L'artrosi és una malaltia inflamatòria crònica i degenerativa de les articulacions. Tot i que normalment està localitzada als genolls, al maluc, a les mans o a la columna vertebral, afecta especialment aquelles parts del cos que han d'aguantar pes.
Les articulacions són les estructures del nostre cos que permeten la connexió entre dos ossos. El cartílag és el teixit semitou, format per proteïnes, sucres i aigua, que recobreix els extrems d'aquests ossos i s'encarrega d'amortir els possibles cops i facilitar el moviment de l'articulació.
L'artrosi provoca que el cartílag es trenqui i es desgasti, la qual cosa fa que els ossos es freguin entre ells. Com a conseqüència, el pacient té dolor, inflamació, rigidesa i dificultats per fer moviments tan quotidians com caminar o pujar escales quan afecta les articulacions de les cames o utilitzar tisores o obrir pots quan afecta les mans.
Es tracta de la malaltia reumàtica més freqüent i acostuma a afectar la gent gran, tot i que pot aparèixer a qualsevol edat. S'estima que fins al 80% de les persones de més de 75 anys presenta alteracions en les radiografies causades per l'artrosi, encara que no sempre produeix molèsties ni símptomes. A Catalunya hi ha més d'un milió de persones que pateixen artrosi i l'envelliment de la població provoca que la xifra vagi en augment.
Font: Lliga Reumatològica Catalana
Hi ha una sèrie de factors de risc bàsics per desenvolupar una artrosi, com són:
El diagnòstic de l'artrosi és senzill i es fa mitjançant l'avaluació clínica dels símptomes que presenta el pacient i una bona exploració física.
La radiografia no és imprescindible per diagnosticar la malaltia, però en molts casos serveix per ajudar a fer el diagnòstic i valorar el grau d'evolució.
Altres proves complementàries, com l'ecografia i la ressonància magnètica, poden servir en casos concrets.
Les anàlisis de sang no són útils en el cas de l'artrosi; de vegades, però, s'utilitzen per descartar altres malalties reumàtiques de caire inflamatori.
L'artrosi és una malaltia crònica i de moment sense fàrmacs curatius, però existeixen diferents tipus de tractament que ajuden a alleugerir el dolor i la rigidesa i a mantenir o millorar la funció de l'articulació afectada.
El tractament inicial consisteix a disminuir l'excés de pes quan existeix i fer exercici suau regularment.
Quan el dolor ho justifica, el tractament farmacològic inicial de l'artrosi es fa amb analgèsics, com ara el paracetamol. Els antiinflamatoris no esteroïdals es recomanen en situacions de més intensitat de dolor. Aquests es poden administrar tant per via tòpica com per via oral, però cal tenir en compte que l'ús continuat d'aquests medicaments per via oral pot comportar efectes adversos de tipus gastrointestinal, cardiovascular, hepàtic i renal, especialment en el cas de la gent gran.
La fisioteràpia pot ajudar a millorar la força muscular, el moviment de les articulacions rígides i l'equilibri.
Les fèrules i dispositius ortopèdics també poden donar suport a les articulacions afectades. Només cal utilitzar-los quan el metge o el fisioterapeuta ho recomanin, atès que un ús incorrecte pot causar danys, rigidesa i dolor articular.
Els casos greus d'artrosi poden necessitar cirurgia per substituir o reparar les articulacions afectades. La cirurgia es recomana quan el dolor que produeix la malaltia no es pot controlar amb els tractaments convencionals o produeix un grau d'incapacitat que disminueix la qualitat de vida del pacient.
Contacte
