L’endometriosi és una malaltia crònica en la qual l’endometri, que és el teixit que recobreix l’úter, creix i s’implanta fora de la cavitat original. Acostuma a afectar el peritoneu pelvià (membrana que cobreix la cavitat abdominal), els ovaris, les trompes de Fal·lopi i la resta de la regió pelviana, incloent-hi l’intestí, la bufeta i el recte.
Aquest teixit desplaçat respon, com el de l’úter, a les hormones que produeixen els ovaris durant el cicle menstrual, és a dir, prolifera, es desprèn i es descama durant la menstruació. Aquesta descamació, que no pot ser exterioritzada del cos, produeix quists ovàrics, nòduls i adherències.
S’estima que l’endometriosi afecta, en més o menys grau, una de cada deu dones en edat fèrtil. És la malaltia ginecològica més freqüent. Sovint se’n retarda el diagnòstic, perquè pot ser asimptomàtica o associar-se a dolors menstruals.
Es tracta d’una malaltia benigna, no cancerígena, que pot tenir un impacte important en la qualitat de vida de les dones que la pateixen. Pot causar dolor, sagnada menstrual abundant i dificultar les relacions sexuals. A més, entre el 30% i el 50% de les dones que la pateixen són estèrils.
La malaltia es pot presentar de tres formes bàsiques:
Se’n desconeix la causa, però hi ha diverses teories científiques sobre l’origen de la malaltia. La menstruació retrògrada és la més acceptada. En aquest procés l’endometri flueix cap enrere a través de les trompes de Fal·lopi, en lloc de fer-ho cap endavant per ser expulsat en forma de sang menstrual.
S’han identificat alguns factors de risc relacionats amb la genètica, la reproducció i la menstruació:
La freqüència i la intensitat dels símptomes varien en funció de la persona. En alguns casos (entre el 15% i el 30%), la malaltia cursa de manera asimptomàtica.
La manifestació principal de l’endometriosi és el dolor pelvià i abdominal ja sigui:
La intensitat del dolor no està relacionada amb la gravetat de la malaltia. Hi ha dones amb endometriosi lleu que en tenen molt, mentre que d’altres amb endometriosi greu n’experimenten poc o, fins i tot, no presenten dolor.
Altres símptomes de la malaltia poden ser:
Sovint l’endometriosi és difícil de diagnosticar. Els motius del retard diagnòstic són múltiples: la variabilitat dels símptomes que, en cas de ser-hi, es poden confondre amb els d’altres malalties (com ara la síndrome de l’intestí irritable), poc coneixement per part dels professionals sanitaris o l’existència de la falsa creença que la menstruació o les relacions sexuals poden fer mal o han de fer-ne. El fet és que des de l’inici dels símptomes fins al diagnòstic definitiu poden transcórrer fins a vuit anys de mitjana.
Algunes vegades la malaltia es detecta de manera casual, en el curs d’un estudi diagnòstic d’una altra malaltia, o quan la dona recorre a tractaments de fertilitat davant la dificultat per quedar-se embarassada.
El diagnòstic de l’endometriosi pot incloure la realització de diverses proves que permeten detectar la presència de lesions derivades de la malaltia:
Si el metge o metgessa sospita que l’endometriosi s’ha estès a altres òrgans o a localitzacions especials o bé necessita més informació, pot demanar altre proves, com ara la laparoscòpia, l’ecoendoescòpia o la colonoscòpia.
La laparoscòpia constitueix, alhora, una opció terapèutica. Es tracta d’un procediment quirúrgic amb anestèsia general. El cirurgià fa una petita incisió prop del melic i hi introdueix un petit tub (laparoscopi) amb una font de llum i una càmera, que transmet imatges de l’interior de l’abdomen o la pelvis a un monitor de televisió. Mitjançant aquest aparell pot trobar teixit endomètric fora de l’úter. Aquesta prova permet conèixer la ubicació, l’extensió i la grandària d’aquest teixit i, per tant, ajuda a determinar el tractament més adequat.
Aquestes eines diagnòstiques també serveixen per catalogar l’endometriosi en funció de la localització i les característiques dels implants de teixit endomètric.
El tractament s’ha d’individualitzar en funció dels símptomes, el desig gestacional i les necessitats de la dona. Els objectius del tractament per a l’endometriosi són:
Tot i que es disposa de diverses opcions terapèutiques, actualment totes estan encaminades a alleugerir els símptomes de la malaltia i, en conseqüència, millorar la qualitat de vida de les persones afectades. El tractament depèn d’alguns factors, com la gravetat dels símptomes i el desig de tenir fills o no en el futur.
El dolor crònic, principal símptoma de l’endometriosi, està determinat per factors biològics, psicològics i socials. En conseqüència, cal abordar el problema des d’una perspectiva holística que prengui en consideració tots aquests aspectes i se centri en la dona i no únicament en els aspectes biològics de l’endometriosi.
Tractament mèdic
El tractament mèdic és el tractament d’elecció per a l’endometriosi amb dolor lleu-moderat. Les opcions principals són:
Tractament quirúrgic
La cirurgia només està indicada quan el tractament farmacològic no funciona o en ocasions concretes en funció de les característiques de la dona. Té la finalitat d’eliminar les lesions produïdes per l’endometriosi i millorar els símptomes i la fertilitat.
La forma d’abordatge quirúrgic més utilitzada és la laparoscòpia. És la tècnica menys invasiva i la que permet una recuperació més ràpida, ja que només requereix una petita incisió a l’abdomen. Consisteix a eliminar els nòduls i les adherències mitjançant l’extirpació o l’aplicació de calor sobre la lesió.
Una altra forma d’abordatge és la laparotomia, reservada per a casos molt concrets. És una intervenció més invasiva que l’anterior i requereix un temps de recuperació més llarg, atès que suposa fer una incisió per accedir a la cavitat abdominal.
Els símptomes de la malaltia i l’impacte dels tractaments mèdics i quirúrgics poden afectar greument la qualitat de vida de les dones que la pateixen.
La malaltia influeix en diferents àmbits:
Hi ha alguns consells que poden ajudar a alleujar el dolor que caracteritza la malaltia i a millorar la sensació de benestar:
Tríptic amb informació bàsica en català, castellà, aranès, francès, anglès i xinès
Contacte
[692,37 kB ]
