una infecció per VPH, sobretot quan nosaltres mateixes o els nostres companys o companyes sexuals han tingut relacions anteriors amb altres persones.

Aquest virus és tan comú que és possible que el contagi s’hagi produït mitjançant una relació sexual de fa mesos o anys i que la infecció no hagi presentat símptomes, és a dir, hagi estat “adormida” fins al moment de la detecció.

Qualsevol persona que hagi mantingut o mantingui relacions sexuals, ja siguin heterosexuals o homosexuals, pot infectar-se pel VPH. El VPH es pot transmetre encara que no hi hagi penetració, només amb el contacte sexual.

El risc d'infectar-se pel VPH augmenta si:

  • S'inicien les relacions sexuals a edats primerenques.
  • S'han tingut relacions sexuals amb diverses persones.
  • S’han tingut relacions sexuals amb persones que han tingut moltes parelles sexuals.
  • No s'utilitza el preservatiu durant les relacions sexuals. És cert que els preservatius no garanteixen una protecció absoluta davant el VPH, atès que no cobreixen tota la superfície genital o anal, però sí que en redueixen de manera substancial la transmissió si s’usen sistemàticament.

Per prevenir la infecció pel VPH, de manera general, es recomana:

  • Vacunar-se contra el VPH. Actualment hi ha diverses vacunes ja comercialitzades que es poden administrar a partir dels 9 anys d’edat. A Catalunya, s’ha implementat la vacunació gratuïta a les nenes d’entre 11 i 12 anys d’edat, quan es cursa sisè de primària. També està finançada en alguns grups de població determinats (dones amb lesions precanceroses d’alt grau, fins als 26 anys en homes que tenen relacions sexuals amb homes, dones i homes amb infecció per al VIH, persones que són treballadores sexuals, dones amb trasplantament de progenitors hematopoètics o d’òrgan sòlid, i dones i homes amb síndrome d’insuficiència medul·lar congènita).

  • Utilitzar el preservatiu a les relacions sexuals. És cert que els preservatius no garanteixen una protecció absoluta davant el VPH, atès que no cobreixen tota la superfície genital o anal, però sí que redueixen de manera substancial la seva transmissió si s’usen sistemàticament. Tanmateix, l’ús del preservatiu protegeix davant altres infeccions de transmissió sexual i de l’embaràs no desitjat.

  • La possibilitat d’infectar-se pel VPH està directament relacionada amb el nombre de companys sexuals dels dos membres de la parella. Per tant, quants menys companys sexuals tingueu o hàgiu tingut, menys risc d’infecció hi ha.

La infecció per VPH no causa cap símptoma; per tant, sense realitzar cap prova no es pot saber si teniu la infecció.

Tanmateix, hi ha diferents proves per a detectar la infecció per VPH: la citologia cervico-vaginal o Papanicolau i la prova de VPH.

La citologia cervicovaginal o Papanicolau permet detectar i identificar canvis anormals en les cèl·lules del coll de l'úter produïdes per la infecció per VPH. Aquests canvis o lesions en les cèl·lules es produeixen abans del desenvolupament d’un càncer, però no tenen perquè evolucionar a càncer.

La prova de VPH identifica la presència o no del virus en les cèl·lules del coll uterí i no necessàriament és indicatiu del desenvolupament d’un càncer.

Tanmateix, aquestes proves només es recomana que se les facin les dones que hagin tingut relacions sexuals i dins d’un programa de detecció precoç i prevenció de càncer de coll uterí. En el programa actual de detecció precoç de Catalunya, la citologia cervicovaginal es recomana com a prova de cribratge a les dones d'entre 25 i 29 anys, i el test del VPH a les dones entre 30 i 65 anys.

Actualment, el protocol de detecció precoç de càncer de coll uterí s’està actualitzant a Catalunya i la seva implementació s’està fent de manera progressiva a tot el territori; per això, segons on visquis, pot ser que encara que tinguis 30 anys o més et facin una citologia com a prova de detecció precoç. No t’has de preocupar per si et fan una prova o una altra. Totes dues han demostrat ser eficaces per a la detecció del càncer de coll uterí. No obstant això, és important repetir la prova de detecció precoç en el termini indicat, segons la prova que es faci.

Actualment, no existeix cap tractament per curar la infecció pel VPH. En més del 90% de les persones infectades pel VPH, el cos l’elimina de forma natural. No obstant això, hi ha tractaments per a les malalties que el VPH pot produir:

  • Les berrugues genitals. Les berrugues o condilomes es poden eliminar utilitzant cremes antivirals o bé mitjançant crioteràpia o làser. Tot i haver rebut tractament, les berrugues poden reaparèixer requerint un nou tractament.
  • Les lesions precanceroses del coll uterí. Si la infecció pel VPH no s’elimina, aquesta pot provocar canvis a les cèl·lules del coll uterí que podrien desenvolupar a càncer. Són les anomenades lesions precanceroses, que són lesions benignes en què el tractament és molt efectiu i evita que es desenvolupi el càncer.

No hi ha cap motiu per deixar de tenir relacions sexuals si la teva prova de detecció del VPH és positiva. El VPH és molt comú i no hi ha cap manera de saber si la vostra parella també té la infecció o no. En tot cas, es recomana l’ús del preservatiu ja que redueix el risc de transmissió.

Sí. La transmissió del VPH es produeix durant les relacions sexuals (vaginals, anals o orals) no protegides, amb penetració o sense, amb una persona que estigui contagiada pel VPH, tingui o no lesions visibles. La infecció genital pel VPH és la infecció de transmissió sexual més freqüent entre les persones sexualment actives, ja sigui en relacions heterosexuals o homosexuals.

Si teniu parella en el moment de conèixer que esteu infectades pel VPH, podria ser que la vostra parella sexual ja tingui la infecció pel VPH, tot i no tenir cap símptoma, i també és molt probable que pugui eliminar la infecció pel seu compte.

El risc de transmissió es pot reduir amb l’ús del preservatiu. Tenir relacions sexuals amb preservatiu pot disminuir el risc d’infecció i la seva utilització és sempre aconsellable per l’efecte protector que té davant altres malalties de transmissió sexual i per evitar l'embaràs no desitjat.

Per descomptat que sí. Tenir una infecció pel VPH no afecta la capacitat de quedar-se embarassada.

La vacuna contra el VPH protegeix de manera eficaç contra les infeccions del VPH que causen la majoria dels càncers de coll uterí i les berrugues genitals.

La vacuna contra el VPH és un producte biològic que en ser administrat estimula la creació de defenses davant els tipus del virus inclosos a la vacuna. Amb la vacunació s’aconsegueix que, en el moment d’entrar en contacte amb el virus, el sistema immunitari s’activi ràpidament i eviti la infecció. Evitant la infecció, evitem les malalties provocades pel virus incloses en les vacunes, que en el cas del VPH pot arribar a ser tan greu com un càncer de coll uterí.

Actualment, hi ha tres vacunes disponibles:

  • Gardasil 9®, que prevé la infecció pel VPH dels tipus 6, 11, 16, 18, 31, 33, 45, 52 i 58
  • Gardasil®, que prevé la infecció pel VPH dels tipus 6, 11, 16 i 18
  • Cervarix®, que prevé la infecció pel VPH dels tipus 16 i 18.

Els VPH tipus 16 i 18 són responsables del 70% dels casos de càncer de coll uterí i d’una fracció variable dels càncers de vulva, vagina, penis, anus i orofaringe associats al VPH. Els tipus de VPH 31, 33, 45, 52 i 58 són responsables d’un 20% addicional dels casos de càncer de coll uterí. Els tipus 6 i 11 són responsables del 95% de les berrugues genitals.

Per assegurar que la vacuna sigui el més efectiva possible, es recomana administrar-la a les noies abans d’iniciar les relacions sexuals. En les nenes i dones que hagin iniciat les seves relacions sexuals, l’eficàcia de la vacuna pot ser menor, atès que, si en el moment de la vacunació està infectada per algun dels tipus virals que conté la vacuna, aquesta no podrà ajudar-la a resoldre la infecció. Tanmateix, quedarà immunitzada pels altres tipus inclosos en la vacuna dels quals no tingui una infecció activa en el moment de la vacunació.

La vacunació es pot iniciar a partir dels 9 anys d’edat i no hi ha edat límit per vacunar-se. El Departament de Salut finança la vacuna en el marc del programa de vacunacions sistemàtiques en noies de sisè de primària (11-12 anys).

A més de la vacunació de les noies de 12 anys dins del programa de vacunació escolar, a Catalunya, la vacunació contra el VPH també està finançada per als col·lectius següents:

  • Dones a les quals s’ha diagnosticat una lesió precancerosa d’alt grau o un adenocarcinoma cervical in situ.
  • Dones i homes amb infecció pel VIH fins als 26 anys d’edat.
  • Dones amb trasplantament de progenitors hematopoètics o d’òrgan sòlid fins als 26 anys d’edat.
  • Dones i homes amb síndrome d’insuficiència medul·lar congènita (que inclou l’anèmia de Fanconi i la disqueratosi congènita, entre d’altres).
  • Homes que tenen relacions sexuals amb altres homes fins als 26 anys d’edat.
  • Persones treballadores del sexe (homes i dones) fins als 26 anys d’edat.
  • Persones que hagin patit un abús sexual fins als 26 anys d’edat.

La vacuna contra el VPH és una vacuna molt segura, comparable amb altres vacunes que s’administren de manera rutinària i no s’han observat efectes secundaris importants. Com qualsevol altra vacuna, la vacuna contra el VPH pot produir molèsties locals en el lloc d'administració (com ara dolor, inflamació i vermellor) i/o malestar general (febre moderada, mal de cap o marejos) en algun cas. No s'han observat efectes adversos importants.

La vacunació contra el VPH també ajuda a protegir altres persones. Com més persones es vacunin a la comunitat, menys es propagarà la malaltia.

Podeu demanar més informació sobre les infeccions de transmissió sexual (ITS) als professionals de l'atenció primària, al vostre especialista en ginecologia o llevadora de l’ASSIR, al vostre farmacèutic o farmacèutica, o podeu trucar al 061 Salut Respon.

Data d'actualització:  07.07.2021