Contacte
El virus del papil·loma humà (VPH) és un virus molt freqüent i es caracteritza per infectar la pell i les mucoses tant de dones com d’homes.
Hi ha més de 200 tipus de VPH diferents. Alguns tipus infecten la pell de les mans, la cara o les plantes dels peus, mentre que d’altres infecten la pell o les mucoses de la regió anogenital o la cavitat oral. Els tipus de VPH que infecten la regió anogenital i orofaríngia es transmeten mitjançant les relacions sexuals.
Alguns d'ells causen ;berrugues genitals (els condilomes), són els anomenats tipus de baix risc oncogènic. Altres tipus, els d’alt risc oncogènic, poden provocar càncer de coll uterí, de vulva, de penis, de vagina, d'anus o d’orofaringe.
La infecció pel VPH és la causa de pràcticament tots els càncers de coll uterí, i d’una proporció variable dels càncers de vulva, vagina, penis, anus i orofaringe. Però estar infectat pel VPH no implica que s'hagi de desenvolupar el càncer, ja que el 90% de les infeccions s’eliminen de manera espontània, sense causar símptomes ni lesions.
Disposem de dues eines de prevenció contra el VPH i les malalties que causa: la vacunació contra el VPH i, en les dones, la detecció precoç del càncer de coll uterí.
Hi ha diversos tipus de VPH:
- Els tipus d’alt risc oncogènic. Es relacionen amb el desenvolupament del càncer de coll uterí, i d’una proporció variable dels càncers de vulva, vagina, penis, anus i orofaringe. D’aquests, els tipus VPH16 i VPH18 són els responsables del 70% dels casos de càncer de coll uterí i de la majoria dels altres càncers relacionats amb VPH.
- Els tipus de baix risc oncogènic. Són els que principalment causen les berrugues genitals o condilomes, que apareixen a la superfície cutània de la zona genital del penis, la vulva o a la zona perianal. La infecció per aquests tipus no està relacionada amb el desenvolupament de càncer. Les berrugues estan causades majoritàriament pels tipus VPH6 i VPH11.
El VPH no s’ha de confondre amb el virus de la immunodeficiència humana (VIH) ni amb el virus de l’herpes (VHS).
Aquest virus es transmet pel contacte sexual i infecta l’àrea anogenital i oral, tant de dones com d’homes. Qualsevol persona que hagi mantingut o mantingui qualsevol tipus de relacions sexuals, ja siguin heterosexuals o homosexuals, amb o sense penetració, pot infectar-se pel VPH. El VPH es pot transmetre encara que no hi hagi penetració, només amb el contacte sexual.
La infecció pel VPH és molt freqüent, i la majoria de persones s’infecten en algun moment de les seves vides. En la majoria de casos –aproximadament 9 de cada 10–, aquesta infecció no tindrà cap conseqüència, ja que s’eliminarà per si sola i no provocarà cap símptoma ni lesió.
Només si la infecció pel VPH no desapareix espontàniament i persisteix, pot provocar canvis o lesions en les cèl·lules que, si no es tracten, poden derivar en un càncer de coll uterí.
En aquest sentit, cal tenir en compte dues qüestions:
- És molt difícil que la persona sàpiga qui li ha transmès una infecció pel VPH, sobretot quan ella mateixa o les seves parelles sexuals han tingut relacions anteriors amb altres persones. Aquest virus és tan comú que és possible que el contagi s’hagi produït mitjançant una relació sexual de fa mesos o anys i que la infecció no hagi presentat símptomes, és a dir, que hagi estat “silenciosa” fins al moment de la detecció.
- El fet d'haver tingut una infecció pel VPH i haver eliminat el virus no vol dir que mai més es pugui tornar a tenir. És possible infectar-se’n de nou, però si el sistema immunitari va ser capaç d'eliminar la infecció anterior, és probable que pugui tornar a fer-ho. Si la persona està vacunada, la vacuna sí que la protegeix davant de futures infeccions causades pels tipus de VPH coberts.
La infecció pel VPH és molt freqüent entre la població. La majoria de les persones amb una infecció pel VPH no saben que la tenen perquè no en manifesten cap símptoma o perquè presenten lesions no visibles a simple vista.
El càncer de coll uterí acostuma a ser asimptomàtic fins que no es troba en fases avançades. Els principals símptomes són la presència de sagnat vaginal anormal, dolor a la part inferior de l'abdomen i la pelvis, pèrdua de pes excessiva i inesperada, i la presència de dolor o sagnat durant les relacions sexuals.
Les berrugues genitals o condilomes, causades per tipus del VPH de baix risc oncogènic, en canvi, sí que solen ser visibles a simple vista. Les berrugues són generalment lesions aspres, indolores, de color carn, grisós o blanc rosat. Tot i no provocar dolor, quan s'irriten poden causar picor i, fins i tot, sagnar una mica. Poden tenir diferents mides, ser planes o tenir forma de coliflor, i també presentar-se com a lesions úniques o estar agrupades.
Actualment no hi ha cap tractament que permeti eliminar la infecció o ajudar a eliminar-la. En els casos d’infecció per VPH en dones el que es fa és un seguiment estret. Només es poden tractar les berrugues anogenitals, les lesions precanceroses de coll uterí d’alt grau, o els càncers.
Tanmateix, més del 90% de les persones infectades pel VPH són capaces d’eliminar la infecció espontàniament gràcies al sistema immunitari.
La vacuna nonavalent protegeix contra la infecció per 9 tipus de VPH, que representa una protecció contra el 90% dels casos de càncer de coll uterí, entre el 85-95% d’altres càncers anogenitals o d’orofaringe relacionats amb VPH i el 90% de les berrugues anogenitals.
La vacuna contra el VPH està inclosa al calendari sistemàtic als 11-12 anys (6è de primària) per a les noies nascudes des de l’any 1997 i per als nois nascuts a partir de 2011. A més, s’ha establert una campanya de repesca per a la vacunació contra el VPH dirigida a tots els nois de fins a 18 anys (nascuts a partir de 2007).
També es poden vacunar les persones que formin part dels grups de risc vigents.
Més informació
Detecció precoç del càncer de coll uterí
La detecció precoç (o cribratge) del càncer de coll uterí té com a objectiu detectar les dones amb risc de tenir o de desenvolupar una lesió precancerosa per a poder-les tractar a temps i evitar que es desenvolupi un càncer. Aquesta detecció precoç es recomana per a les dones entre 25 i 65 anys, i consisteix en la realització d’una prova, que és diferent segons l’edat:
- La prova de detecció del VPH: identifica la presència o no del virus en les cèl·lules del coll uterí. Un resultat positiu a la prova de detecció del VPH no implica que hi hagi ni que s’hagi de desenvolupar un càncer necessàriament, però requerirà d’un seguiment específic.
- La citologia cervicovaginal: permet detectar i identificar canvis anormals en les cèl·lules del coll uterí produïdes per la infecció persistent pel VPH. Aquests canvis o lesions en les cèl·lules es produeixen abans del desenvolupament d’un càncer i es poden tractar abans que puguin evolucionar a càncer.
A les dones de 25 a 29 anys se’ls realitza una citologia cada 3 anys i a les dones d’entre 30 i 65 anys la prova de detecció del VPH cada 5 anys.
Altres mesures per prevenir la infecció
A banda de la vacunació, l’ús del preservatiu en les relacions sexuals també pot ajudar a prevenir la infecció. És cert que els preservatius no garanteixen una protecció absoluta davant el VPH, atès que no cobreixen tota la superfície genital, però sí que en redueixen de manera substancial la transmissió si s’usen de manera consistent i sistemàtica. Tanmateix, l’ús del preservatiu protegeix davant altres infeccions de transmissió sexual i de l’embaràs no desitjat.