La radiologia contrastada és una forma de diagnosticar que inclou diverses proves; aquestes proves poden variar lleugerament en funció dels protocols de treball dels diferents serveis i centres.

Consisteix a realitzar un estudi sobre les formes i el funcionament de les diferents estructures del cos humà mitjançant una pantalla de fluorescència amb raigs X i un medi de contrast o substància opaca en aquests raigs (com el bari i el iode) que s’injecta, s’ingereix o s’introdueix en forma de lavativa depenent del cas, i que facilita la visualització d’aquestes estructures.

Serveix per detectar l’existència d’alguna malaltia com ara úlceres, pedres, tumors benignes, tumors malignes, processos inflamatoris i valoracions postquirúrgiques. 

Just abans de realitzar aquestes proves cal que us despulleu, us descalceu i us poseu una bata; també és necessari que us traieu les joies i els objectes metàl·lics perquè interfereixen en la visualització i interpretació de les imatges.

A continuació, us administren el contrast i s’obtenen les radiografies. Durant el procés de captació d’imatges, en la majoria de les exploracions, us indiquen diferents posicions, com ara dempeus o ajaguts a la taula d’estudi; també us demanen que estigueu immòbils i sense respirar per evitar que les radiografies quedin borroses.

Per a la majoria d’aquestes proves cal que estigueu en dejú almenys 6 hores abans que comenci; durant aquest període de temps no és convenient que fumeu.

Per a les radiografies contrastades del sistema digestiu, l’estómac ha d’estar buit perquè l’estudi sigui vàlid per al diagnòstic.

Pot ser trobeu desagradable el sabor i la consistència de la preparació del líquid de contrast, ja que normalment és espès i terrós (en el cas del bari) i amb gust d’anís (si s’utilitza una altre substància alternativa); a més, en ingerir-lo podeu tenir ganes d’eructar. En el cas del iode podeu notar una lleugera sensació d’escalfor a la cara, al coll i sobretot a la zona genital.

També us adonareu que la taula d’estudi on us faran la prova és dura i freda.

Personal tècnic o un infermer/a us farà la prova i us controlarà en tot moment; l’estudi es fa en una sala especialment condicionada per a cada exploració. El radiòleg o la radiòloga supervisa la prova, interpreta les imatges i emet un informe signat per al metge o la metgessa que ha sol·licitat l‘estudi.

Atès que són exploracions que utilitzen raigs X, cal que aviseu el vostre metge o metgessa i el personal infermer o tècnic si esteu embarassada o creieu que podeu estar-ho.

Són proves diagnòstiques no invasives ja que el contrast que us administren no acostuma a produir reaccions al·lèrgiques, excepte en persones al·lèrgiques al iode; a més, els productes utilitzats en la radiografia contrastada no són radioactius.

Heu de ser conscients que aquest tipus d’exploracions us poden fer sentir incòmodes.

La radiologia contrastada inclou altres proves menys habituals, com ara la sialografia o estudi de les glàndules salivals, l’esofagograma o exploració de l’esòfag i la defecografia o valoració de la funció evacuant del recte. 

Hi ha diferents tipus de radiografies contrastades, que es classifiquen segons el sistema o la part del cos que s’estudia.