Contacte
Haver patit un ictus pot deixar alteracions importants del moviment, la parla, la visió, la sensibilitat i les emocions. La pèrdua parcial o total d'aquestes funcions comporta discapacitat i implica un canvi de vida per a la persona afectada i la seva família.
Segons el grau d'afectació pot ser difícil tornar a la vida normal, però no es pot parlar en general, ja que cada persona viu de manera diferent la seva situació. És difícil que els familiars i els cuidadors prenguin consciència de com ha de continuar la vida de les persones afectades per un ictus. El seu comportament i el seu pensament poden semblar de vegades incoherents, i tenen dies bons i dies dolents, amb més o menys irritabilitat. És important remarcar que encara que persisteixin alteracions motores, sensitives o altres, s'ha d'aprendre a conviure-hi i, per tant, més enllà de l'estat de curació, cal retrobar una manera de funcionar que ajudi a superar les discapacitats.
El tractament de rehabilitació consisteix en un conjunt de tècniques pensades per millorar la capacitat, és a dir, per recuperar tant com sigui possible la independència en la mobilitat i en les activitats de la vida quotidiana i assolir la màxima qualitat de vida. És recomanable que es comenci a fer al més aviat possible. De la rehabilitació se n'ocuparà un equip interdisciplinari format, segons els casos, per metges, treballadors socials, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, logopedes i tècnics ortopèdics.
L'espai on cal fer el tractament rehabilitador depèn del grau d'afectació, del moment de l'evolució de la malaltia, del suport familiar i de les condicions de l'entorn habitual.
A partir de la fase aguda hi pot haver diferents opcions:
- Quedar-se a l'hospital en què s'ha estat admès inicialment.
- Ser transferit a un altre hospital o a una unitat especialitzada en rehabilitació.
- Ser donat d'alta i haver de fer rehabilitació a casa o bé en consultes externes d'un hospital de dia.
En el cas de persones amb dependència sanitària important, l'equip professional haurà de fer una valoració per indicar el recurs sanitari més adequat.
Durant els primers sis mesos des de l'ictus hi ha una millora notable. Si passat aquest temps s'arriba a una fase d'estabilització, s'ha de seguir fent de manera sistemàtica una pauta d'exercicis, ja que durant el primer any les persones afectades poden anar recuperant capacitats. Un cop els metges rehabilitadors estableixin que s'ha arribat al màxim de recuperació possible, les persones afectades, els cuidadors i els familiars han de ser constants en el manteniment d'una ocupació i un esbarjo adequats per mantenir els avenços aconseguits amb la continuïtat dels exercicis.
Trastorns del moviment
Consisteix a recuperar les habilitats perdudes, tant com sigui possible, amb actuacions com ajudar la persona a girar-se al llit, a reeducar l’equilibri, a recuperar la capacitat de marxa, a utilitzar novament el braç afectat, a aprendre a escriure o a vestir-se amb l’altra mà, entre d’altres. També s’aconsella sobre com cal adaptar el domicili habitual segons el grau d'afectació de l'ictus per prevenir el risc de caigudes. Convé, per tant, enretirar catifes i mobles, evitar cables per terra, tenir bona il·luminació i, per caminar, dur un bon calçat antilliscant i fer servir els ajuts que els professionals hagin indicat, com ara fèrules o crosses.
Trastorns sensitius
L’ictus pot causar dèficits sensitius que provoquin alteracions en la percepció de la temperatura, del dolor, del tacte, de la vibració i del desconeixement de la posició de les extremitats afectades.
Trastorns de la visió
Es poden presentar trastorns de la visió, de manera que no es vegi tot el camp visual. Quan el metge o la metgessa ho consideri necessari, es farà un estudi específic.
Alteracions de la parla i el llenguatge
L’ictus pot donar alteracions totals o parcials a l’hora de dir el que es vol o d’entendre el que es diu (afàsia), així com dificultats en la vocalització de les paraules (disàrtria). Aquestes dificultats les ha de tractar un especialista en trastorns del llenguatge.
Disfàgia
L’ictus pot produir dificultats importants per empassar líquids i/o sòlids (disfàgia). En general els símptomes milloren en les primeres setmanes. Els professionals aconsellen sobre com ha de ser l’alimentació, si cal aprendre diferents tècniques posturals quan es menja, afegir gelatines als líquids, espessidors o altres mesures.
Pèrdua de control dels esfínters (incontinència urinària i restrenyiment)
Després de patir un ictus, és molt freqüent que hi hagi una incontinència urinària. El problema es pot resoldre al cap d’unes setmanes; però, si no fos així, existeixen uns bolquers destinats a aquesta finalitat.
Pel que fa al restrenyiment, és important que durant l’estada a l’hospital s'aprenguin les tècniques de control de ritme i hàbits intestinals. Podria ser un trastorn molest a partir de l’alta, però els professionals d'infermeria poden ajudar la persona a afrontar-lo degudament.
Trastorns emocionals
L'ictus pot tenir sovint un impacte en les emocions de les persones afectades, que es manifesta en el que s'anomena "fragilitat emocional". Aquesta fragilitat pot ser fruit de la mateixa malaltia i de la dificultat d'assumir les discapacitats que ha produït. També hi influeix la personalitat d'abans de l'ictus. Aquesta situació requereix parlar-ne amb els professionals i que les persones que estan al voltant en siguin conscients.
Altres afectacions comunes
En alguns casos es poden presentar:
- Trastorns cognitius de memòria, orientació, concentració, per prendre decisions, raonar, fer plans i estudiar. S’ha de fer una valoració neuropsicològica i, si és necessari, utilitzar tècniques de reeducació.
- Espasticitat (tenir els músculs massa tensos). Pot interferir en la realització de les activitats quotidianes i de marxa. S’ha de consultar sempre amb el metge o la metgessa per poder tractar-la adequadament.
- Convulsions. Requereixen el tractament específic que el metge o la metgessa determini.
- Dolor i deformitats articulars. El professional rehabilitador s'encarrega de prevenir i tractar aquestes afectacions de forma adient en cada cas.
La majoria d’aquestes afectacions tenen una recuperació progressiva amb les tècniques adequades, encara que unes puguin ser més lentes que les altres.
Informació relacionada
A partir de l'alta mèdica, i segons l'estat de salut, s'ha de valorar la capacitat d'incorporar-se al lloc de treball. Si s'ha acabat el temps d'incapacitat laboral transitòria i persisteixen determinades seqüeles, es pot plantejar la invalidesa permanent. Amb una disminució igual o superior al 33%, cal informar-se sobre els llocs de treball per a persones discapacitades en empreses ordinàries o centres especials.
Cal consultar amb els assistents socials del municipi o del barri els ajuts per a discapacitats. Poden ajudar a tramitar el reconeixement o la revisió de grau de discapacitat —que representarà avantatges— i aconsellaran sobre altres qüestions. Us podeu adreçar a:
- Serveis socials d'atenció primària i centres de salut: demaneu-ne l'adreça a l'ajuntament del vostre municipi o districte municipal.
- Oficines del Departament de Drets Socials: el telèfon d'informació és el 012.
- SIRIUS: és un servei per potenciar l'autonomia personal, millorar l'accessibilitat i afavorir la integració social de les persones amb discapacitats.
La prevenció dependrà del tipus d’ictus que s’hagi patit i sempre requerirà els consells dels professionals de la salut. En general, i especialment en el cas de l’ictus isquèmic, que és el més freqüent, es recomana:
- Seguir una alimentació equilibrada
- Evitar l’obesitat
- Fer l’activitat física que recomanin els professionals i adoptar estils de vida saludables
- Evitar el consum de tabac
- Moderar el consum d’alcohol
- Controlar, amb l’ajuda dels professionals de la salut, les malalties que augmenten el risc d’ictus:
- Hipertensió arterial
- Diabetis
- Colesterol elevat
- Malalties del cor
- Seguir totes les recomanacions de l’equip de professionals responsable de l'atenció.
Cal destacar la importància de la prevenció quan s'ha patit un ictus transitori: és un signe d’alerta, avisa que l’ictus es podria repetir. Entre el 10 i el 20% de les persones que el pateixen poden tenir un ictus definitiu al llarg del mes següent.