Requisits per accedir a la prestació d’ajuda per morir

És la capacitat de prendre una decisió concreta en un moment determinat. Dit d’una altra manera, és la situació en què la persona té l’enteniment i la voluntat suficients per regir-se de manera autònoma, plena i efectiva per si mateixa.

Cal tenir en compte que una persona pot no tenir plena capacitat jurídica, però sí capacitat de fet. És a dir, la capacitat de fet pot existir independentment del fet que hi hagi o s’hagin adoptat mesures de suport judicial per a l’exercici de la seva capacitat jurídica.

L’avaluació de la capacitat de fet per expressar la voluntat de rebre ajuda per morir correspon al metge o metgessa responsable, però és convenient la participació dels diferents professionals de l’equip assistencial i tenir present la possibilitat de fer una consulta a un especialista quan hi hagi dubtes.

El DVA recull per escrit les  instruccions que una persona major d’edat, amb capacitat suficient i de manera lliure, adreça al seu metge o metgessa responsable, per tal que les tingui en compte quan la persona es trobi en una situació en què les circumstàncies no li permetin d’expressar personalment la seva voluntat.

Qualsevol ciutadà o ciutadana pot deixar recollida amb anterioritat la seva voluntat de rebre l’ajuda per morir a través del DVA.

És la que origina patiments físics o psicològics constants i insuportables sense possibilitat d’alleugerir-los, d’una manera que el pacient els consideri tolerables, i que en un context de fragilitat progressiva tinguin un pronòstic de vida limitada.

Fa referència al patiment físic o psicològic constant i intolerable en què es troba una persona com a conseqüència de les limitacions en la seva autonomia que l’impedeixen valer-se per si mateixa en les seves activitats diàries, expressar-se i relacionar-se.

Són limitacions sense possibilitat de curació o de millora i, en ocasions, suposen la dependència absoluta d’altres persones o de suport tecnològic per poder viure.

El patiment és, per tant, una malestar que senten les persones i no els cossos, i no abasta únicament l’angoixa que sent la persona , sinó també el que significa per a ella.