Contacte
L’esclerosi múltiple (EM) és una malaltia neurodegenerativa i crònica del sistema nerviós central, sovint generadora de discapacitat.
L’acostumen a patir persones d’entre 20 i 40 anys, especialment les dones. Els símptomes solen presentar-se en brots, que poden deixar seqüeles i discapacitat. També es poden presentar de manera progressiva.
L’esclerosi múltiple afecta el sistema nerviós central, format pel cervell i la medul·la espinal. La mielina és un material compost per proteïnes i greixos que embolcalla i protegeix les fibres nervioses i facilita la conducció dels impulsos elèctrics.
En l’esclerosi múltiple, la mielina s’inflama i es desprèn. Després es destrueix i forma una cicatriu (la paraula esclerosi significa cicatriu). L’habilitat dels nervis per conduir impulsos elèctrics des del cervell i cap al cervell s’interromp i això produeix els símptomes de la malaltia.
Encara se’n desconeixen les causes, tot i que es creu que en l’origen de la malaltia actuen mecanismes autoimmunes, o del sistema de defensa del mateix organisme, contra la mielina, que és la substància que envolta els nervis protegint-los i facilitant la transmissió dels estímuls nerviosos.
L’esclerosi múltiple no és una malaltia contagiosa, no és hereditària i no està causada per cap trauma físic o psíquic.
L’EM és una malaltia molt heterogènia i els símptomes poden variar considerablement d’una persona a una altra en funció de la part del sistema nerviós central afectada. Per això, les persones que la pateixen tenen una àmplia varietat de símptomes, que poden canviar amb el temps. En el 85% dels casos, la malaltia debuta en forma de brots o recaigudes i s’anomena Esclerosi Remitent recurrent o en brots (EMRR).
A l’inici de la malaltia les manifestacions són habitualment lleus i poden desaparèixer sense tractament, però amb el temps poden arribar a ser més nombroses i greus.
L’EM cursa amb brots. Les persones afectades acostumen a passar períodes d’agudització i després experimenten una millora. És freqüent, fins i tot, la remissió pràcticament completa dels símptomes.
Les manifestacions poden ser diverses:
- Debilitat, fatiga, tremolor, dificultat per caminar, rigidesa, espasmes musculars.
- Pèrdua de control i formigueig de braços i cames, entumiment o tibantor de cara, tronc o extremitats.
- Problemes per a l’articulació del llenguatge.
- Alteració de la sensibilització o del dolor.
- Trastorns urinaris.
- Problemes visuals. Són comuns i poden ser un dels primers símptomes de la malaltia. Els efectes de l’EM sobre el sistema nerviós central poden acabar generant trastorns en la visió en algunes persones. Els principals problemes visuals es deuen a danys en el nervi òptic o en els músculs oculars: neuritis òptica, visió doble o moviments.
- Alteracions de l’estat d’ànim, canvis emocionals i conductuals. La depressió, l’ansietat i els canvis d’humor són freqüents.
- Disfunció sexual.
- Deteriorament cognitiu, que es pot manifestar amb una disminució de la velocitat de processament de la informació, dificultat per concentrar-se, dèficit d’atenció i de memòria i operativa, entre altres.
El diagnòstic de la malaltia es fa per història clínica, pels símptomes que es presenten i la seva durada, i per exploració neurològica. Actualment, no hi ha cap marcador biològic o test específic que permeti fer un diagnòstic de la malaltia amb total seguretat.
Les proves complementàries que més s’utilitzen són la ressonància magnètica (RM) cerebral o medul·lar, els potencials evocats o estudis neurofisiològics, l’estudi del líquid cefaloraquidi, que envolta i protegeix el cervell i la medul·la espinal, i la tomografia de coherència òptica.
La RM cerebral i medul·lar és la tècnica més sensible per detectar lesions que provoquen la pèrdua de la mielina suggestiva i típica d’aquesta malaltia.
El tractament de l’EM es basa en dos pilars principals: d’una banda, la modificació del curs de la malaltia amb el tractament dels brots i el tractament modificador de la malaltia, i de l’altra, el tractament simptomàtic.
- La modificació del curs de la malaltia es basa en tractar la inflamació del sistema nerviós amb corticoteràpia endovenosa per reduir la durada dels brots. També s’utilitzen tractaments immunomoduladors o immunosupressors que poden modificar el curs de la malaltia en funció de les formes evolutives. El tractament modificador de la malaltia requereix una valoració individualitzada que tingui en compte la relació risc-benefici dels fàrmacs, factors relacionats amb la conveniència i situacions específiques de la persona en cada moment evolutiu (desig d’embaràs, presència d’altres malalties, etc.).
- El tractament simptomàtic de la malaltia s’adreça a millorar o alleugerir els diferents símptomes que les persones afectades van desenvolupant.
Les mesures preventives estan adreçades a evitar al màxim possible les seqüeles dels brots i els efectes secundaris del tractament farmacològic. Per tant, mesures higienicosanitàries i no farmacològiques com les següents tenen un paper molt rellevant:
- Mantenir la capacitat física.
- Fer una dieta adequada i equilibrada.
- Donar suport psicoemocional a la persona afectada i al seu entorn.
Les associacions o grups de suport fan una tasca molt important en el suport emocional a les persones amb EM. Les ajuden a portar una vida familiar, social i laboral amb la millor qualitat possible.
La millora de l’abordatge i l’atenció a la malaltia estan enfocats a:
- Promoure la potencialitat de les persones afectades.
- Millorar la qualitat de vida de les persones afectades i de les seves famílies.
Mesures relacionades amb l’estil de vida
Es recomanen a totes les persones amb EM des de l’inici de la malaltia i s’han de mantenir durant tota l’evolució.
- Fer activitat física regular, evitar el sedentarisme i seguir una alimentació saludable (dieta mediterrània).
- Mantenir un control estricte dels factors de risc vascular (hipertensió, diabetis, dislipèmies o alteració dels greixos en sang).
- Deixar de fumar, si és el cas, i reduir o suprimir el consum d’alcohol.
- Gaudir d’un son reparador.
- Aplicar estratègies d’evitació i maneig de l’estrès.
- Implementar mesures destinades a adequar el domicili i el lloc de treball.
Medicació
- Tractar de manera precoç i eficaç els brots i evitar-ne l’aparició.
- Evitar o retardar l’aparició de la progressió confirmada de la disfunció neurològica.
- Alentir la velocitat de progressió de la discapacitat neurològica.
- Tractar els símptomes de l’afectació neurològica, tant els derivats dels brots com els que són fruit de la progressió de la discapacitat.
- Prevenir l’aparició de seqüeles com a conseqüència de l’evolució dels símptomes.
Abordatge físic i psicosocial
- Rehabilitació física, rehabilitació cognitiva i integració laboral i social.
Abordatge tecnològic
- Teràpia assistida per Robòtica.
- Teràpia per realitat virtual.
- Comunicació i noves tecnologies.
