Contacte
La majoria de les proves de diagnòstic per la imatge són ben senzilles i no requereixen cap tipus de preparació. Per a algunes cal preparar-se abans i poden comportar alguna molèstia. Abans d'aplicar-se, s'ha demostrat científicament que serveixen per obtenir dades rellevants per al diagnòstic de certes malalties i que són segures. Ara bé, cal fer-les servir només quan cal, perquè si se n'abusa hi pot haver certs riscos. Per això, els professionals que s'hi dediquen i hi estan en contacte contínuament han de protegir-se.
Les proves de diagnòstic fan servir:
- Radiacions ionitzants (radiodiagnòstic), en el cas de les radiografies, la tomografia computada (TC), mamografia i la medicina nuclear (MN).
- Ultrasons, en el cas de les ecografies.
- Camps magnètics, en el cas de les ressonàncies magnètiques (RM)
- Substàncies que es beuen o s'injecten com a contrast per poder observar els òrgans o els fluids del cos en diferents proves de diagnòstiques.
- De vegades, per poder veure millor algunes parts del cos pot ser necessari administrar un contrast. El personal sanitari us informarà sobre la prova, us aclarirà qualsevol dubte que tingueu i us farà signar un document de consentiment informat.
El metge o metgessa escull la tècnica més adient en funció dels símptomes i dels òrgans que necessiti explorar. L’especialista en radiologia analitza i interpreta les imatges i en fa un informe signat. En la majoria dels casos amb la història clínica compartida a Catalunya (HC3), el metge o metgessa que us ha demanat la prova disposarà de la informació el dia de la visita. Si no fos així, quan us feu la prova us diran com obtenir-lo.