Dolor: què és, com es tracta i com s'hi pot conviure

Una dona d'uns 50 anys, de peu davant del sofà, amb una mà a l'esquena en senyal de dolor

Segons la Societat Internacional per a l’Estudi del Dolor (IASP, per les seves sigles en anglès), el dolor es pot definir com una “experiència sensorial i emocional desagradable, associada o no a una lesió dels teixits, o que es descriu com les manifestacions pròpies d’aquesta lesió”.

El dolor agut és un símptoma d’una malaltia o d’una lesió, una advertència que al cos passa alguna cosa. Actua com un mecanisme de defensa: davant d’un estímul perjudicial, com per exemple, tocar un plat excessivament calent, les cèl·lules nervioses receptores s’activen i envien un senyal d’alarma al cervell. El cervell interpreta aquest senyal i transmet un missatge als músculs de la mà perquè reaccionin. Això fa que la mà es retiri per evitar una nova cremada. El fet que el cervell sigui l’encarregat d’analitzar aquest senyal atorga al dolor un component subjectiu, que fa que cada persona el visqui d’una manera diferent.

En alguns casos, el dolor pot persistir en el temps i arribar a cronificar-se, de manera que deixa de ser un símptoma per convertir-se en una malaltia amb entitat pròpia i amb un fort impacte en la qualitat de vida. Les persones amb dolor crònic poden patir ansietat, depressió i alteració dels patrons del son, veure afectades les seves dinàmiques familiars, tenir dificultats per estudiar o treballar, i reduir les seves relacions socials.

El dolor crònic és més freqüent en les dones, augmenta amb l’edat i la principal causa declarada són els problemes osteomusculars. Segons l’Enquesta de salut de Catalunya de 2019, una de cada quatre persones a partir dels quinze anys té dolor o malestar, un de cada cinc homes (19,5%) i una de cada tres dones (31,5%).  

El principal objectiu del seu tractament és trobar la causa desencadenant i tractar-la de forma precoç i adequada, per tal de mantenir la funcionalitat física, que no afecti la salut mental de la persona, i millorar la seva qualitat de vida. Per això, el dolor, especialment quan és crònic, requereix un abordatge integral, incloent-hi, a part dels fàrmacs, altres intervencions com poden ser mesures no farmacològiques (rehabilitació, suport psicològic,...) i la participació activa de les mateixes persones afectades.