Contacte
La paràlisi supranuclear progressiva (PSP) és una malaltia neurològica minoritària que s’inclou dins del grup dels parkinsonismes atípics. Afecta els moviments corporals, la marxa i l’equilibri, així com els moviments oculars.
Presenta molts símptomes similars a la malaltia de Parkinson, però es manifesta més tard (al voltant dels 60 anys) i evoluciona més de pressa i amb pitjor pronòstic.
Actualment, se’n desconeix la causa, però les investigacions més recents indiquen que la malaltia és conseqüència del dany progressiu d’algunes cèl·lules cerebrals, principalment al tronc encefàlic.
La PSP acostuma a aparèixer aleatòriament, sense una causa coneguda que n’expliqui el desenvolupament.
La PSP afecta els moviments de la persona i pot provocar pèrdua de l’equilibri, dificultat per empassar i/o parlar i problemes en els moviments oculars. La pèrdua d’equilibri en caminar acostuma a ser un dels primers símptomes. A mesura que la malaltia avança, els moviments oculars poden ser lents i poden aparèixer dificultats per mirar de dalt a baix i per obrir les parpelles.
La PSP també pot afectar el pensament, la conducta i la salut mental. La persona afectada pot presentar falta de motivació, depressió, alteracions en la percepció, canvis en la personalitat, problemes per dormir i un discurs lent i confús.
El diagnòstic de la PSP es basa en l’exploració clínica, l’avaluació neuropsicològica i l’exclusió d’altres malalties com el Parkinson.
Les dificultats per caminar, parlar i empassar, així com els moviments oculars que presenten les persones amb PSP poden contribuir al diagnòstic.
Actualment no hi ha cap prova ni tècnica de neuroimatge que permeti confirmar el diagnòstic de la malaltia.
No hi ha un tractament curatiu per a la malaltia. Alguns fàrmacs, com la levodopa, poden alleujar-ne els símptomes i millorar la qualitat de vida. Altres exemples són:
- L’amantadina, per alleujar el bloqueig de la marxa.
- El coenzim Q10, per controlar la disfunció motora i cognitiva.
- Altres medicaments anticolinèrgics, per millorar els trastorns de la veu i de la parla.
El tractament també inclou teràpies no farmacològiques des de diferents especialitats:
- Logopèdia, per prevenir i tractar alteracions de la veu, de la comunicació i de les funcions orofacials i deglutòries.
- Psicologia clínica, per abordar els aspectes emocionals, cognitius i conductuals.
- Neuropsicologia, per a la valoració cognitiva.
- Fisioteràpia, per mantenir la mobilitat i reduir les contractures i els espasmes musculars.
- Nutrició i dietètica, per prevenir la malnutrició en persones amb dificultats per empassar (disfàgia), controlar l’excés de pes i/o mantenir la ingesta de proteïnes adequada.
- Teràpia ocupacional, per treballar l’entrenament de les activitats bàsiques de la vida diària i les adaptacions a l’entorn, a fi d’aconseguir la màxima autonomia i millorar la qualitat de vida.
- Rehabilitació, per mantenir o millorar la capacitat funcional, prevenir la pèrdua de mobilitat i reduir el risc de caigudes.
