Contacte
L’esclerosi múltiple (EM) és una malaltia neurodegenerativa i crònica del sistema nerviós central, sovint generadora de discapacitat.
L'acostumen a patir persones d’entre 20 i 40 anys, especialment les dones. Els símptomes solen presentar-se en brots, que poden deixar seqüeles i discapacitat. També es poden presentar de manera progressiva.
L’esclerosi múltiple afecta el sistema nerviós central, format pel cervell i la medul·la espinal. La mielina és un material compost per proteïnes i greixos que embolcalla i protegeix les fibres nervioses i facilita la conducció dels impulsos elèctrics.
En l’esclerosi múltiple, la mielina s’inflama i es desprèn. Després es destrueix i forma una cicatriu (la paraula esclerosi significa cicatriu). L’habilitat dels nervis per conduir impulsos elèctrics des del cervell i cap al cervell s’interromp i això produeix els símptomes de la malaltia.
Encara se’n desconeixen les causes, tot i que es creu que en l’origen de la malaltia actuen mecanismes autoimmunes, o del sistema de defensa del mateix organisme, contra la mielina, que és la substància que envolta els nervis protegint-los i facilitant la transmissió dels estímuls nerviosos.
L’esclerosi múltiple no és una malaltia contagiosa, no és hereditària i no està causada per cap trauma físic o psíquic.
Els símptomes de l'esclerosi múltiple varien en funció de la part del sistema nerviós central afectada. A l'inici de la malaltia les manifestacions són habitualment lleus i poden desaparèixer sense tractament, però amb el temps poden arribar a ser més nombroses i greus.
Es tracta d’una malaltia que cursa amb brots. Les persones afectades acostumen a passar períodes d'agudització i després experimenten una millora. És freqüent, fins i tot, la remissió pràcticament completa dels símptomes.
Les manifestacions poden ser diverses:
- Debilitat, fatiga i tremolor.
- Pèrdua de control i formigueig de braços i cames.
- Alteració de la sensibilització o dolor.
- Trastorns urinaris i visuals.
- Tristesa i depressió.
- Disfunció sexual.
El diagnòstic de la malaltia es fa per història clínica, pels símptomes que es presenten i la seva durada, i per exploració neurològica.
Les proves complementàries que més s’utilitzen són la ressonància magnètica cranial o medul·lar, els potencials evocats o estudis neurofisiològics, i l’estudi del líquid cefaloraquidi, que envolta i protegeix el cervell i la medul·la espinal.
De vegades, el seguiment clínic i radiològic és fonamental per tal d’establir un diagnòstic definitiu.
El tractament comprèn dos abordatges:
- El que modifica el curs de la malaltia. D’una banda, es basa a tractar la inflamació del sistema nerviós amb corticoteràpia endovenosa, que té per finalitat reduir la durada dels brots. D’altra banda, consisteix a utilitzar tractaments immunomoduladors o immunosupressors que poden modificar el curs de la malaltia en funció de les formes evolutives.
- El que modula els símptomes de la malaltia. Tracta els símptomes que segueixen als brots de la malaltia, com ara la fatiga, el trastorn urinari i els problemes motors, etc.
És convenient que l’especialista en neurologia faci un control i un seguiment directes del tractament per tal d’indicar la millor teràpia i fer la vigilància dels possibles efectes secundaris.
Les mesures preventives estan adreçades a evitar al màxim possible les seqüeles dels brots i els efectes secundaris del tractament farmacològic. Per tant, mesures higienicosanitàries i no farmacològiques com les següents tenen un paper molt rellevant:
- Mantenir la capacitat física.
- Fer una dieta adequada i equilibrada.
- Donar suport psicoemocional a la persona afectada i al seu entorn.
Les associacions o grups de suport fan una tasca molt important en el suport emocional a les persones malaltes. Les ajuden a portar una vida familiar, social i laboral amb la millor qualitat possible.
