Artrosi

Hi ha una sèrie de factors de risc bàsics per desenvolupar una artrosi, com són:

• L'edat: el 28% de la població més gran de 60 anys té artrosi.

• El sexe: l'artrosi és més freqüent en les dones que en els homes.

• La genètica: es creu que intervé en el 40% dels casos.

• Hormones femenines: l'artrosi es triplica amb l'arribada de la menopausa en dones de més de 45 anys, a causa de la baixada del nivell d'estrògens.

• Desgast o ús excessiu de l'articulació: ja sigui per activitat professional o per activitat física intensa, en el cas dels esportistes d'elit o els treballadors amb moviments repetitius.

• Traumatismes o fractures locals.

• Sobrepès i obesitat, bàsicament en articulacions de càrrega com genolls i peus.

• Dolor articular. El dolor articular és el principal símptoma de l'artrosi. Acostuma a aparèixer quan s'inicia el moviment (per exemple, en caminar en el cas de l'artrosi de maluc o de genoll) i desapareix amb el repòs. Cal tenir en compte que l'artrosi és una malaltia crònica que alterna períodes sense dolor o amb poc dolor, durant els quals el pacient pot fer vida més normal, amb temporades de dolor més intens.

• Pèrdua de mobilitat. També es freqüent una limitació de la mobilitat. El pacient acostuma a sentir rigidesa en despertar-se o en estar assegut durant un llarg període de temps, la qual cosa li provoca que li costi més moure l'articulació afectada.

• Inflamació. En el curs de la malaltia poden presentar-se episodis o brots d’inflamació de l’articulació, que poden ser visibles en articulacions com els genolls o les articulacions de les mans.

• Cruiximent d'ossos. Quan les articulacions estan danyades és possible que la persona afectada experimenti una sensació de fregament o, fins i tot, un cruiximent dolorós quan realitza moviments.

• Deformitat. La deformitat és un altre possible símptoma d'artrosi, que apareix sobretot en les articulacions de les mans i en els genolls.

El diagnòstic de l'artrosi és senzill i es fa mitjançant l'avaluació clínica dels símptomes que presenta el pacient i una bona exploració física.

La radiografia no és imprescindible per diagnosticar la malaltia, però en molts casos serveix per ajudar a fer el diagnòstic i valorar el grau d'evolució. 

Altres proves complementàries, com l'ecografia i la ressonància magnètica, poden servir en casos concrets.

Les anàlisis de sang no són útils en el cas de l'artrosi; de vegades, però, s'utilitzen per descartar altres malalties reumàtiques de caire inflamatori.

L'artrosi és una malaltia crònica i de moment sense fàrmacs curatius, però existeixen diferents tipus de tractament que ajuden a alleugerir el dolor i la rigidesa i a mantenir o millorar la funció de l'articulació afectada.

El tractament inicial consisteix a disminuir l'excés de pes quan existeix i fer exercici suau regularment.

Quan el dolor ho justifica, el tractament farmacològic inicial de l'artrosi es fa amb analgèsics, com ara el paracetamol. Els antiinflamatoris no esteroïdals es recomanen en situacions de més intensitat de dolor. Aquests es poden administrar tant per via tòpica com per via oral, però cal tenir en compte que l'ús continuat d'aquests medicaments per via oral pot comportar efectes adversos de tipus gastrointestinal, cardiovascular, hepàtic i renal, especialment en el cas de la gent gran.

La fisioteràpia pot ajudar a millorar la força muscular, el moviment de les articulacions rígides i l'equilibri.

Les fèrules i dispositius ortopèdics també poden donar suport a les articulacions afectades. Només cal utilitzar-los quan el metge o el fisioterapeuta ho recomanin, atès que un ús incorrecte pot causar danys, rigidesa i dolor articular.

Els casos greus d'artrosi poden necessitar cirurgia per substituir o reparar les articulacions afectades. La cirurgia es recomana quan el dolor que produeix la malaltia no es pot controlar amb els tractaments convencionals o produeix un grau d'incapacitat que disminueix la qualitat de vida del pacient.

• Mantingueu-vos actius i practiqueu activitat física regular i d'intensitat moderada que exerciti les articulacions i n'eviti el deteriorament. Caminar, anar en bicicleta, nedar i fer gimnàstica aquàtica o tai-txi són bones opcions i ajuden a augmentar la força dels músculs. Cal que eviteu, en canvi, els esports de contacte o de gran sobrecàrrega física. 

• Descanseu i adopteu hàbits posturals correctes. El repòs relatiu és beneficiós durant les fases en què la malaltia provoca més dolor. Seieu en cadires amb respatller recte, on els malucs i els genolls mantinguin una posició natural i els peus toquin a terra. 

• Eviteu sobrecarregar les articulacions. No agafeu pesos excessius i procureu no estar dempeus massa temps sense descansar. Els bastons o altres ajudes tècniques a la marxa ajuden a descarregar el pes sobre l’articulació i poden ser útils quan estan afectats els genolls o els malucs. Si teniu artrosi al genoll o al maluc de la cama dreta, cal recolzar el bastó a la mà esquerra i viceversa, ja que d’aquesta manera ajudem a descarregar millor l’articulació malalta. 

• Calceu sabates planes o de mig taló, amb sola gruixuda que absorbeixi la força de l'impacte del peu en caminar. Apliqueu habitualment calor sobre l'articulació, ja que alleuja el dolor i relaxa la musculatura. L’aplicació de fred està indicada en els brots o episodis amb inflamació articular. 

• Consumiu aliments saludables i mantingueu un pes corporal correcte. L'obesitat és una de les causes de la malaltia i n'afavoreix la progressió. 

• Protegiu les articulacions de possibles lesions.