""

L’afàsia és un trastorn del llenguatge que pot alterar la comunicació i que es manifesta amb dificultats de l’expressió i/o comprensió tant del llenguatge oral com de l’escrit.

La recuperació del llenguatge és un procés gradual i a llarg termini. El temps i el grau de recuperació variarà d’una persona a una altra i dependrà de múltiples variables com són l’extensió de la lesió, la severitat de l’afàsia, la presència o absència de trastorns associats... també de la capacitat d’aprenentatge i la motivació personal. Per tot això és impossible fer un pronòstic i predir la durada del tractament.

 

Font: Servei de Medicina Física i Rehabilitació. Hospital Universitari de Bellvitge.

L'afàsia pot ser causada per:

  • Un accident cerebrovascular o ictus: és la causa més freqüent.
  • Un traumatisme cranioencefàlic: provocat generalment per un accident.
  • Infeccions del cervell, com ara un abscés cerebral o una encefalitis.
  • Tumors del sistema nerviós central.
  • Afàsia expressiva: problemes en l’ús de les paraules i les oracions.
  • Afàsia receptiva: dificultats per entendre les altres persones.
  • Afàsia anòmica o amnèsica: problemes per usar els noms correctes de certs objectes, persones, llocs o esdeveniments. És la forma menys greu d’afàsia.
  • Afàsia global: dificultats tant d’expressió com de comprensió.

La persona que presenta una alteració del llenguatge ha de ser valorada per un especialista en foniatria o logopèdia, que són les branques que tracten les patologies del llenguatge. El professional informarà la família de les deficiències i incapacitats que presenta, de com es pot facilitar la comunicació i de la necessitat o no de rebre tractament.

En alguns casos, la persona pot recuperar-se completament de l'afàsia sense tractament.

No obstant això, en la majoria dels casos, s'ha de començar una teràpia de llenguatge ajustant-la a les necessitats individuals del pacient. La reeducació ha de ser realitzada per un logopeda, s’ha d’iniciar després de la fase aguda i un cop el pacient està estabilitzat clínicament. Aquesta teràpia inclou exercicis extensos en els quals els pacients llegeixen, escriuen, segueixen instruccions i repeteixen el que senten.

La comprensió i l’ajuda de la família contribueixen molt positivament a facilitar la teràpia.

Què podeu fer per afavorir la comunicació amb una persona que pateix afàsia?

  • És indispensable que la feu parlar.
  • Escolteu-la i espereu la seva resposta; si es bloqueja, ajudeu-la amb la primera lletra o síl·laba de la paraula.
  • Eviteu atabalar-vos amb la seva manera d’enraonar de vegades incomprensible i no la corregiu gaire sovint, si no, la desanimareu.
  • Motiveu-la per participar en les activitats familiars.
  • No li imposeu la vostra voluntat i deixeu-la actuar segons el seu criteri.
  • Promoveu situacions alegres de les quals pugui gaudir.
  • Alegreu-vos del seus progressos per mínims que siguin.
  • No l’enganyeu sobre el que no es correspon amb la realitat i no proposeu fites que no es puguin complir.
  • Ajudeu-la a reiniciar activitats senzilles i jocs que serviran d’estímul per al seu pensament i llenguatge.
  • En les reunions familiars o d’amics, intenteu que tothom li parli d’un en un, no tothom alhora.


I per millorar la seva comprensió?

  • Heu d’obtenir la seva atenció abans d’iniciar la comunicació.
  • Utilitzeu frases senzilles, curtes i clares.
  • Utilitzeu paraules i expressions familiars.
  • Mantingueu el mateix tema de conversa, no canvieu constantment.
  • Expresseu una idea en cada frase i, si cal, repetiu-la moltes vegades.
  • Parleu-li a poc a poc i vocalitzant, però amb naturalitat.
  • No cal que crideu, la persona afàsica no és sorda.
  • Repetiu amb les seves paraules el que s’ha entès.
  • Eviteu correccions d’articulació o d’estructuració de frases, deixeu-la acabar perquè si no interrompreu la comunicació.
  • Si no la podeu entendre, animeu-la perquè ho intenti més tard. 
Data d'actualització:  18.11.2020

Informació relacionada