Contacte
Diversos estudis mostren com les mans actuen de vector en la transmissió d’infeccions, o bé contaminant les superfícies que amb posterioritat tocaran els mateixos malalts, o bé en contactar amb superfícies o objectes contaminats i tocar després els malalts sense haver fet una higiene prèvia.
L’acció per evitar que les mans actuïn com a vector sobre la qual hi ha més proves científiques, i que es recomana amb més freqüència, és la fricció de les mans amb preparats alcohòlics abans i després del contacte directe amb els pacients. Tant l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com els Centers for Diseases Control and Prevention (CDC) concedeixen a aquesta acció un grau d’evidència científica màxim (IA).
Per aconseguir la millora en l'adhesió d’aquest procediment, l’OMS proposa que s’engeguin campanyes ben organitzades en les quals mitjançant un abordatge multimodal es formi els treballadors sanitaris, se’ls informi, se’ls ho recordi, se’ls avaluï, se’ls observi, se’ls impliqui, etc. I no només cal fer-ho amb els treballadors sanitaris, sinó també amb els polítics, els gestors, els líders del sistema sanitari, i amb les associacions de malalts i la ciutadania, que d’una forma o una altra poden influir en el compliment d’aquest procediment.
La higiene de mans és, per tant, una de les mesures essencials per prevenir la transmissió d’infeccions i, més enllà de seguir la tècnica, la freqüència i els 5 moments establerts per l’OMS, és fonamental adoptar altres bones pràctiques diàries que, en algunes ocasions, passen desapercebudes.
Tots els professionals o dispensadors de serveis d’atenció sanitària, o qualsevol persona que participi directament o indirectament en l’atenció a un pacient han de mantenir la higiene de les mans i han de saber com fer-la correctament en el moment adequat.
- Netegeu-vos les mans fregant-les amb un desinfectant a base d’alcohol com a mitjà habitual preferent per desinfectar les mans quan no estiguin visiblement brutes. És més ràpid, més eficaç i les mans ho toleren millor que rentant-les amb aigua i sabó.
- Renteu-vos les mans amb aigua i sabó quan estiguin visiblement brutes, tacades de sang o d’altres fluids corporals, o després d’anar al vàter.
- Quan sospiteu o tingueu constància que heu estat exposat a patògens que alliberen espores i, en particular, a brots de Clostridium difficile, el mètode preferible és rentar-vos les mans amb aigua i sabó.
Informació relacionada
1. Abans de tocar el pacient
- PER QUÈ? Per protegir el pacient de la colonització (i, en alguns casos, de la infecció exògena) de gèrmens nocius presents a les vostres mans.
- QUAN? Netegeu-vos les mans abans de tocar un pacient quan us hi acosteu.
2. Abans de realitzar una tasca de neteja o asèptica
- PER QUÈ? Per evitar que gèrmens perjudicials, inclosos els del pacient mateix, n’infectin l’organisme.
- QUAN? Renteu-vos les mans immediatament abans de tocar qualsevol cosa que pugui generar un risc greu d’infecció del pacient (per exemple, una membrana mucosa, pell danyada, un dispositiu mèdic invasiu).
3. Després del risc d’exposició a líquids corporals
- PER QUÈ? Per protegir-vos de la colonització o infecció de gèrmens del pacient i per evitar la propagació de gèrmens a les instal·lacions d’atenció sanitària.
- QUAN? Renteu-vos les mans quan finalitzeu qualsevol activitat que comporti risc d’exposició a fluids corporals (i després de treure-us els guants).
4. Després de tocar el pacient
- PER QUÈ? Per protegir-vos de la colonització de gèrmens del pacient i per evitar la propagació de gèrmens a les instal·lacions d’atenció sanitària.
- QUAN? Renteu-vos les mans quan acabeu la visita al pacient, si l’heu tocat.
5. Després del contacte amb l’entorn del pacient
- PER QUÈ? Per protegir-vos de la colonització de gèrmens del pacient que poguessin estar presents en superfícies/objectes al seu voltant, i per evitar la propagació de gèrmens a les instal·lacions d’atenció sanitària.
- QUAN? Netegeu-vos les mans després de tocar qualsevol objecte o moble quan finalitzeu la visita a un pacient sense haver-lo tocat.
Informació relacionada
Hi ha 5 bones pràctiques clau que, acompanyant la higiene de mans, reforcen la prevenció d’infeccions durant l'atenció sanitària:
- Utilitzar guants només quan estigui indicat
L’ús innecessari de guants pot augmentar el risc de contaminació creuada. Per aquest motiu, cal utilitzar-los només quan estigui indicat i prioritzar la higiene de mans abans i després del contacte amb el pacient i el seu entorn. - Mantenir les ungles curtes, netes i sense esmalt
Les ungles llargues i pintades poden acumular microorganismes i dificultar una higiene de mans efectiva. Per garantir una atenció segura, les recomanacions sanitàries són portar les ungles curtes, netes i sense esmalt. - Evitar l’ús de joies durant la jornada assistencial
Les joies, com anells, polseres o rellotges, poden ser un focus de contaminació i impedir una correcta higiene de mans. Es recomana evitar portar complements durant la jornada laboral en entorns sanitaris. - Portar l'uniforme adequat i el cabell recollit
El compliment de la normativa en l’ús de l’uniforme sanitari és essencial per evitar la transmissió d’agents patògens. A més, portar el cabell recollit ajuda a mantenir una higiene correcta i evita riscos innecessaris per als pacients i professionals. - Descontaminar els dispositius assistencials després de cada ús
El material d’exploració ha de ser descontaminat adequadament entre cada pacient. Aquesta pràctica redueix significativament el risc de transmissió d’infeccions i garanteix un entorn més segur.