Endoscòpia digestiva alta o gastroscòpia

És una exploració per visualitzar l’esòfag, l’estómac i el duodè.

Consisteix a introduir per la boca un tub flexible, anomenat endoscopi, que té una petita càmera a la punta, i fer-lo avançar una mica més enllà de l’estómac. Les imatges es veuen en una pantalla.

Per conèixer les causes d’hemorràgies o molèsties digestives, com el dolor d’estómac, l’acidesa o la dificultat per empassar, per detectar diferents lesions, com pòlips, tumors o úlceres i extreure cossos estranys (espines o ossos, monedes, piles o peces de joguines petites, etc.). Durant el procediment, es pot prendre una mostra de teixit (biòpsia) per analitzar-la, o fer els tractaments que siguin necessaris. Per tant, no tan sols és una eina diagnòstica, sinó que també pot ser terapèutica, si escau.

S’introdueix per la boca el tub flexible amb què s’explorarà el tub digestiu. En la majoria de casos, s’administra algun tipus d’anestèsia. En algunes persones és millor l’anestèsia local (al coll) i, en d’altres, la sedació general. L’especialista ho ha de valorar.

El personal sanitari us informarà sobre la prova, us aclarirà qualsevol dubte que tingueu i us farà signar un document de consentiment informat.

Heu d’estar en dejú 6 hores abans de la prova. Durant aquest temps, ni tan sols es pot prendre aigua. Si porteu alguna pròtesi cardíaca o preneu algun medicament, heu d’avisar abans el metge o la metgessa.

Quan es faci la prova amb sedació és important tenir en compte que heu de venir acompanyats d’una altra persona adulta i que no podeu conduir quan marxeu.

Quan el procediment s’efectua amb anestèsia local al coll, en alguns casos es pot notar sensació de nàusea. En acabar, podreu començar a menjar al cap d’uns 20-30 minuts, quan sentiu el coll ben despert.

Si us feu la prova amb sedació, el més probable és que no us adoneu del procediment i no recordeu res. Al cap d’una hora, podeu beure una mica d’aigua i, si la tolereu bé, començar a menjar normal.

Un equip constituït per l’especialista en endoscòpia, infermers i, si escau, l’anestesista. L’equip estarà pendent de vosaltres durant tota la prova.

L’endoscopista interpretarà la prova i n’emetrà un informe.

Quan cal trobar l’origen d’algun dolor o hemorràgia que afecta l’esòfag, l’estómac i/o el duodè.

Aviseu el metge o la metgessa:

• Si creieu que esteu embarassada, ja que caldrà confirmar l’embaràs i valorar la idoneïtat de l’exploració.
• Si doneu el pit, ja que també caldrà valorar la idoneïtat de l’exploració.
• Si preneu algun medicament anticoagulant, com ara el Sintrom, el Plavix o l’aspirina.
• Si porteu marcapassos.

Pot ser que, després de fer la prova, el metge o la metgessa decideixi fer proves addicionals. En qualsevol cas, si cal fer més exploracions, no sempre vol dir que s’hagi detectat res anormal, sinó que calen altres tipus d’imatges.

Data d'actualització:  09.01.2018