Contacte
El procediment de sol·licitud de la prestació d’ajuda per morir requereix (o pot requerir) la participació de diverses persones, cadascuna de les quals desenvolupa un rol diferent.
El metge/essa responsable és aquell que atén la sol·licitud de prestació d’ajuda per morir d’una persona. És l’interlocutor principal del procediment i el responsable de coordinar i realitzar tot el procés d’informació, deliberació i tramitació de la documentació, així com de l’assistència requerida per practicar l’eutanàsia.
El metge/essa consultor/a ha de tenir formació en l’àmbit de les malalties que pateix la persona sol·licitant i no ha de pertànyer al mateix equip assistencial que el metge/essa responsable. És qui fa un segon informe valorant si la persona compleix els requisits per rebre la prestació d’ajuda per morir.
Els professionals d’infermeria formen part del procés, estan presents en la recepció de la sol·licitud, acompanyen la persona sol·licitant, participen en el procés deliberatiu i comparteixen tasques i funcions en el decurs del procés amb el metge/essa responsable.
Alhora, estan presents en la realització de les PRAM, col·locant els dispositius necessaris per administrar de manera directa la medicació, o bé donant les indicacions pertinents per a l’autoadministració amb la màxima cura.
Finalment, també realitzen les primeres cures post mortem i donen suport tant a qui rep la prestació com als familiars i/o persones properes. Així doncs, aporten una visió integradora de l’atenció, tenint en compte tant els aspectes humans com els més tècnics.
L’equip assistencial està format per professionals d’altres camps a banda dels de l’àmbit de la medicina i infermeria. Cal destacar especialment el paper dels professionals en l’àmbit del treball social i la psicologia.
Els professionals del treball social són membres de l’equip d’atenció multidisciplinari que intervenen en el procés de presa de decisions i acompanyament a petició del metge/essa responsable i quan la persona sol·licitant ho demana, així com quan, se’ls requereixen informes i valoracions en casos concrets.
La finalitat de la seva intervenció és assessorar la persona sol·licitant i la seva família sobre aspectes socials, familiars i administratius del procés i, si escau, informar sobre les mesures de suport social existents que no s’hagin activat prèviament i puguin influir en la presa de decisions.
Els professionals especialistes en psicologia també tenen un paper rellevant en les funcions d’acompanyament i suport al pacient i als professionals de l’equip assistencial en els casos en què és necessari.
El professional mèdic també pot requerir suport psicològic al llarg del procés deliberatiu. Atendre situacions de malaltia incurable o patiment elevat fins al moment de donar compliment al desig de mort s’acompanya d’un alt impacte emocional en els professionals implicats. La pràctica de l’eutanàsia pot provocar un patiment sobre el qual cal estar alerta, prevenir i atendre, si arriba el cas.
La figura del referent territorial i institucional té un paper molt rellevant en tot el procés. La seva tasca principal és donar suport i acompanyar els professionals que reben la sol·licitud i realitzen la prestació d’ajuda per morir per donar compliment a la llei, així com vetllar per la coordinació de la prestació entre les diferents línies assistencials i àmbits territorials.
La CGAC és l’òrgan plural i multidisciplinari, amb independència funcional, que té com a finalitat garantir l’aplicació correcta de la Llei orgànica de regulació de l’eutanàsia (LORE) a Catalunya.
Actualment, la Comissió està formada per 12 metges i 12 juristes, els quals actuen com a duples, 4 professionals d’infermeria, 2 psicòlegs, 2 treballadores socials, 2 representants de la societat civil i 1 secretària.
A la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya li corresponen les funcions següents:
- Verificar en cada cas, prèviament a la realització de la prestació d’ajuda per morir, el compliment dels requisits que estableix la LORE. Aquesta verificació prèvia la fa una dupla, la qual està formada per un professional mèdic i un altre jurista de la CGAC.
- Resoldre les reclamacions que li formulin les persones sol·licitants en un termini màxim de 20 dies. Les persones sol·licitants poden interposar reclamacions davant la CGAC en els supòsits següents:
- Informe desfavorable per part del metge/essa responsable.
- Informe desfavorable per part del metge/essa consultor/a.
- Informe desfavorable dels dos membres de la dupla que verifiquen prèviament el cas.
- Resoldre els desacords entre els 2 membres de la dupla en la verificació prèvia del cas.
- Verificar, posteriorment i en el termini màxim de 2 mesos des de l’aplicació de l’ajuda per morir, si la prestació s’ha dut a terme d’acord amb els procediments que preveu la Llei.
- Resoldre dubtes o qüestions que puguin sorgir durant l’aplicació de la LORE, i exercir d’òrgan consultiu.
- Dirimir els conflictes d’interessos que es puguin suscitar en els equips de professionals que intervenen en la prestació de l’ajuda per morir, segons el que preveu l’article 14 de la LORE. La CGAC i l’Oficina PRAM resolen els dubtes que plantegen els professionals sanitaris en relació amb els conflictes d’interessos que sorgeixen en casos concrets.
- Detectar possibles problemes en el compliment de les obligacions que preveu la LORE i proposar, si escau, millores concretes per incorporar-les als manuals de bones pràctiques i als protocols.
Destaquem
L’Oficina de Prestació d’Ajuda per Morir esdevé cabdal per al desenvolupament i funcionament correctes de la prestació. Està formada per un equip de professionals adscrits al Servei de Promoció de la Qualitat i la Bioètica del Departament de Salut.
L’Oficina dona suport tècnic als professionals sanitaris i als membres de la CGAC, i garanteix que la prestació de l’ajuda per morir a Catalunya es realitzi d’acord amb la normativa vigent.
Les principals tasques són el seguiment i la verificació dels expedients PRAM, l’elaboració d’informes, l’anàlisi de dades i, principalment, l’acompanyament en l’àmbit mèdic, jurídic i administratiu als professionals sanitaris, als membres de la CGAC i als referents territorials i institucionals. Així mateix, coordina i gestiona les reunions de la CGAC i s’encarrega de la documentació, els informes i de garantir compliment de la normativa que la regula.
Atenent que hi intervé en tots els processos d’eutanàsia de Catalunya, observa i analitza quines són les dificultats o complexitats que sorgeixen de l’aplicació pràctica de la prestació al territori, i treballa en la millora del desplegament de la Llei en coordinació amb altres àrees del Departament de Salut i el Servei Català de la Salut.
L’Oficina PRAM col·labora amb les diferents comunitat autònomes en relació amb l’assessorament sobre casuístiques en els processos PRAM.
Els seus membres també assisteixen a diverses jornades i formacions organitzades per diferents institucions i centres sanitaris, per informar-los i donar-hi suport tècnic.