Contacte
El procediment per accedir a la prestació s’inicia en el moment que una persona demana informació sobre l’ajuda per morir a un professional de la salut i formalitza el document de primera sol·licitud amb el metge o metgessa que hagi escollit com a professional responsable. Aquesta persona ha de tenir capacitat de fet i ha de poder prestar la seva conformitat lliure, voluntària i conscient.
Quan la persona interessada no es troba en ple ús de les seves facultats ni pot expressar la voluntat d’accedir a la prestació, només pot accedir-hi si abans d’esdevenir incapaç havia redactat un Document de voluntats anticipades (DVA) on manifestava el seu desig de rebre ajuda per morir arribada una determinada situació. En aquest cas, la sol·licitud la pot fer aquella persona a qui ha designat com a representant en el DVA o qualsevol persona que tingui coneixement de l’existència del DVA. En qualsevol cas, un professional sanitari també pot iniciar la sol·licitud.
El procediment s’adreça a garantir que la decisió de sol·licitar la prestació és:
- Voluntària: decisió pròpia de la persona.
- Persistent: la persona fa dues sol·licituds separades.
- Informada: la persona està ben informada sobre la seva malaltia i les seves opcions de tractament i cures pal·liatives.
- Meditada àmpliament i detalladament amb el metge o metgessa responsable i l’equip que l’atén.
Cal tenir en compte que la persona pot aturar el procediment en qualsevol moment si canvia d’opinió. Només cal que ho comuniqui al seu metge o metgessa responsable.
Què puc fer si cap professional atén la meva sol·licitud?
En cas que cap professional atengui la sol·licitud de PRAM, es pot presentar una reclamació:
- A les Oficines d’Atenció a la Ciutadania dels centres de salut.
- A les Oficines d’Atenció a la Ciutadania de la regió sanitària.
- Per internet, a través del formulari de contacte.
El professional sanitari que atén la demanda de la persona li proporciona un formulari que ha de datar i signar en la seva presència. En aquesta primera sol·licitud ha de declarar que compleix tots els requisits definits per la llei i ha d’exposar els motius pels quals demana la prestació. El metge o metgessa responsable és qui s’encarregarà de coordinar i realitzar tot el procediment d’informació, deliberació i tramitació de la documentació, així com de l’assistència requerida per practicar l’eutanàsia. La persona té plena autonomia per triar aquest professional, que pot ser de qualsevol nivell assistencial (atenció primària, atenció hospitalària, atenció intermèdia o residència) i de l’àmbit públic o privat.
Si una persona, per la seva condició de salut, no pot signar la sol·licitud ni datar-la però disposa de capacitat de fet, pot fer ús d’altres mitjans que li permetin deixar-ne constància, o bé una altra persona major d’edat i amb plena capacitat la pot signar i datar en la seva presència. Aquesta persona ha de mencionar el fet que qui demana la prestació no es troba en condicions de signar-la i n’ha d’indicar les raons.
El professional que rep la sol·licitud i és designat com a metge responsable té l’obligació d’obrir l’expedient registrant la primera sol·licitud i iniciant així el procediment d’ajuda per morir.
Aquesta segona sol·licitud la lliura el metge o metgessa responsable i la persona ha de datar-la i signar-la en la seva presència. S’ha de presentar com a mínim 15 dies naturals després de la primera. Aquest temps permet a la persona interessada continuar parlant amb el metge o metgessa responsable, la resta de l’equip sanitari i persones de l’entorn familiar i proper.
Per aquest motiu, aquesta segona sol·licitud no és necessària si la persona que ha de rebre la prestació està incapacitada de fet perquè va deixar constància de la seva decisió en un Document de voluntats anticipades (DVA).
Aquest període de 15 dies només es pot reduir si el metge o metgessa responsable considera que la persona pot perdre la seva capacitat de fet entre la primera i la segona sol·licitud.
Durant aquest procés el professional resol dubtes i exposa la informació disponible sobre les opcions terapèutiques i els resultats esperables, així com les possibles cures pal·liatives i recursos socials de què disposa la persona sol·licitant pel diagnòstic que presenta. D’aquesta manera es poden esvair dubtes i aclarir aspectes que potser no s’havien previst. Aquest procés acaba amb l’entrega del document d’alternatives terapèutiques a la persona sol·licitant de la prestació.
El consentiment informat és un document que es pot signar en un termini mínim de 24 hores després de la segona sol·licitud, on la persona sol·licitant expressa la conformitat lliure i manifestada de forma conscient i amb enteniment suficient després de rebre la informació adequada. Aquest document el lliura el metge o metgessa responsable després de presentar la segona sol·licitud i la persona l’ha de signar. D’aquesta manera, queda constància que el pacient ha rebut la informació tant de manera oral com escrita, ha pogut aclarir tots els dubtes que tenia i persisteix en la voluntat de rebre l’ajuda per morir.
La persona encarregada de fer la primera valoració és el metge/essa responsable que tria la persona sol·licitant. Aquest professional fa una primera valoració per verificar si la persona interessada a rebre la prestació compleix els requisits per accedir-hi. També té en compte el diagnòstic, les opcions terapèutiques i les possibles cures pal·liatives.
D’acord amb aquesta primera valoració, el metge/essa responsable emet un informe, que pot ser:
- Favorable. El metge/essa responsable considera que es pot realitzar la prestació. En aquest cas, el metge/essa consultor/a ja podria elaborar el seu informe.
- Desfavorable. El metge/essa responsable ha d’elaborar el seu informe en els 10 primers dies de la primera sol·licitud (no caldria esperar a presentar i signar la segona sol·licitud ni el consentiment informat). Addicionalment, ha d’informar la persona sol·licitant, per escrit i de forma motivada, de la denegació de la sol·licitud, així com el dret de la persona a iniciar una reclamació contra aquesta denegació, en un termini màxim de 15 dies naturals, davant la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC), que és l’òrgan responsable de gestionar-la.
El metge/essa consultor/a ha de visitar presencialment la persona sol·licitant i emetre un informe mèdic si es compleixen els requisits definits per la llei. Aquest professional ha de tenir formació en l’àmbit de les malalties que pateix el sol·licitant i no pertànyer al mateix equip assistencial del professional mèdic responsable.
El metge/essa consultor/a pot realitzar el seu informe un cop el metge/essa responsable hagi emès el seu informe favorable i la persona sol·licitant hagi signat el consentiment informat.
Aquest informe pot ser:
- Favorable. El metge/essa responsable ha d’informar al sol·licitant sobre la continuïtat del procés.
- Desfavorable. El metge/essa responsable informa la persona sol·licitant, per escrit i de forma motivada, de la denegació de la sol·licitud, així com del dret de la persona a iniciar una reclamació contra aquesta denegació, en un termini màxim de 15 dies naturals, davant la CGAC, que és l’òrgan responsable de gestionar-la.
Els membres de la CGAC a través d’una dupla (metge i jurista) són els encarregats de verificar que el procés s’ha dut a terme correctament tant en l’àmbit clínic com legal.
Les conclusions de l’informe dels dos membres designats poden donar lloc a tres situacions:
- Informe favorable. L’informe emès serveix de resolució i l’Oficina PRAM trasllada l’acceptació de la prestació a la Presidència de la CGAC. La Presidència de la CGAC, a través del requeriment, autoritza la realització de la prestació al metge o metgessa responsable del cas. Finalment, l’Oficina PRAM contacta per notificar l’aprovació de la prestació.
- Informe desfavorable. El metge o metgessa responsable informa la persona sol·licitant, per escrit i de forma motivada, de la denegació de la sol·licitud, així com del dret de la persona a iniciar una reclamació contra aquesta denegació, en un termini màxim de 15 dies naturals, davant la CGAC, que és l’òrgan responsable de gestionar-la. La persona sol·licitant pot reclamar davant la CGAC, que ha de verificar el compliment o no dels requisits, sense la participació dels dos membres designats. Si la resolució definitiva continua sent desfavorable, la persona sol·licitant pot recórrer davant la justícia ordinària.
- Desacord entre els dos membres designats. La decisió s’eleva al Ple de la CGAC, que és qui realitza la verificació definitiva del compliment dels requisits per rebre l’ajuda per morir. La resolució definitiva pot ser favorable o no. En cas de denegació, la persona sol·licitant pot recórrer davant la justícia ordinària.
Una vegada autoritzada la prestació per la CGAC, el metge o metgessa responsable i la persona sol·licitant acorden el moment i la modalitat de realització de la prestació.
És important que durant el procés de deliberació previ s’hagi parlat sobre la manera com la persona sol·licitant vol rebre l’ajuda, així com el lloc on es realitzarà, si vol fer donació d’òrgans i teixits o no ho vol, i les persones que hi han de ser presents, d’acord amb les possibilitats i el context de cada situació.
Com
Es contemplen dues opcions o modalitats de prestació d’ajuda per morir:
- Administració per part d’un professional. És l’opció d’aquelles persones que decideixen que sigui el metge o metgessa qui posi fi a la seva vida.
- Autoadministració. Hi ha dues modalitats d’autoadministració; per via oral o per via endovenosa.
On
El pacient té dret a escollir si vol morir a casa, a l’hospital, en un centre sociosanitari o en un centre residencial si és on resideix, independentment de l’àmbit assistencial on presti l’atenció el seu metge o metgessa responsable.
Si la persona està ingressada a l’hospital i tria morir a casa, el metge o metgessa responsable i l’equip assistencial es traslladen al domicili.
Si la persona és a casa i vol morir a l’hospital, ingressarà al centre on es farà la prestació. Serà el metge o metgessa responsable qui acompanyarà el sol·licitant i realitzarà la prestació.
Quan
La persona sol·licitant pot disposar d’un marge de flexibilitat de fins a quatre setmanes per dur a terme la prestació. Per a períodes superiors pot demanar l’ajornament de la prestació, per escrit, al seu metge o metgessa responsable.
L’ajornament no té un termini màxim, per tant, es pot reactivar la prestació quan la persona sol·licitant ho consideri. La reactivació del procés la gestiona el metge responsable:
- Si la persona vol reactivar el procés en els 6 mesos posteriors a la signatura de l’ajornament, només caldrà que el metge responsable ho notifiqui a l’Oficina PRAM i sol·liciti la dispensació de la medicació.
- Si la persona vol reactivar el procés passats aquests 6 mesos, el metge responsable haurà de notificar-ho a l’Oficina PRAM i emetre un informe per confirmar que la persona segueix complint els requisits que demana la llei.
Després de la mort
Un cop el pacient mor, el metge o metgessa responsable signa el certificat de defunció indicant, com a causa immediata, prestació d’ajuda per morir (LO 3/021), i com a causa inicial o fonamental, la malaltia de base que genera una “malaltia greu o incurable” o un “patiment greu, crònic i impossibilitant”. Així doncs, l’eutanàsia té la consideració legal de mort natural.
Com funciona el procediment si s’inicia arran d’un DVA?
En els casos en què el procediment s’inicia arran d’un DVA, testament vital o document equivalent legalment reconegut, per manca de capacitat de fet, no és possible realitzar la primera part del procés referent a la primera i segona sol·licitud i consentiment informat, sinó que directament el metge o metgessa responsable emet un informe que resol la PRAM favorablement o desfavorablement, i se segueixen els passos explicats anteriorment.
Uns dels requisits per sol·licitar la PRAM és que la persona sigui conscient i tingui capacitat de fet. Com en moltes altres actuacions assistencials, la valoració de la competència o capacitat de fet correspon al metge/essa responsable i al metge/essa consultor/a amb la col·laboració, si escau, d’altres membres de l’equip assistencial. En aquells casos en què una persona no tingui capacitat de fet, la llei disposa que únicament es pot sol·licitar la PRAM a través d’un DVA on s’hagi deixat constància de la voluntat de rebre la prestació d’ajuda per morir en determinades situacions concretades per la pròpia persona.