Contacte
La malaltia de Parkinson és un trastorn degeneratiu del sistema nerviós central que té com a símptomes principals tremolor de repòs (a les mans, els braços, les cames i la mandíbula o el cap), rigidesa (engarrotament de les extremitats i el tronc), lentitud en els moviments i inestabilitat postural (deteriorament de l'equilibri).
La malaltia de Parkinson és alhora crònica, progressiva i multisistèmica: els símptomes empitjoren amb el temps. A mesura que es tornen més pronunciats, les persones afectades poden tenir dificultat per caminar, parlar o fer tasques senzilles.
En les etapes tardanes, freqüentment poden aparèixer complicacions com fluctuacions motores i no motores, discinèsies (trastorn dels moviments voluntaris o aparició de moviments anormals involuntaris), trastorns cognitius i de la conducta, i també ofecs, pneumònia i caigudes que poden portar fins i tot a la mort. L'evolució dels símptomes és molt variable: pot durar vint anys o més, tot i que en algunes persones evoluciona més ràpidament.
És el segon trastorn neurodegeneratiu més prevalent actualment i afecta pràcticament per igual dones i homes. Té més incidència en els països desenvolupats, possiblement a causa de l'exposició major a pesticides o altres toxines. A Catalunya hi ha diagnosticades 29.152 persones de malaltia de Parkinson amb una edat mitjana de 80 anys per a les dones i 77 per als homes, i al voltant del 8% són menors de 65 anys d’edat.
Destaquem
En la malaltia de Parkinson les alteracions motores més característiques es produeixen quan les cèl·lules nervioses, o neurones, que hi ha en una àrea del cervell coneguda com a substància negra, moren o es danyen. Normalment, aquestes neurones produeixen una substància química important per al cervell anomenada dopamina, responsable de transmetre senyals entre la substància negra i la següent estació de relleus del cervell per produir moviments suaus i decidits.
La pèrdua de dopamina produeix patrons anormals d'activació nerviosa dins del cervell que causen deteriorament del moviment. La majoria de persones afectades han perdut del 60% al 80% o més de cèl·lules productores de dopamina a la substància negra quan apareixen els símptomes.
Les persones amb Parkinson també perden els acabaments nerviosos que produeixen la norepinefrina, la missatgera química principal del sistema nerviós simpàtic, que controla moltes funcions automàtiques del cos, com el pols i la pressió arterial. Això explica algunes de les característiques no motrius vistes en la malaltia de Parkinson, incloent-hi la fatiga i anormalitats en la regulació de la pressió arterial.
Símptomes primerencs
Els símptomes primerencs de la malaltia de Parkinson són tènues, es produeixen gradualment i poden durar molt de temps. Aquests símptomes poden ser:
- Tremolors lleus.
- Dificultat per aixecar-se d'una cadira.
- Parla molt suau.
- Escriptura lenta i petita.
- Pèrdua del fil d'una paraula o un pensament.
- Cansament, irritabilitat o depressió sense una raó aparent.
- Manca d'expressió a la cara.
- Moviment anòmal d'un braç o una cama.
- Rigidesa, inestabilitat o lentitud inusual.
- Disminució de l’olfacte i restrenyiment.
- Alteracions del son, fonamentalment insomni i moviments anormals, i en ocasions violents, de cames i braços durant la fase REM del son.
A mesura que evoluciona la malaltia, el tremolor que afecta la majoria de les persones amb Parkinson pot començar a interferir en les activitats quotidianes. És el símptoma habitual que fa que les persones busquin ajuda mèdica.
Símptomes motors
Els quatre símptomes motors primaris de la malaltia de Parkinson són:
- Tremolor de repòs: moviment rítmic endavant i enrere a una velocitat de quatre a sis batecs per segon. Sovint comença a una mà, encara que de vegades afecta primer un peu o la mandíbula. Sol desaparèixer durant el son i millora amb el moviment intencional.
- Rigidesa: els músculs romanen constantment tensos i contrets, hi ha resistència a la seva mobilització i la persona té dolor, o sent rigidesa o debilitat.
- Retard, pèrdua o alentiment del moviment espontani i automàtic: la persona no pot fer ràpidament moviments rutinaris.
- Inestabilitat postural i alteració de la marxa: fa que les persones malaltes caiguin fàcilment. També poden desenvolupar una postura encorbada amb el cap inclinat i les espatlles caigudes, i caminar a passos petits i arrossegant els peus.
Símptomes no motors
És cada cop més important reconèixer la presència de signes no motors que són una constant en el curs de la malaltia i motiu d'alteració de la qualitat de vida.
Són freqüents l'apatia, l'estat d'ànim depressiu, l'ansietat, les alteracions del son (insomni i somnolència), les alteracions d'atenció i de concentració, el deteriorament cognitiu i l'alentiment del pensament, els trastorns autonòmics (relacionats amb el sistema nerviós autònom, que controla les funcions involuntàries de les vísceres, com la freqüència cardíaca, la digestió, o la freqüència respiratòria), el cansament i el dolor, entre d'altres.
En el curs de la malaltia, quan apareixen les fluctuacions motores també cal identificar els canvis no motors que poden associar-s'hi.
Actualment no existeixen proves sanguínies o de laboratori que ajudin a diagnosticar la malaltia de Parkinson esporàdica. Per això, el diagnòstic es basa en la història clínica i en un examen neurològic precís.
La malaltia a vegades pot ser difícil de diagnosticar amb precisió per dues raons:
- Els signes i símptomes primerencs de Parkinson poden ser atribuïts als efectes de l'envelliment normal.
- Hi ha altres malalties, anomenades parkinsonismes, que produeixen símptomes similars, com ara l’Atròfia Multisistèmica (AMS), la Paràlisis Supranuclear Progressiva (PSP) i la Degeneració Corticobasal (DCB).
Per fer un diagnòstic precís, els neuròlegs especialistes en trastorns del moviment poden sol·licitar ecografies del tronc cerebral, proves de neuroimatge dinàmiques, o proves de laboratori que permeten afirmar o descartar altres malalties.
No hi ha un tractament curatiu de la malaltia de Parkinson, però sí mesures estabilitzadores i de control dels símptomes.
Tractament amb medicaments
El tractament farmacològic per a la malaltia de Parkinson inclou tres categories:
- fàrmacs que funcionen directament o indirectament per augmentar el nivell de dopamina al cervell (levodopa);
- fàrmacs que actuen sobre altres neurotransmissors corporals per alleugerir símptomes com ara les tremolors i la rigidesa muscular, i
- medicaments que ajuden a controlar els símptomes no motors de la malaltia, com ara la depressió, l'ansietat i, en fases avançades de la malaltia, el deteriorament cognitiu.
En els primers anys de tractament la resposta als fàrmacs que funcionen directament o indirectament per augmentar el nivell de dopamina al cervell és molt bona. Posteriorment el benefici es manté però poden aparèixer complicacions de tipus motor com les fluctuacions i discinèsies, o psiquiàtriques (al·lucinacions, deliris, alteració i deteriorament cognitiu).
Existeixen diversos fàrmacs que s’utilitzen quan es comença a observar una reducció en l’eficàcia de L-DOPA o bé quan comencen a aparèixer complicacions pròpies de la malaltia.
En les fases avançades de la malaltia, es disposa d’altres teràpies que s'utilitzen en casos concrets quan la teràpia farmacològica administrada per via oral ja no és suficient.
Teràpies de suport i complementàries
També hi ha una àmplia varietat de teràpies de suport i complementàries per a la malaltia de Parkinson:
- Tècniques fisioterapèutiques estàndard, ocupacionals i del llenguatge, les quals poden millorar els trastorns de la marxa i de la veu, els tremolors i la rigidesa.
- Intervenció cognitiva per millorar el deteriorament cognitiu.
- Dieta rica en fibra i amb abundància de líquids per alleugerir el restrenyiment.
- L'exercici ajuda a millorar la mobilitat i la flexibilitat. Alguns metges i metgesses indiquen exercicis d'enfortiment muscular per tonificar els músculs i per sotmetre els rígids i poc usats a un rang complet de moviment.
- Altres teràpies complementàries: massatges, ioga, taitxí, hipnosi, acupuntura i la tècnica d'Alexander, que optimitza la postura i l'activitat muscular.
Encara que la malaltia de Parkinson generalment evoluciona lentament, acaba afectant les rutines diàries més bàsiques, des de socialitzar-se amb els amics i gaudir de relacions normals amb els familiars, fins a guanyar-se la vida i portar una casa. Aquests canvis poden ser difícils d'acceptar.
Els grups de suport poden ajudar en l'aspecte emocional de la malaltia i oferir informació valuosa, consells i experiència a les persones amb Parkinson i a les seves famílies i assistents.
Les persones amb malaltia de Parkinson poden alleugerir la por del desconegut i assumir un paper positiu per mantenir la salut si s'informen detalladament de la malaltia. Molts pacients continuen treballant a temps parcial o complet, encara que finalment hagin d'ajustar el seu horari i ambient laboral per fer front a la malaltia.
-
-
Reordenació de la cirurgia dels trastorns del moviment (03/2018) (Obre en una nova finestra)
Aquesta Instrucció del CatSalut estableix, d’acord amb el Pla de reordenació dels serveis de cirurgia d’alta especialització, l’ordenació del procés pel que fa a la confirmació diagnòstica, la indicació i la realització dels procediments quirúrgics dels pacients que requereixen cirurgia per al tractament de trastorns del moviment, i les unitats expertes en cirurgia dels trastorns del moviment i els centres hospitalaris de proximitat que els queden assignats.
-
-
-
-