Contacte
L’afàsia és un trastorn del llenguatge que pot alterar la comunicació i que es manifesta amb dificultats de l’expressió i/o comprensió tant del llenguatge oral com de l’escrit.
La recuperació del llenguatge és un procés gradual i a llarg termini. El temps i el grau de recuperació variarà d’una persona a una altra i dependrà de múltiples variables com són l’extensió de la lesió, la severitat de l’afàsia, la presència o absència de trastorns associats… també de la capacitat d’aprenentatge i la motivació personal. Per tot això és impossible fer un pronòstic i predir la durada del tractament.
Font: Servei de Medicina Física i Rehabilitació. Hospital Universitari de Bellvitge.
L'afàsia pot ser causada per:
- Un accident cerebrovascular o ictus: és la causa més freqüent.
- Un traumatisme cranioencefàlic: provocat generalment per un accident.
- Infeccions del cervell, com ara un abscés cerebral o una encefalitis.
- Tumors del sistema nerviós central.
- Afàsia expressiva: problemes en l’ús de les paraules i les oracions.
- Afàsia receptiva: dificultats per entendre les altres persones.
- Afàsia anòmica o amnèsica: problemes per usar els noms correctes de certs objectes, persones, llocs o esdeveniments. És la forma menys greu d’afàsia.
- Afàsia global: dificultats tant d’expressió com de comprensió.
La persona que presenta una alteració del llenguatge ha de ser valorada per un especialista en foniatria o logopèdia, que són les branques que tracten els trastorns del llenguatge. El professional informarà la família de les deficiències i incapacitats que presenta, de com es pot facilitar la comunicació i de la necessitat o no de rebre tractament.
En alguns casos, la persona pot recuperar-se completament de l'afàsia sense tractament.
No obstant això, en la majoria dels casos, s'ha de començar una teràpia de llenguatge que s'ajusti a les necessitats individuals de la persona. La reeducació ha de ser realitzada per un logopeda, s’ha d’iniciar després de la fase aguda i un cop la persona està estabilitzada clínicament. Aquesta teràpia inclou exercicis extensos en els quals les persones afectades llegeixen, escriuen, segueixen instruccions i repeteixen el que senten.
La comprensió i l’ajuda de la família contribueixen molt positivament a facilitar la teràpia.
Què podeu fer per afavorir la comunicació amb una persona que pateix afàsia?
- És indispensable que la feu parlar.
- Escolteu-la i espereu la seva resposta; si es bloqueja, ajudeu-la amb la primera lletra o síl·laba de la paraula.
- Eviteu atabalar-vos amb la seva manera d’enraonar de vegades incomprensible i no la corregiu gaire sovint, si no, la desanimareu.
- Motiveu-la per participar en les activitats familiars.
- No li imposeu la vostra voluntat i deixeu-la actuar segons el seu criteri.
- Promoveu situacions alegres de les quals pugui gaudir.
- Alegreu-vos dels seus progressos per mínims que siguin.
- No l’enganyeu sobre el que no es correspon amb la realitat i no proposeu fites que no es puguin complir.
- Ajudeu-la a reiniciar activitats senzilles i jocs que serviran d’estímul per al seu pensament i llenguatge.
- En les reunions familiars o d’amics, intenteu que tothom li parli d’un en un, no tothom alhora.
I per millorar la seva comprensió?
- Heu d’obtenir la seva atenció abans d’iniciar la comunicació.
- Utilitzeu frases senzilles, curtes i clares.
- Utilitzeu paraules i expressions familiars.
- Mantingueu el mateix tema de conversa, no canvieu constantment.
- Expresseu una idea en cada frase i, si cal, repetiu-la moltes vegades.
- Parleu-li a poc a poc i vocalitzant, però amb naturalitat.
- No cal que crideu, la persona afàsica no és sorda.
- Repetiu amb les seves paraules el que s’ha entès.
- Eviteu correccions d’articulació o d’estructuració de frases, deixeu-la acabar perquè si no interrompreu la comunicació.
- Si no la podeu entendre, animeu-la perquè ho intenti més tard.
