Els determinants socials de la salut generen desigualtats. Les circumstàncies personals, socials i econòmiques, entre d’altres, fan que algunes persones tinguin més probabilitats de tenir una bona salut que d'altres. Un fet intrínsecament injust i evitable.
En aquest sentit, l’equitat en salut cerca que totes les persones, independentment de la seva posició social, puguin assolir plenament el seu màxim potencial en salut. I per aconseguir-ho, cal guiar la distribució dels recursos.
Un exemple: el gènere i infarts
Imagineu-vos una persona patint un atac de cor. Heu atorgat un gènere a la persona? Quin?
Existeix una creença popular que les malalties cardiovasculars són cosa d’homes, malgrat que actualment esdevenen la primera causa de mortalitat en dones. En el cas de l’infart, una emergència mèdica que pot afectar tothom, la detecció i el tractament han patit, tradicionalment, un biaix de gènere.
En el cas de les dones, l’atac de cor es pot manifestar de manera diferent que en els homes, amb símptomes com ara debilitat, sensació d’indigestió o fatiga. Això fa que costi més de reconèixer que estan patint un infart i es trigui més a demandar o rebre atenció urgent (o fins i tot es pensi que no la necessiten), i que presentin, per tant, més risc de patir seqüeles greus i de morir.
Per aquest motiu, el Pla Director de Malalties Cardiovasculars revisa els circuits i sistemes establerts des d’un enfocament interseccional i basat en els drets humans, Una estratègia d’aquest tipus esdevé essencial per disminuir les desigualtats que encara prevalen en el nostre sistema, en àmbits com el gènere, l’origen, la classe social o la religió.