Contacte
Postpòlio
La síndrome postpòlio és un deteriorament funcional progressiu que pot aparèixer algunes dècades després d'haver patit un episodi agut de poliomielitis amb seqüeles motores.
La poliomielitis és una malaltia neurològica causada pel virus de la pòlio, que afecta principalment els infants. Les persones sovint l'adquireixen a través d'aliments o d'aigua contaminats i, en alguns casos, pot provocar paràlisi. Es considera erradicada a Europa des de l'any 2002 gràcies a les campanyes de vacunació sistemàtica, iniciades l'any 1963.
A Catalunya, segons les dades disponibles, hi ha entre 1.500 i 5.800 persones que poden arribar a tenir la síndrome postpòlio amb diferents graus d'evolució i de seqüeles.
Font: Fundació Institut Guttmann
Atenció especialitzada: Xarxa d’Unitats d’Expertesa Clínica (XUEC)
La síndrome postpòlio s'inclou en el grup de malalties minoritàries neuromusculars identificat pel CatSalut amb l’objectiu d’oferir a les persones afectades una atenció d’alta especialització i, per tant, és objecte d’atenció de la Xarxa d’Unitats d’Expertesa Clínica (XUEC) per a l’atenció de les malalties neuromusculars. Les XUEC són xarxes de serveis clínics especialitzats, que inclouen un equip multidisciplinari de professionals amb un alt grau de coneixement i expertesa, i treballen de forma coordinada amb els nivells assistencials de salut i de l’àmbit social més propers al domicili de la persona afectada, per tal de donar un servei més personalitzat i eficient. Aquesta xarxa integra sis unitats adscrites als hospitals següents:
- Hospital Sant Joan de Déu
- Hospital Universitari Vall d’Hebron
- Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
- Hospital Universitari de Bellvitge
- Hospital Germans Trias i Pujol amb l’Institut Guttmann
- Hospital Parc Taulí de Sabadell
- Musculoesquelètica: els símptomes són la fatiga i la disminució de la resistència a l'exercici físic. A més, s'incrementen les deformitats (com l'escoliosi), causa problemes a les espatlles i inestabilitat als genolls.
- Postpòlio amb amiotròfia: els símptomes són la pèrdua de força als músculs afectats prèviament, així com atròfia i dolor musculars. També afecta la respiració i es tenen dificultats per dormir.
- Combinació d'afectació musculoesquelètica i amiotròfia.
La causa d’aquesta entitat és encara desconeguda.
Les neurones motores de la medul·la espinal transmeten els impulsos per a la contracció del múscul a través dels axons. La pèrdua de neurones motores per la poliomielitis és la causant de la debilitat. Les neurones motores supervivents intenten compensar, en certa manera, a les destruïdes, amb ramificacions terminals dels axons, innervant a fibres musculars desnervades.
Hi ha diferents hipòtesis en relació a la possible causa de la síndrome postpolio, entre elles el propi procés fisiològic d’envelliment amb la consegüent pèrdua o deteriorament de neurones. L’eficiència aconseguida amb una quantitat molt menor de neurones motores durant anys, pot esgotar-se.
Els símptomes de la síndrome postpòlio són complexos. Cal destacar:
- Fatiga generalitzada, que se sol presentar al final de la jornada i millora amb el repòs i el descans nocturn.
- Debilitat muscular, que és el símptoma neurològic més important i el que definiria la variant de postpòlio amb amiotròfia.
- Dolor tant muscular (produït pel sobreesforç muscular), com articular (degeneracions musculars).
- Intolerància al fred.
- Adormiment de les extremitats.
- Insuficiència respiratòria.
- Disfonia i problemes per empassar.
- Trastorns cognitius, com dificultats d'atenció i concentració.
- Alteracions psicològiques com ansietat i canvis en l'estat d’ànim, relacionades amb la funcionalitat i l'estil de vida, així com problemes per desenvolupar les tasques laborals.
- Complicacions osteoarticulars afegides, secundàries a les seqüeles de la pòlio, al procés d'envelliment i a la càrrega excessiva que han rebut durant molts anys.
Les persones que sospiten que tenen la síndrome postpòlio han de consultar el metge o la metgessa d’atenció primària, que els derivarà a l’especialista corresponent.
La diagnosi es basa en criteris clínics i en l'exclusió d'altres causes. S'acostumen a realitzar una sèrie de proves per descartar altres trastorns que tenen símptomes semblants, com és el cas de la depressió. Entre aquestes proves, les més habituals són:
- Una exploració física.
- Càlcul del pes corporal, ja que en moltes ocasions el sobrepès pot provocar pèrdua de funcionalitat.
- Una analítica de sang, estudis electrofisiològics, tomografia axial computeritzada (TAC), ressonància magnètica i/o biòpsia.
No es disposen d'exploracions complementàries que puguin diferenciar els afectats amb seqüeles de pòlio d'altres amb la síndrome postpòlio.
Cal recordar que les persones que hagin patit prèviament la pòlio poden tenir altres malalties, per això s'hauran de fer reconeixements regulars i proves de diagnòstic preventives.
Informació relacionada
No existeix un tractament específic o farmacèutic efectiu per curar totalment la síndrome postpòlio. Tot i així, la majoria d'estudis demostren que l’exercici físic ajuda a millorar la força muscular, sempre i quan estigui dissenyat per professionals.
Altres remeis per tractar la fatiga que provoca la malaltia són:
- Canviar l'estil de vida, per exemple, intercalant períodes d'activitat física amb d’altres de descans.
- Seure en comptes d'estar dret, sempre que sigui possible.
- Canviar de feina o reduir-ne les hores, si és possible.
- Emprar bastons o cadires de rodes per a desplaçaments llargs.
- Aplicar calor o fred en el focus del dolor, o fer massatges per disminuir-lo.
Més informació
Contra la postpòlio encara no hi ha tractament concret ni tampoc efectiu, però existeix una vacuna contra la pòlio que protegeix la majoria de les persones per la resta de la seva vida.