Els parkinsonismes atípics són malalties neurodegeneratives cròniques amb característiques similars a la malaltia del Parkinson (MP), sobretot en fases inicials. Inclouen, entre d’altres, l’atròfia multisistèmica (AMS), la paràlisi supranuclear progressiva (PSP) i la degeneració corticobasal (DCB).
Igual que l’MP, provoquen rigidesa i dificultats en la marxa i l’equilibri. Aquestes similituds, la manca de proves diagnòstiques específiques i el fet que afectin poques persones en relació amb el conjunt de la població fan que moltes vegades es confonguin amb l’MP, de manera que diagnosticar-les esdevé tot un repte per al sistema sanitari.
Malgrat això, també hi ha altres factors que diferencien els parkinsonismes atípics de l’MP i, alhora, entre ells. Un exemple és el tipus de proteïna que s’acumula al sistema nerviós, que en el cas de l’AMS i l’MP és l’alfasinucleïna i en el de la PSP i la DCB, la tau.
Segons el tipus de proteïna i l’àrea del sistema nerviós on s’acumula, els símptomes i el progrés de les malalties són diferents. Un bon diagnòstic contribueix a adequar els diferents tractaments farmacològics i no farmacològics i a millorar la qualitat de vida de les persones afectades.
Malaltia neurodegenerativa minoritària que afecta el sistema nerviós i és fruit de l’acumulació anòmala d’una proteïna anomenada alfasinucleïna.
Paràlisi supranuclear progressiva
Malaltia neurològica minoritària que afecta els moviments corporals, la marxa i l’equilibri, així com els moviments oculars.
Malaltia minoritària degenerativa del sistema nerviós central, que es produeix per l’acumulació anormal de la proteïna tau en diferents àrees del cervell.
Accés a informació i materials d’interès per als professionals de la salut implicats en el maneig dels parkinsonismes atípics.